La Comunitat Valenciana es converteix en pionera a Espanya en sancionar delictes per enaltiment franquista

El dijous passat una resolució va imposar dues multes de 4.000 euros a manifestants per exhibir simbologia franquista

Guardar

manifestante franquista
manifestante franquista
La Generalitat Valenciana va sancionar fa escassos dies amb multes de 4.000 euros a dues persones que van participar en la manifestació convocada pel partit d'ultradreta Espanya 2000 el 12 d'octubre de 2020. És la primera vegada que aquesta administració autonòmica imposa multes per l'incompliment de la prohibició d'exhibir públicament elements contraris a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes. Això és considerat com una infracció greu de la Llei de Memòria Democràtica valenciana.No obstant això, el procés no ha sigut ni senzill ni ràpid. La sanció ha arribat després de les al·legacions de les persones multades que afirmaven que els seus actes "no són constitutius de delicte, així com la bandera amb l'àguila de Sant Joan no és ni preconstitucional ni anticonstitucional". La resolució final conclou que l'escut exhibit és franquista (en vigor entre 1938 i 1977), per la qual cosa "és contrari a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes", d'acord amb la llei de la Generalitat."Apliquem la llei perquè es van vulnerar els articles 39 i 40. No estan permesos els actes d'exaltació i enaltiment del franquisme i la humiliació de les víctimes a la via pública", explicava al diari El País Rosa Pérez Garijo, consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat valenciana."Hem pogut certificar i comprovar que va haver-hi una exhibició de símbols franquistes, contraris a la memòria democràtica i hem aplicat el règim sancionador perquè no quede impune. I actuarem així davant possibles manifestacions d'aquest tipus. Per això demanem la col·laboració de totes les institucions i que sempre s'identifiquen als participants que exhibeixen aquests símbols", afegia la consellera.Si bé la resolució ratifica la sanció de 4.000 euros a cadascuna de les persones, això entra dins del que contempla la llei en aquests casos (entre 2.001 i 10.000 euros). "La Generalitat ha d'evitar la realització d'actes efectuats en públic que comporten descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura", recull la llei.Durant aquesta manifestació organitzada per Espanya 2000, es van exhibir multitud d'elements contraris a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes. Pels carrers de Benimaclet es van passejar persones exhibint simbologia nazi, realitzant salutacions feixistes, portant banderes de la falange i fins a torxes. Una cosa que "converteix aquesta manifestació en un acte de promoció i exaltació en públic de la dictadura franquista", indica la resolució.D'igual manera, quant a l'exhibició en el transcurs de la manifestació de símbols franquistes, el dictamen considera que "comporta a més una inacceptable difusió pública del menyspreu i humiliació de les víctimes que a causa de la defensa dels valors democràtics van ser objecte d'un llarg historial de terror, persecució i eliminació per part de la dictadura franquista".Això "afig un perjudici a la dignitat de les víctimes i a la dels seus familiars en forma d'ofensa pública, circumstància que per aplicació del principi de proporcionalitat en la imposició de les sancions necessàriament ha d'operar com a agreujant de la sanció i en llaures a la prevenció de futures conductes d'igual contingut".Amb motiu de la marxa, la Policia Nacional va detindre a tres homes acusats d'agredir presumptament a diversos agents. Els arrestats formen part de les concentracions de protesta antifeixista contra la marxa ultra i per un barri "lliure d'odi".Aquestes sancions es coneixen tres dies després que es fera públic l'informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre la Llei de Memòria Democràtica, que avala en línies generals l'avantprojecte del Govern, encara que qüestiona alguns dels seus aspectes clau, com la il·legalització de les fundacions franquistes.
Destacats