El jutge posa fi al 'cas Gürtel' tancant la peça principal de delictes fiscals dels líders de la trama

Guardar

gürtel
gürtel

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha posat fi a la instrucció del 'cas Gürtel' tancant l'última peça que s'estava investigant, concretament la relativa als presumptes delictes fiscals comesos pels responsables del conegut com a Grupo Correa per a eludir pagaments a Hisenda i ocultar els recursos econòmics que van obtenir ells i les seues empreses de manera il·legal. Estima que el líder de la trama, Francisco Correa, hauria cobrat més de 30 milions en comissions irregulars.

Aquesta era la "peça principal" de la macrocausa la instrucció de la qual va començar en 2008 i en ella el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 proposa jutjar a 21 persones físiques i 19 jurídiques per delictes contra la Hisenda Pública, delicte continuat de falsedat en document mercantil i delicte de blanqueig de capitals.

Entre altres, el magistrat dirigeix el seu processament contra Francisco Correa, el que fora el seu 'número dos', Pablo Crespo, els seus assessors fiscals com Luis de Miguel i Ramón Blanco Balín, així com empresaris i testaferros que van participar durant totes les èpoques de l'activitat de Gürtel en l'operativa per a eludir les declaracions al fisc.

SOBRESEÏMENT PER A 28 IMPUTATS

Per a altres 28 persones que havien sigut investigades, el jutge acorda el sobreseïment provisional de les actuacions. Per a diversos treballadors de les empreses del grup, no concorren suficients indicis per a atribuir-los un coneixement de l'origen presumptament il·lícit dels fons, ni de la seua ocultació a la Hisenda Pública.

En altres dos casos, el d'Álvaro Pérez 'el Bigotes' i Cándido Herrero, els fets que se'ls atribuïen han sigut investigats en altres peces separades de Gürtel. Quant a Jesús Merino, no s'ha acreditat el delicte contra la Hisenda Pública; mentre que respecte a Plácido Vázquez, el magistrat arxiva per prescripció dels delictes. També ha vist sobresegudes les actuacions el gestor de Correa en Suza, Arturo Gianfranco Fasana.

L'acte del jutge, amb data d'aquest dilluns, explica que aquesta és l'última peça de Gürtel que quedava en fase d'instrucció, una macrocausa que s'ha centrat a investigar l'organització liderada per Correa, que va ser, des de finals de 1999 fins a 2009, un "hòlding empresarial dedicat a l'organització d'esdeveniments, entre els quals es trobaven gran part dels quals realitzava per al PP".

Ja s'han jutjat cinc de les peces en què va derivar el 'cas Gürtel', mentre que queden encara pendents altres quatre. La referida a les irregularitats en la contractació per a la retransmissió de la visita del Papa a València en 2006 ha començat precisament aquest dilluns.

OCULTACIÓ DE PATRIMONI

El que s'ha investigat en la peça principal són els possibles delictes contra la Hisenda Pública que van poder haver comés Correa i Crespo --que ja acumulen condemnes que sumen quasi 80 i 59 anys de presó, respectivament, per altres peces de la macrocausa-- amb motiu de l'ocultació del seu patrimoni, el qual, recorda l'instructor, en gran part procediria de les activitats il·lícites investigades en les restants peces separades de Gürtel.

Sobre Correa, el jutge estima que hauria percebut més de 30 milions d'euros per la seua "intermediació en la concessió d'adjudicacions irregulars que, juntament amb altres rendiments obtinguts de la seua activitat presumptament il·lícita de cobrament de comissions i de l'activitat de les seues societats d'esdeveniments i viatges, hauria ocultat a través d'una complexa estructura societària i financera".

Aquests fons "mai van ser declarats" per Correa, per la qual cosa calcula el frau a Hisenda en 24,8 milions en concepte d'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i d'Impost sobre el Patrimoni (IP) dels anys 2000 a 2007.

En segon lloc, el jutge desenvolupa en el seu acte de transformació de les diligències en procediment abreujat tota l'estratègia dissenyada pels dos responsables del Grup Correa per a ocultar i blanquejar els ingressos procedents de les activitats il·lícites.

La finalitat del grup era enriquir-se il·lícitament de manera sistemàtica i amb càrrec a fons públics, diu l'acte, "amb els qui es van concertar per a vulnerar la normativa administrativa en matèria de contractació pública, van emetre factures falses per a enfosquir els fons obtinguts, van ocultar a la Hisenda Pública els ingressos il·lícits obtinguts i els van blanquejar per a tractar de retornar a la vida mercantil lícita".

De la Mata detalla en el seu escrit tota l'estructura d'ocultació dels ingressos, a través de societats d'esdeveniments vinculades a Correa, així com tota l'operativa d'ocultació del patrimoni duta a terme per aquest, bé a través de diners en efectiu opacs i utilització de societats, bé d'estructures societàries patrimonials a Espanya i l'estranger.

Del líder de la trama corrupta, el jutge considera que "ha quedat acreditat que les quantitats multimilionàries" que ha obtingut les va percebre ocultant-les a través d'una complexa estructura societària i financera, "justament per a aconseguir defraudar a Hisenda simulant la inexistència d'ingressos".

Respecte al 'número dos' de Gürtel, també va ocultar una part dels seus recursos econòmics que procedirien de la seua intermediació en adjudicacions irregulars i d'inversions realitzades amb Correa. El magistrat assenyala com a cooperadors necessaris del delicte contra la Hisenda Pública als assessors fiscals De Miguel Pérez i Blanco Balín.

SERVEIS NO PRESTATS

Respecte al delicte continuat de falsedat en document mercantil, l'acte explica que el contingut de les factures emeses per a obtenir un cobrament no suposen una simple alteració de la veritat en una operació real, "sinó uns documents d'origen fraudulent que reflecteixen unes intervencions que no han tingut lloc i uns serveis que no s'han prestat, i que per tant han de ser qualificats de documents no autèntics amb la finalitat d'acreditar en el tràfic jurídic una relació jurídica absolutament inexistent".

L'instructor inclou finalment el delicte de blanqueig i detalla els mecanismes i procediments realitzats pels investigats per a donar aparença de legitimitat o legalitat als béns o actius d'origen delictiu. Així, descriu una estratègia planificada sota la direcció de Correa i Crespo regida pel principi de jerarquia i amb la missió clarament definida d'"enriquiment del seu líder".

En eixa operativa de blanqueig, el magistrat destaca el paper dels seus assessors jurídics també investigats, la utilització d'una complexa estructura de societats interposades, moviments internacionals de diners, així com canals de blanqueig emprats mitjançant transferències internacionals, participació de no residents en propietat de societats nacionals, inversions directes en l'exterior, préstecs concedits a no residents, finançament concedit a filials residents, mescla de diners lícits i il·lícits, inversions en el sector immobiliari i ús massiu d'efectiu com a mitjà de pagament.

Destacats