L'escassetat de cabal hídric per part del Xúquer fan que la seua importància siga, cada vegada si cap, més important. Són els anomenats ullals; punts on emana aigua dolça i neta de brolladors subterranis. Una de les principals fonts d'aigua neta del llac, que es troba en una situació crítica.
L'Albufera era, a l'origen, mar; un tros més del mediterrani que abastava més enllà d'on està situada hui la ciutat de València. Amb el temps, ja en el segle IV abans de Crist, l'acumulació de sediments va formar un cordó litoral que separaria les dues masses d'aigua. El temps i transformacions futures humanes van canviar completament la dinàmica de l'espai natural: les aportacions d'aigua dolça van superar a les filtracions marines i l'Albufera es va transformar en el llac d'aigua dolça de hui dia -no en grandària, molt de menor-.
Les noves condicions de l'Albufera van fer d'ella un hàbitat idoni per a diverses espècies endèmiques valencianes, com és el samaruc o les gambetes. No obstant això, el 'col·lapse ambiental' del llac valencià ha reduït la població d'aquestes espècies i minvat el seu hàbitat fins a acostar-se a l'extinció. Troben, no obstant això, uns punts on poder encara viure com ho feien originalment; en els ullals.
Segons detalla Sergi Campillo, regidor de Conservació d'Àrees Naturals i Devesa-Albufera, els Ullas són "surgència d'aigua cristal·lina i de molta qualitat" que, "desgraciadament", s'han perdut en gran manera per l'acumulació de sediments i transformació de terrenys.
Els ullals, el nom dels quals prové per la seua forma ovalada, que recorda als ulls, eren i són espais on domina l'aigua neta, cristal·lina i amb bon estat ecològic -excepte els degradats pròxims a l'Horta Sud-. Segons assenyala la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, són els Ullals de Baldoví i dels Sants, tots dos a Sueca, el millor exemple d'aquestes riques fonts de biodiversitat.
Encara envoltats d'arrossars, en una transformació del que abans era part del mateix llac, són 'illes' que protegeixen espècies de fauna i flora quasi extingides en la resta del Parc Natural. S'estima que, al llarg del Parc Natural, hi ha uns 50 ullals. Molts, no obstant això, han patit greus transformacions fins a allunyar-se del seu aspecte original. És el cas, per exemple, l'Ullal de la Séquia de Fabia; la transformació humana, que data d'època musulmana, ha fet que aquestes fonts brolladors estiguen dins de la mateixa séquia.
Esquema Ullals - GVA
Dragar sediments
Quan el cabal que arriba del Xúquer es redueix -una de les principals demandes de l'Ajuntament és establir un mínim de 70 hectòmetres anuals- i no plou, aquestes emanacions es converteixen en quasi, exclusivament, l'única font d'aigua neta per al llac. Per això, ja en 2003, el llavors Ministeri de Medi Ambient -hui Ministeri per a la transició Ecològica- va publicar un extens informe sobre els Ullals, amb 41 localitzats, i les mesures que podrien aplicar-se per a la seua protecció -que va portar, posteriorment, a la recuperació del de Baldoví i Sants-.Campillo assenyala que, per desgràcia, l'opció que en desenterrar els ullals històrics torne a brollar aigua no és molt alta, perquè el modern regadiu per degoteig ja "no alimenta els aqüífers". "En tot cas és un objectiu irrenunciable per part de les administracions", assenyala.
Amb 10 punts, els autors van aconseguir delimitar uns punts per a millorar l'estat dels Ullals. A més de la seua protecció administrativa, implica millorar les seues condicions actuals; realitzar excavacions, dragatges, o ampliar llits per a propiciar l'emanació contínua d'aigua, tal com ocorria antigament, i així generar un nou espai amb aigua neta.