La consellera d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual, s'ha compromés a presentar a principis de 2020 una proposta inicial de finançament "estable i pluriennal" per a les cinc universitats públiques valencianes, a més de reordenar durant els pròxims quatre anys els títols universitaris, treballar a millorar l'ocupabilitat dels graduats i "despertar vocacions" en carreres científiques per a trencar la bretxa de gènere.
"Sóc enginyera, sóc dona i conec de prop aquesta problemàtica", ha manifestat la nova consellera en la seua primera intervenció en Les Corts per a desgranar els seus reptes fins a 2023. Entre ells figuren un 'mapa de la ciència', un pacte per a fer "passos de gegant" en innovació i superar la bretxa digital, que el "pensament tecnològic" arribe al sistema educatiu i un "ambiciós" programa de transformació digital amb la xarxa 5G.
En matèria d'universitats, Pascual assumeix l'àrea que fins ara depenia del conseller d'Educació, Vicent Marzà, amb la intenció d'impulsar a partir d'octubre un grup de treball amb els sectors implicats per a elaborar el document inicial d'un nou marc de finançament "estable i pluriennal" per al sistema públic valencià.
Es tracta d'una "prioritat" que ha defensat que "no és possible" sense la participació de totes les universitats, doncs "han de poder garantir la continuïtat dels seus projectes i planificar de forma estratègica les seues accions". "Porten molt de temps esperant una estabilitat que els permeta actuar amb previsió a llarg termini, i aquesta Conselleria es bolcarà en aquesta reivindicació justa", ha asseverat.
Un altre dels seus objectius és "orientar la Universitat cap a l'empresa i reforçar el pont ciències-humanitats". Per a això, treballarà en l'"ordenació, millora i racionalització" dels títols, tant en universitats públiques com en privades, i estudiarà les necessitats per a implementar nous graus.
Fins a arribar ací, la consellera ha promés "un esforç important de coordinació, orientació i diàleg" amb les universitats, sumat a un estudi de la secretària autonòmica d'Universitats per a millorar l'ocupabilitat dels alumnes recentment graduats.
DESPERTAR VOCACIÓ
Paral·lelament, aposta per "despertar vocacions" en carreres de ciències, tecnologies, enginyeries i matemàtiques --les conegudes com STEM-- per a superar la bretxa de gènere davant el problema d'ocupabilitat "més intens i profund entre les xiques". Es tracta d'"un dels majors nínxols d'ocupació i salari" per a formar en els llocs "més demandats per les empreses".La titular d'Universitats ha il·lustrat la situació amb xifres. Ha assenyalat que hi ha menys del 25% de dones en carreres tècniques quan superen la meitat de la població universitària espanyola (54%) i arriben a solo el 10% en titulacions com a Informàtica. A aquesta línia se suma la intenció de fomentar la participació de les universitats valencianes en fòrums internacionals sectorials.
ATRAURE TALENT
Per a aconseguir-ho, la Conselleria treballa en un 'mapa de la ciència' que permeta posar en relleu "tota l'excel·lència que existeix en la Comunitat" i convertir-la en "pol d'atracció de talent d'alt nivell". En 2018, el programa 'GenT' va permetre recuperar a "17 investigadors excel·lents", una xifra que Pascual espera superar enguany.En innovació, aposta per teixir una xarxa "potent" per a la transferència del coneixement en tots els nivells, amb un pacte social per la innovació. Al desembre pretén reunir administracions, universitats, empresaris, sindicats, emprenedors, agents innovadors i partits polítics.
Sota aquest prisma, s'ha compromés a potenciar el sistema valencià d'innovació i "escoltar" als seus participants. "Les polítiques d'innovació han d'unir-nos a tots. No hi ha alternativa a l'economia de la innovació, i no ens podem quedar fora", ha emfatitzat, perquè "l'única opció és estar a l'avantguarda".
AVI I DISTRICTE DIGITAL
Fins ara, Pascual ha destacat que "en la Comunitat s'estan fent bé els deures" i ha posat com a exemple la designació de València com a Capital Mundial del Disseny 2022 i el treball realitzat en La Marina de València o el Districte Digital d'Alacant, que aposta per enfortir.Respecte a l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), "una gran eina per a canalitzar innovació", ha avançat que passarà de dependre de Presidència al seu departament i que en els pròxims dies s'aprovarà el seu decret d'estructura.
Entre els objectius de legislatura també està un pla de transformació digital del teixit productiu valencià, amb el desplegament d'"infraestructures potents" per a la implantació del 5G -des de juny a València- i la modernització de les empreses, facilitant-los suport tecnològic.
Finalment, caminar cap a la "igualtat digital d'oportunitats" mitjançant la direcció general de lluita contra la bretxa digital, amb un observatori que detectarà fortaleses i febleses i se centrarà en els anomenats 'nadius digitals' per a estudiar la qualitat d'ús de les noves tecnologies.
"MIRADA CLARA" DES D'ALACANT
En tots els eixos, la consellera ha cridat a la cohesió de la Comunitat i a fer valdre "totes les seues fortaleses de sud a nord". "Tots junts som més forts; hem d'estar units", ha reivindicat, agraint la "mirada clara" del 'president', Ximo Puig, amb la creació de la seua cartera amb seu a Alacant.De l'oposició, el PP ha retret la seua brevetat i ha criticat l'execució de les beques i la "guerra de butaques i milions" entre departaments del Consell i les "duplicitats" amb l'AVI, ara amb "'sorpasso' PSPV-Compromís", mentre que Ciutadans (Cs) ha assegurat que "un de cada tres euros de l'agència han anat a personal".
Tant Cs com Vox han sostingut que Pascual té "molt fàcil" superar a Marzà i han exigit "no generar zitzània entre rectors" --entorn de la implantació d'un grau de Medicina a Alacant-- i "no deixar als nostres fills en mans de mediocres", respectivament.
En la seua rèplica, Pascual ha demanat el suport de tots els partits i ha negat duplicitats perquè "la innovació és transversal" en tot el Govern valencià, a més de posar l'accent que "la universitat està molt lluny de ser mediocre".