Van estar a punt de desaparéixer dels nostres rius durant la segona meitat del segle XX, quedant tan sols alguns exemplars en la conca del castellonenc riu Bergants, però en les últimes dècades les llúdries tornen a reclamar el seu espai. Així ho demostra la recent troballa de rastres en el tram sota del Túria, en les localitats de Quart de Poblet i Paterna.
Les pistes de la presència d'aquest esquiu mamífer les formen els excrements amb els quals les llúdries marquen territori, així com per les seues petjades o les restes de preses. Voluntaris de la Fundació Limne, que treballa en la recuperació de les riberes i el seguiment de la fauna aquàtica en col·laboració amb l'Ajuntament de Quart de Poblet i la fundació Aigües de València, han detectat diversos senyals en els assuts del tram baix, arribant fins a l'assut del Repartiment, on se situa la infraestructura hidràulica que canalitza les aigües del Túria cap a les séquies de l'horta i on, pròpiament, acaba el riu en quedar sense cabal.
El tram del Túria que passa per Quart de Poblet està sent objecte d'una restauració ecològica en la qual participen la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l'Ajuntament. "El manteniment de cabals ecològics, unit a la restauració, poden propiciar que les llúdries s'assenteixen en el tram sota del Túria, més enllà de les incursions puntuals que s'estan detectant", ha assenyalat el primer tinent d'alcalde, Juan Medina.
Certament, la millora en la qualitat dels ecosistemes fluvials, tant de l'aigua com de la ribera, propicien ressorgir de la llúdria en els nostres rius, on troben menys pressions, major disponibilitat de preses, connectivitat entre espais naturals i una millor qualitat. De fet, des de Limne assenyalen que "després de certs episodis de pluges s'observa en el tram sota del Túria, no solament un augment important de cabal, sinó també una major densitat de preses, com les anguiles, afavorint que les llúdries s'endinsen fins a quasi arribar al llit nou del riu".
Avançar en aqueixa línia sembla ser clau per a aquest mamífer que, lluny de les pressions que patia antany colonitza cada vegada més territori. La troballa a Quart de Poblet i Paterna forma part d'un estudi més ampli coordinat per les fundacions Limne i Aigües de València en el qual s'estudia la seua presència en tota la Comunitat. Després de la primera anualitat de l'estudi les fundacions organitzadores constaten el bon estat de les poblacions i assenyalen que s'ha produït una important expansió en el nord de la província d'Alacant, colonitzant la pràctica totalitat del Serpis, d'on no es tenien dades des dels anys seixanta.