La Mesa Sectorial de Diàleg Social de Polítiques Públiques de 'l'Acord Alcem-nos' té ja en procés d'execució o finalitzades el 88% de les 50 accions identificades com a prioritàries per a impulsar la reactivació econòmica en matèria de finançament, fiscalitat, innovació, digitalització i justícia. Aquestes accions mobilitzaran uns recursos de 924 milions d'euros."Tots els departaments que conformen la taula sectorial de Polítiques Públiques han iniciat les tasques en un temps rècord. El Consell ha reaccionat a temps a la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i ha posat en marxa mesures urgents per a la reactivació econòmica" ha apuntat el conseller d'Hisenda, Vicent Soler.Això sí, Soler ha reiterat que, "no obstant això, totes les polítiques aprovades pel Consell s'han elaborat pensant també en la recuperació com una oportunitat històrica per a fer front als reptes de futur als quals s'enfronta el model econòmic valencià".El conseller d'Hisenda ha presidit aquest dimarts la reunió de la Taula Sectorial de Diàleg Social de Polítiques Públiques i en la qual han participat també la consellera de Justícia, Interior i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, i la consellera d'Innovació, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual."S'ha dut a terme un procés de treball transversal i de diàleg permanent, en el qual han participat tres conselleries i en el qual s'ha comptat també amb la col·laboració dels agents econòmics i socials", ha assenyalat Soler després d'incidir en què "cadascuna de les aportacions realitzades pels diferents agents socials és una oportunitat de millora per a la societat en el seu conjunt".De fet, per al responsable d'Hisenda, "l'eixida d'aquesta crisi únicament serà possible amb el treball conjunt i coordinat de tots, Administració, teixit productiu i agents econòmics i socials" i, encara que ha reconegut l'efecte "innegable" de la COVID-19 en l'economia valenciana, ha incidit en què "les diferents polítiques de suport econòmic i social posades en marxa i que tenen el seu origen en l'acord Alcem-nos han sigut fonamentals per a reduir el seu impacte".A la trobada han assistit també la directora general de Coordinació del Diàleg Social, Zulima Pérez, així com representants de la CEV, UGT-PV i CCOO-PV.
Hisenda
El grup de treball d'Hisenda i Model Econòmic, dirigit pel conseller d'Hisenda i Model Econòmic, s'ha ocupat d'analitzar els temes de finançament, model econòmic i noves tecnologies continguts en Alcem-nos amb dos objectius: "l'atenció a l'emergència a través de la gestió d'ajudes dirigides a la protecció del nostre teixit productiu i el desenvolupament d'accions per a identificar noves fonts de finançament, especialment aquelles derivades del marc estatal i europeu".En aquest sentit, Soler ha reiterat que "s'han prioritzat els esforços orientats a disminuir els riscos de deterioració de balanços i de sobre endeutament. Per això ha destacat la posada en marxa dels plans d'ajuda Resistir i Resistir Plus, així com els diferents instruments financers amb els quals compta l'IVF a través de préstecs participatius i subordinats, la creació del fons de fons CREIX, o les línies de finançament bonificat RENÀIXER o FININVAL entre altres.Així mateix, ha valorat igualment l'impuls i reforç que s'ha donat al Centre de Seguretat TIC de la Comunitat Valenciana (CSIRT-CV), "encarregat de vetlar per un dels majors perills als quals ens enfrontem actualment, els ciberatacs, en un moment en el qual gran part de les nostres empreses i de les nostres economies treballen permanentment en la xarxa".Soler també ha detallat que s'ha sol·licitat a la Comissió d'Experts de les Corts un document de referència que definisca els elements clau de la proposta valenciana per a la Reforma del Sistema de Finançament Autonòmic i s'ha presentat una proposta al Ministeri d'Hisenda perquè s'establisca un mecanisme transitori que corregisca les diferències de recursos financers per habitant ajustat fins que s'aconseguisca la reforma del model."També s'ha constituït l'Observatori Fiscal de la Comunitat Valenciana, s'ha encarregat a l'AIReF d'un estudi sobre compres públiques i sistema de comptabilitat en sanitat i s'ha dut a terme la reprogramació dels programes operatius del FSE i el FEDER de la CV en el període 2014-2020", ha conclòs el responsable d'Hisenda.
