En un dels costats de la font de la Plaça de l'Ajuntament hi ha una trapa. Amb les claus adequades -de la regidoria de Cicle Integral de l'Aigua-, poden obrir-se. Sota la tapa, unes empinades escales de metall condueixen al 'cor' que fa funcionar la font, construïda fa ja 56 anys, en 1963.
El soroll de la font, en marxa, és eixordador ací a baix. Un tècnic, poc després de baixar, ha apagat la font i ha començat a detallar-se la història de la font: "La font s'il·lumina des de baix, des de claraboies de cristall". La llum natural que arriba és suficient, fins i tot, per a veure dins de la sala.
La regidora de l'àrea, Elisa Valía, al costat del cap de Cicle Integral, Antonio Llopis, han volgut mostrar a la premsa les "entranyes" de la font, amb la intenció que es conega més i es reconega el seu "valor històric i patrimonial". La font és obra de Carlos Buigas, autor d'altres conegudes com la de Montjuïc, a Barcelona.
Igual que la de la capital catalana, aquesta usava un sistema d'hexàgons cilíndrics, amb cadascuna de les parts amb un cristall tintat, que tintava la llum que passara a través d'ells. Una llum situada just davall dels diferents dolls d'aigua de la font.
Un antic sistema de "lleves i 'organets'", com explica Llopis, era l'encarregat d'anar movent la maquinària i els diferents filtres per a la varietat que oferia. Ara, no obstant això, ha evolucionat: "Tenim un sistema LED. Canviant-los la freqüència canvia el color... És més barat i més eficient", assenyala Llopis.
No obstant això, aquesta estructura original, muntada encara en el franquisme, conviu amb l'última tecnologia. Un panell digital conviu amb centenars de preses elèctriques, que poden ser controlades des d'una aplicació mòbil. "L'han feta específicament per a controlar-la", assenyala un dels tècnics.
"Créiem que era important que la ciutadania poguera conéixer el que hi ha davall de la font", incideix Vàlua. La font, situada en una plaça que serà fruit de grans reformes, es mantindrà intacta en el seu lloc.
Com la de Montjuïc, la idea original és que la font fóra acompanyada amb música a més de canvis d'il·luminació, però no es va arribar a materialitzar. El disseny final de la font és el que encara es veu; un diàmetre de 20 metres, amb un volum de 175 metres cúbics d'aigua. Les seues diferents opcions lumíniques, bombaments i les dues tasses d'aigua en la part superior, atorguen 8 possibles escenes.