El Govern reitera que està "plenament compromés" a continuar impulsant el procés de reforma del model de finançament autonòmic i local, "una prioritat en particular per al Ministeri d'Hisenda" que creu que ha d'instrumentar-se de manera simultània.
En una resposta a Compromís al Senat, datada el 26 de març, l'executiu PSOE-Unides Podemos advoca per "aconseguir la coherència més gran possible entre els sistemes de finançament territorial", aplicant les mateixes regles per a totes les comunitats autònomes.
"Totes les CCAA, inclosa la Comunitat Valenciana, han percebut els recursos que correspon segons la llei que regula el sistema de finançament autonòmic, conforme a les regles i criteris que van ser acordats per elles en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)", recalca el Govern.
En qualsevol cas, aquestes regles i criteris són objecte de debat en el procés de revisió del sistema actual. Entre la "multitud de mesures" destinades a millorar el finançament de les entitats locals, apunta l'actualització dels lliuraments a compte l'octubre de 2019 i el càlcul i transferència de la liquidació definitiva de la participació de 2017, "fins i tot trobant-se el Govern en funcions", així com el càlcul dels lliuraments a comptes inicials per a 2020.
També destaca l'aprovació de la pròrroga de les inversions financeres sostenibles per a 2019, ampliant el seu àmbit objectiu per a destinar-ho a habitatge. Al març de l'any passat va adoptar una "bateria de millora" de les condicions financeres del fons de finançament a entitats locals que beneficiava principalment als ajuntaments amb una elevada càrrega financera o amb un període mitjà de pagament a proveïdors (PMP) superior a 60 dies.
Tot això, recalca el Govern de Pedro Sánchez en la resposta parlamentària, sense perjudici de les subvencions de suport al transport d'algunes autonomies i de suport a les inversions.
Una altra mesura que ressalta és la reactivació de les reunions del grup de treball sobre la regla de despesa, entre representants de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i del Ministeri. Hisenda va anunciar l'augment de la regla de despesa per a 2020 fins al 2,9% del PIB, enfront del 2,8% previst en l'actual senda.
En la seua pregunta, el senador de Compromís, Carles Mulet, advocava per una reforma del model de finançament local ampliant la participació dels ajuntaments en els tributs de l'Estat, amb l'objectiu d'"enfortir l'autonomia local" per a garantir el desenvolupament de les competències i uns serveis públics de qualitat de tots els ciutadans "residisquen on residisquen".
IMPACTE DE L'AMPLIACIÓ DE VALENCIAPORT
D'altra banda, la coalició va preguntar al Govern "quines mesures pensa adoptar per a exigir un nou estudi d'impacte ambiental actualitzat del projecte d'ampliació del port de València", sobre la base d'una sentència del Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) que va donar un "revés" a Lafarge en retirar-li l'autorització mediambiental que li va concedir la Generalitat catalana en 2015 en considerar-la nul·la. La fallada remarca que aqueixa nul·litat es deu al fet que l'autorització es va basar en un estudi d'impacte ambiental del 2008 que ara considera fora de normativa, "desfasada".En el cas de Valenciaport, Compromís recorda que la nova terminal de contenidors compta amb una DIA (declaració d'impacte ambiental) de 2007 i "s'ha constatat que hi ha modificacions des de llavors sense que haja sigut objecte d'una nova avaluació que permeta valorar l'afecció ambiental derivada del nou emplaçament del moll". També creu que "existeix un agreujament de la incidència paisatgística".
El Govern, en la seua resposta del 6 de març, insisteix en el seu "compromís" de treballar conjuntament amb la Generalitat Valenciana per a "garantir el compliment de tota la normativa ambiental respecte a tot allò que suposa l'ampliació nord del port de València, inclosa en el seu cas la renovació de l'estudi d'impacte ambiental, a fi d'assegurar que qualsevol actuació es produïsca amb totes les garanties".