Administració Pública, Justícia i Interior
Per part seua, la consellera Gabriela Bravo ha exposat el realitzat fins ara en el marc de les tres línies i onze accions que marcava l'acord "Alcem-nos" en el seu àmbit competencial.Bravo ha detallat que s'han aprovat els Decrets d'Ofertes d'Ocupació Pública (OPE) per als anys 2020 i 2021. En elles es trauran un total de 1.541 places i 719 places que s'uniran a les 4.902 places corresponents a les OPE de 2017, 2018 i 2019 que estan en execució i que, segons Bravo "serviran per a dotar als serveis públics valencians del personal necessari per a col·laborar amb la recuperació econòmica mitjançant l'adequada gestió dels fons europeus".Els processos selectius es duran a terme mitjançant nous models d'accés a la Funció Pública que s'estan desenvolupant. L'objectiu és que aquests processos s'executen de manera més àgil i en menys temps."Acabarem -ha dit Bravo- amb la incertesa i els períodes interminables de les oposicions de manera que, entre la publicació de la convocatòria i la celebració del primer exercici passe, com a màxim, un any". A més, es mantindrà el suport als opositors de fins a 30 anys mitjançant el Programa 500 de beques.Tot això, segons Gabriela Bravo "sense oblidar el ferm compromís del Botànic per a reduir la temporalitat en les plantilles públiques mitjançant processos d'estabilització com els que ja hem dut a terme dins de les OPE de 2017 a 2020 en les quals s'han oferit 7.162 places de les quals 4.515 corresponen a processos d'estabilització".Respecte a la línia corresponent al Reforç i Modernització de la Justícia, la consellera ha destacat que han començat les obres dels nous edificis judicials de la Vila Joiosa i Gandia. A més, s'estan ultimant els expedients per a licitar les obres de la Ciutat de la Justícia d'Alacant, Alzira, Llíria i Torrent, així com la rehabilitació de la seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Finalment, s'estan redactant els projectes dels nous edificis Sagunt, Dénia i Orihuela i Ontinyent."En definitiva -ha dit la consellera- estem duent a terme la major inversió en Infraestructures Judicials dels últims quinze anys que suposarà un canvi radical en l'administració de Justícia que encara serà major gràcies a la modernització judicial que contempla l'Acció "Digitalització de la Justícia: Expedient Electrònic i Paper Zero" que està ara mateix en execució en els seus diferents programes.Entre ells destaca la implantació del sistema de gestió processal "Just@" en els 36 partits judicials valencians i que suposa una inversió de 15,9 milions d'euros. A això hi ha sumar la inversió d'11 milions d'euros per a instal·lar el nou sistema AUREA que permet la celebració de tele juí i altres actes processals de manera telemàtica. En total, seran 38,9 milions d'euros en inversió tecnològica.Per a la consellera "era important ajudar a reduir la càrrega de treball dels tribunals provocada per la pandèmia i, per a això, a més de crear els tres nous jutjats Covid i dur a terme un pla de reforç de personal en els jutjats s'ha potenciat la Mediació i l'Arbitratge".Respecte a l'àrea d'Interior, a més del paper essencial que ha exercit l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències durant la pandèmia, també ha impulsat l'aprovació de Plans d'Actuació locals que ha subvencionat amb un total d'1,5 milions d'euros. A més, s'ha ampliat la "Xarxa COMDES" de telecomunicacions que integra als serveis d'urgències sanitàries, protecció civil, bombers i policies locals de més de 170 ajuntaments.
Innovació
Per part seua, el grup d'Investigació, Innovació i Digitalització, liderat per la consellera d'Innovació, Ciència i Societat Digital, ha focalitzat la seua anàlisi i estratègia en els temes de ciència, investigació, innovació i digitalització.La consellera d'Innovació, Carolina Pascual, ha destacat "l'obstinació posada a crear i reforçar les capacitats de la ciència, la tecnologia i la innovació en la Comunitat i a impulsar projectes singulars que ens posicionen a l'avantguarda i generen noves oportunitats".Així, entre les línies, la consellera ha subratllat "la necessitat de la transformació digital de les nostres empreses" i, per això "el nostre Pla de Transformació Digital, fruit del treball conjunt, és un repte per a tots", ha indicat Pascual.Referent a això, ha assenyalat que "l'aposta per la digitalització és una tasca en la qual Generalitat i agents socials estem posant un especial èmfasi" ha agraït "la seua col·laboració perquè les ajudes que es reben del Ministeri per a la digitalització de les pimes puguen arribar al major nombre d'empreses a través de les oficines Accelera Pime".Així mateix, Pascual ha recordat que des de l'àrea de Ciència hi ha hagut un reforç en "el Programa I+D+I de la Comunitat i les infraestructures científiques i equipaments dels centres d'investigació i per l'excel·lència científica, amb dues noves institucions d'alt nivell que enguany seran una realitat, com Valdre i ValGRAI"."També s'ha constituït i posat en marxa de l'Associació Inndromeda, s'ha preparat el projecte European Digital Innovation Hub, s'han posat en marxa ajudes per al foment de l'activitat del Consorci Espacial Valencià i s'han tramitat convenis per a ajudes als Instituts Tecnològics. En aquests moments, estem preparant el text definitiu de l'Avantprojecte de Llei per al desenvolupament de la Societat Digital de la Comunitat Valenciana", ha explicat Carolina Pascual."La ciència, la investigació i la transferència del coneixement han de cobrar el protagonisme que es mereixen i la nostra estratègia i esforços estan encaminats en aquest sentit", ha conclòs.
