Ahir es va complir un any des que l'Hospital de la Ribera, a Alzira, deixara de ser privat. Va ser 'pioner' en l'Estat, perquè es tractava l'any 2000 del primer hospital públic amb gestió privada. Després d'anys de dubtosa gestió econòmica i rescats de les anteriors legislatures, l'1 d'abril de 2018, després d'acabar el terme del contracte, va passar a ser competència única de la Generalitat Valenciana.
La Conselleria de Sanitat resumeix aquests 12 mesos en unes poques dades: 466 nous professionals, la incorporació de noves especialitats, una inversió de més de 7,8 milions d'euros i huit dies menys d'espera quirúrgica.
Només dos anys després de la seua inauguració l'Hospital va ser protagonista d'un primer escàndol. Comissions Obreres (CCOO) va denunciar que el pressupost del centre, malgrat tindre una gestió privada, era superior al d'uns altres que atenien una mateixa quantitat de població. Resumia, d'alguna manera, que una gestió privada eixia més cara que una pública.
Segons l'Administració l'augment del nombre d'empleats s'ha traduït en una millora de l'atenció als usuaris i, a més, de les condicions laborables. Asseguren que ara en serveis especials com a urgències, quiròfans o la Unitat de Cures Intensives (UCI) els treballadors i treballadores troben un millor entorn de treball. Això també té una altra conseqüència; l'augment de les especialitats. Amb això, es disminueix cada vegada més el nombre d'afectats que han de desplaçar-se fins a l'Hospital d'Alzira per no disposar d'una atenció adequada a la seua malaltia.
L'Hospital de la Ribera, en 2003, va protagonitzar de nou una altra polèmica que es va repetir després en altres hospitals que van imitar el model. La gestora privada, malgrat disposar d'un pressupost major que altres hospitals, es va declarar en pèrdues. La Generalitat, ja llavors amb Francisco Camps al capdavant -acabava de substituir a Eduardo Zaplana-, va cancel·lar l'adjudicació i va pagar a la concessionària 25 milions d'euros com a "indemnització" pels diners que, malgrat les pèrdues, anava a guanyar si continuava amb la seua activitat. Pese al cas, la Generalitat popular va iniciar un nou concurs amb encara més aportació de l'Administració pública i, a més, finalment va ser portada per la mateixa gestora.
Criteri purament ideològic
La Conselleria ha detallat com el nombre d'intervencions quirúrgiques ha augmentat un 4,52% respecte a l'1 d'abril de 2018, fins a aconseguir les 20.319 operacions. D'ací es desprén un altre de les dades que valoren: l'espera mitjana per a la intervenció és de 54 dies, 8 menys que els 62 de 2018.La 'reversió' de l'hospital és alguna cosa que, demandat per Compromís i sectors del PSPV, ja es demanava fa una dècada i va passar a formar part d'alguns programes electorals de cara a les eleccions de 2015. Ara en els programes el que figura és seguir amb les reversions, com és el cas de l'Hospital de Dénia. El President de la Generalitat, Ximo Puig, va afirmar que la decisió sobre aquesta reversió "està presa" i que, si no s'arriba a un acord, "defensarà l'interés general dels valencians".
A més de les inversions en personal i equip 'rutinari', des de l'Administració asseguren que també "s'han assumit inversions d'urgència per a pal·liar greus deficiències de l'anterior gestió", també relacionat amb les intervencions: equips de tractament i diagnòstic i equips de quiròfans.
Segons Carlos Rodrigo, president de Sanitatsolsuna, aquesta data és un "aniversari del fracàs" perquè, assegura, la reversió es va produir amb "un criteri purament ideològic" malgrat que es va acabar el contracte. Assegura, contrari a les dades oficials, que "les llistes d'espera creixen en la majoria d'especialitats quirúrgiques".
Conselleria creu que van per bon camí i així, a llarg termini, podran ampliar l'hospital i la capacitat d'aquest per a atendre. Un exemple, més a curt termini, és la licitació d'obres per a un nou quiròfan i les 560 noves places gratuïtes per a Consultar Externes.