La secretària autonòmica d'Atenció Primària i Serveis Socials, Helena Ferrando, ha presentat en Gran Canària el model valencià de la renda d'inclusió, que va entrar en vigor l'abril de 2018, amb l'objectiu d'oferir "una resposta digna i de justícia a les realitats d'exclusió social que es produeixen en la societat valenciana i actuar contra l'afebliment de la cohesió social".
Ferrando ha assistit a les Jornades sobre la futura renda de ciutadania de Canàries convidada pel Govern autonòmic per a conéixer els principals aspectes del model valencià, el seu marc normatiu així com la seua implantació. En les jornades també han participat representants d'un altre governs autonòmics i municipals.
Actualment el 30,2% de la població valenciana està en risc de pobresa o exclusió social, segons dades de 2018 de l'Institut Nacional d'Estadística. Davant aquesta situació, ha explicat Ferrando, "el Consell del Botànic va decidir flexibilitzar els requisits per a poder sol·licitar la renda, reduint a un any l'obligació d'estar empadronat en la Comunitat Valenciana, exigint únicament la residència efectiva i ampliant l'edat per a poder sol·licitar-la 18 anys després, alhora que es va eliminar el límit d'edat per a percebre-la".
Així mateix, la secretària autonòmica ha assenyalat un altre dels "grans beneficis" que té la renda valenciana d'inclusió i és que unifica en una única subvenció totes les ajudes que puga necessitar una persona o una unitat familiar en situació d'exclusió social, entre els quals ha citat les escolars, les sanitàries i també les habitacionals i energètiques.
D'aquesta manera, s'evita a les famílies en situació d'exclusió social "passar més temps completant impresos per a demanar subvencions, eliminant burocràcia i facilitant-los la reconstrucció del seu itinerari de vida", ha manifestat la secretària autonòmica qui ha indicat que en aquests moments la quantia mitjana de la renda valenciana d'inclusió ascendeix a 685,9 euros.
Així, una persona beneficiària de la renda valenciana d'inclusió té accés directe a les beques educatives per a l'ensenyament no obligatori les ajudes a menjadors escolars, i compta amb un percentatge, sobre la quantitat inicial, perquè les persones beneficiàries puguen fer front al pagament del lloguer o de la hipoteca, així com del rebut de l'aigua, la llum o el gas.
En aquest sentit, la secretària autonòmica ha indicat que només el 9,99% de les rendes que s'han sol·licitat des de l'entrada en vigor de l'ajuda no compten amb cap complement, mentre que prop del 20% tenen el complement d'habitatge, i el 71,04% el de caràcter energètic.
Balanç de les ajudes
Respecte al perfil dels principals sol·licitants de la renda, la secretària autonòmica també ha apuntat que tres de cada quatre són de nacionalitat espanyola, la qual cosa representa un 76,51%, enfront del 23,49% que vénen d'altres països. Així mateix, la majoria compta amb entre 41 i 64 anys, i hi ha un percentatge del voltant del tres per cent que tenen menys de 25 anys, un col·lectiu que abans no podia sol·licitar aquest tipus d'ajudes.El balanç de l'aplicació d'aquesta ajuda evidencia que dues de cada tres persones que sol·liciten la renda són dones, la qual cosa en opinió de la secretària autonòmica "feminitza també la pobresa", i en aquest sentit ha assenyalat que moltes de les famílies més empobrides són monoparentals i estan encapçalades per una dona.
La secretària autonòmica ha conclòs la seua intervenció incidint en el compromís del Consell a "rescatar" a aquelles persones que es troben en una situació de major vulnerabilitat.