La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha destacat la "clara perspectiva feminista" amb la qual considera que treballa la Conselleria d'Habitatge i el focus que posen sobre l'emergència residencial que viuen moltes dones víctimes de violència de gènere.Així s'ha expressat Montero aquest divendres a València, on s'ha reunit amb el vicepresident Rubén Martínez Dalmau, i la consellera de Participació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, que li han traslladat les conclusions de la jornada sobre 'Gènere i Habitatge' que va organitzar el govern valencià el mes passat.En aquest sentit, Irene Montero ha manifestat la necessitat de parlar també de "totes les polítiques d'avantguarda que està duent a terme el Govern del Botànic, un exemple de gestió eficaç i per a la gent".Martínez Dalmau, per part seua, ha explicat que les conclusions, recollides ara en una publicació, reflecteixen una "qüestió tan polièdrica com és la relació entre la perspectiva de gènere i l'habitatge".El vicepresident ha subratllat que "l'urbanisme feminista interpreta la ciutat, l'arquitectura i la mobilitat des de la quotidianitat i aborda el traçat urbà des de la proximitat i la funció social dels espais públics mitjançant el foment dels usos mixtos, els desplaçaments curts i els espais comuns".Així mateix, segons Martínez Dalmau, "configura unes ciutats inclusives que, des d'una visió interseccional donen resposta no sols a les demandes de les dones, sinó també a problemes universals".Referent a això, ha insistit que "l'urbanisme feminista ha de substituir la visió patriarcal que configura, en gran manera, les ciutats contemporànies per a transformar, de manera polièdrica, tant els nostres habitatges com el mateix entramat urbà". "Un enorme repte del qual han de participar activament tots els àmbits de la nostra societat: institucions públiques, entitats de la societat civil i sector privat i que cada vegada suscita un major interés".
PARTICIPACIÓ
Rosa Pérez Garijo ha destacat "la importància de la participació de persones i grups afectats per les polítiques d'habitatge, les visions del qual complementen les dels experts i dels gestors públics".En aquest sentit, ha remarcat "la multiplicitat de veus que apareixen en el document, un fet que enriqueix tant el plantejament dels debats com les conclusions i que són imprescindibles per a donar solucions més humanes, justes i sostenibles a una qüestió bàsica per a la nostra qualitat de vida"."No es tracta només de l'habitatge que habitem, sinó dels barris i les ciutats que construïm o reconstruïm i que constitueixen el nostre marc de socialització", ha afegit.Les persones participants en la jornada 'Gènere i Habitatge', celebrada el mes de febrer passat, van coincidir en la necessitat d'introduir la perspectiva de gènere en la regulació de l'habitatge, com a dret humà i com a espai per a la vida.Un altre dels aspectes destacats en la jornada és que l'especial situació de vulnerabilitat econòmic-laboral de les dones té un impacte directe en les seues possibilitats per a accedir i mantenir un habitatge digne, adequada i assequible.
SITUACIONS COMPLEXES
Corregir aquesta situació i atendre especialment les situacions més complexes, com la que afecta les llars monomarentales o a les dones de major edat que viuen soles, o a les dones que pateixen la violència de gènere, exigeix integrar aquesta perspectiva en la construcció de les garanties que permeten la plena eficàcia del dret a l'habitatge.En el pla de l'habitatge com a contenidor de la vida, les ponents van advocar per una arquitectura transformadora, també en l'àmbit de la vida privada, on els espais permeten que les cures es valoren i es corresponsabilitzen. També en l'espai públic, els entorns urbans han d'integrar també aquesta perspectiva, "necessària per a assumir igualment la lluita col·lectiva contra la violència de gènere", segons les ponents.Entre les conclusions figura la relativa al fet de fer habitatge, bé perquè es construïsca, es reforme o rehabilite, bé simplement perquè es visca, és un tipus de política. Aquesta assumpció del caràcter polític d'habitar està "en el centre del gran llegat de la tradició feminista", segons es va exposar en la jornada.De fet, "les dones han protagonitzat les principals lluites pel dret a l'habitatge que hui dia marquen el camí perquè aqueix dret siga una realitat, alguna cosa que no serà possible si no integra la perspectiva de gènere", reflecteixen les conclusions.Les ponents que van participar -totes elles expertes en la matèria- tant les acadèmiques com les que exerceixen càrrecs públics de diferents administracions, van coincidir també a remarcar la importància de les experiències i pràctiques d'inclusió d'aquesta perspectiva, posant com a exemple en l'àmbit europeu a l'Ajuntament de Barcelona i a la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica.
