Maria Maroto: “És guai que tinguem una ficció que ens represente, que conte històries i formes de pensar d’ací”

El diumenge, l’actriu es posarà en la pell de la protagonista de La Forastera, l’aposta d’À Punt que presentarà els tòpics del món urbà i rural amb accent valencià

Guardar

La Forastera
La Forastera

El seu rostre és, probablement, un dels més reconeguts del panorama audiovisual valencià. En 2008, va començar una de les seues aventures més importants, la interpretació de Raquel en L’Alqueria Blanca i, després d'un període fora de la “terreta”, Maria Maroto torna a irrompre amb força als televisors de la Comunitat Valenciana amb el que es presenta com una de les majors apostes d’À Punt: La Forastera. Una sèrie molt arrelada a València que, malgrat estar rodada durant sols cinc setmanes de juliol, li ha omplit d’il·lusió i d’estima per la seua història i per l’equip que l’ha fet possible.

Com vas rebre l’oferta de participar en aquest projecte?

Jo ja havia participat amb Óscar Bernácer, el director i guionista de la sèrie, en un curtmetratge, Apolo 81 (2015) i vam treballar molt bé els dos. La veritat és que m’encanta com treballa com a director. Un dia va cridar-me per a dir-me que havia pensat en mi per a interpretar el paper de la protagonista, Lola, i gràcies a ell he arribat ací.

“Em fa molta il·lusió treballar a casa, en la meua terra i en la meua llengua materna”

Lola és una jove valenciana que torna a casa després de viure un temps en Barcelona. Què has aprés d’ella?

Lola és una valenciana que ve d’una família acomodada, molt de la capital, superficial i prou materialista. Ha estat molts anys treballant a Barcelona i li agraden els negocis. El que més m’ha agradat d’ella és el seu procés, el seu viatge, perquè comença amb una visió un poc còmoda de la vida perquè l’ha viscut així, amb un punt un poc egoista, ha estat acostumada a viure molt bé i a que tot li vaja bé, però de sobte el fet d’haver de vindre al poble i d’haver de quedar-se per unes circumstàncies i que trobe coses que li interessen a nivell de negoci i personal, fa que ella tinga un procés de canviar la seua forma de vida, la manera de veure els negocis… i això jo crec que és el més interessant, perquè a tots ens passa en la vida que tenim un procés on hem de canviar coses que abans funcionaven i que ara ja no. La gent es pot sentir identificada amb eixa transformació.

Quin és el moment que més has gaudit del rodatge?

La Forastera Rodatge de la sèrie

Diria que el rodatge del seu final. No puc dir res més, però quan el públic el veja, ho comprendrà. La veritat és que tot el rodatge en general ha estat molt bé perquè malgrat que hem passat molta calor, hi ha hagut un equip de professionals molt gran. A més, l’entorn era meravellós. En la Comunitat Valenciana hi ha racons increïbles per a rodar, des de xicotets pobles fins als més grans de muntanya o de platja. Sense dubte.

Què valoraries de l’equip que forma la sèrie?

Jo diria que hem sigut una família. L’equip és el pilar i part fonamental de tota la sèrie sempre, tots són uns professionals i hi ha hagut gent molt bona treballant. Pense que cal reconèixer el seu esforç perquè hem fet un plus i hem donat més del 100% sempre, a més amb una actitud molt positiva i amb un somriure a la cara. Hem rodat 8 capítols en cinc setmanes i la veritat és que tot el món ha tingut una gran tirada endavant. Cal aplaudir i reconéixer-lo, perquè sense això no haguera sigut possible. Tots hem posat un poquet de cadascú i hem invertit en la sèrie. A vegades sembla que sols està el rodatge, però el ‘pre’ i el ‘post’ és clau i s’ha de tindre en compte tota la seua tasca.

Per què cal veure La Forastera?

Jo pense que perquè és una sèrie fresca amb un to d’humor un poc diferent del que estem acostumats i amb un punt gamberret que m’agrada molt i on es toquen molts temes, però sempre des de l’humor, cal dir-ho. A més, jo crec que sempre va a haver un personatge amb qui ens puguem identificar. També perquè és guai que tinguem una ficció que ens represente, que conte històries, costums i formes de pensar d’ací. I simplement perquè mola. És com quan algú et recomana una sèrie però no et diu sobre què va perquè sols cal veure-la.

És una producció d’Albena Produccions en col·laboració amb Nakamura Films per a À Punt. Com t’has sentit rodant de nou per a la radiotelevisió pública valenciana, on vas pegar el gran salt en la teua carrera?

La veritat és que estic molt contenta perquè ha sigut una gran il·lusió per a mi. Ja feia un temps que estava a Madrid fent cosetes en tele i sobretot curtmetratges i teatre, però m’encanta treballar en la terreta. Crec que l’elenc d’actors i d’actrius de la sèrie és increïble, Óscar Bernácer o Sergi Miralles, l’altre director, són uns treballadors i molt bons en la seua feina, igual que passa amb l’equip tècnic.

Tenim professionals a casa molt bons i a vegades fa llàstima que no hi haja tant suport per a fer més produccions un poc més grans. I a mi em fa molta il·lusió treballar a casa, en la meua terra i amb la meua llengua materna, contant històries…

Diries que actualment estem en un bon moment per a les sèries valencianes amb el llançament de La Forastera o de la popular El Embarcadero, rodada a l’Albufera?

Jo crec que és el moment de les sèries, perquè les plataformes audiovisuals li donen més enganxe que amb el cinema, per exemple. Crec que és un bon moment per a les sèries i perquè València es clave en eixe mercat i es comencen a fer coses que ens posen al mapa i al nivell que mereixem. Tenim coses a contar.

“És moment de que València es clave en les sèries i comence a fer coses que la posen al nivell que mereix”

Com valores la programació actual d’À Punt?

He de reconéixer que ara estic un poc desconnectada, però els primers mesos d’emissions vaig veure quasi tots els primers capítols dels seus programes i me pareix que és d’aplaudir. Considere que la seua programació està molt bé triada, és molt àmplia, molt cultural -cosa que pense que es trobava a faltar en l’anterior Canal Nou- i crec que té també un aire més fresc, més gamberro, perquè en la tele hem d’eixir de tant de protocol. Crec que la nova tele apunta ahí, aleshores trobe que s’està fent molt bé.

La Forastera Laura Amado

Una cita de diumenge

La Forastera és una sèrie de ficció dirigida per Óscar Bernácer que conta la història de Lola, interpretada per Maria Maroto, una jove ambiciosa que torna de Barcelona cap a València i es troba amb diverses situacions que la fan sentir “la forastera” del poble. Els contrasts entre el món urbà i el rural la uniran a l’altre protagonista, Jordi Ballester, i amb la resta de personatges amb cares conegudes i noves: Enric Benavent, Àngel Figols, Talia Bohoyo, María Juan, Silvia Valero, Raquel Piera, Juansa Lloret, Álvaro Báguena, Manuel Climent, Sergi Giménez, Teresa Soria, Neus Agulló, Victoria Salvador, César Tormo, Juli Disla, Pep Sellés, Amparo Bàguena, Juli Cantó, María Zamora i Jordi Aguilar.

Caldrà esperar fins al diumenge 24 de març a les 21.15 hores per a descobrir tots aquests personatges valencians que posaran les peces a aquesta comèdia romàntica rodada en la Calderona al llarg de 8 capítols.

Arxivat a:

Destacats