Actualment el 90,4% de menors de 9 i 16 anys disposa de telèfon mòbil i el 92,2% té ordenador o tablet propis, dispositius que els permeten estar connectats entre 3 i 4 hores al dia. En aquest context d'ús generalitzat de noves tecnologies amb connexió a Internet, els experts insten a pares i docents a previndre l'ús de noves tecnologies des dels 7 anys, ja que entre el 65% i el 80% dels menors reconeixen que els seus progenitors no apliquen mesures freqüents de control parental. Aquestes són algunes de les dades que s'extrauen de l'informe sobre dependències a les noves tecnologies, finançat per la Diputació de València i elaborat per E-Value.
‘L‘Estudi de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en menors de la província de València’ s'ha presentat aquest dimecres a la Sala Mutant de les Naus en la jornada ‘Diptic’, en què han participat el president de la corporació provincial, Toni Gaspar, i la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer; així com els professionals que han elaborat l'estudi, com són l'assessor tècnic d’E-Value, Víctor J. Villanueva; la periodista i especialista en màrqueting online, Susana Lluna; o el catedràtic de Psicologia Bàsica de la Universitat de València, Mariano Chóliz, entre altres.
En paraules de la diputada de Benestar Social, aquest projecte emmarcat en el Programa Provincial de Drogodependències de la Diputació “s'ha impulsat perquè des d'aquesta àrea s'ha detectat una incidència de comportaments negatius quant a l'ús de les noves tecnologies en edat infantil i adolescent, ja que abans aquest treball se centrava en l'abús de substàncies i deixava fora aquestes noves realitats a les quals cal parar-los atenció”.
“S'ha fet aquest estudi en què han participat xiquetes i xiquets de 15 municipis de tot tipus, rurals, urbans, semiurbans… amb la condició de tindre varietat i el màxim rigor sobre com els estan afectant realment aquestes noves dependències”, ha explicat Mercedes Berenguer, qui ha assenyalat, a més, que “la tecnologia per si mateixa és positiva, per això cal conéixer-la per a evitar aquests riscos i impulsar intervencions educatiu-preventives que permeten donar resposta eficaç a les necessitats i reptes que aquesta planteja en la població més jove”.
Educació i prevenció
“Menys prohibició i més educació”, ha assenyalat la periodista Susana Lluna, qui ha destacat la part positiva de les noves tecnologies si s'educa als xiquets i xiquetes a utilitzar-les “amb uns valors”, ja que “les competències en TIC són fonamentals a l'hora d'incorporar-se al mercat laboral”. “Som els pares els qui tenim la responsabilitat de veure quin tipus de continguts consumeixen, quin tipus d'aplicacions usen, quins amics tenen, etc., no es tracta de control, sinó de supervisió”, ha afegit la periodista.I és que l'edat mitjana d'inici de l'ús del mòbil és de 10,3 anys, nivell que baixa a 9,4 anys en el cas d'ordinador i tablet i a 8,7 anys, en consoles, segons es relata en aquest estudi, realitzat amb una mostra composta per 1.061 alumnes i alumnes de 5é i 6é d'Educació Primària i de 1r, 2n, 3r i 4t d'Educació Secundària Obligatòria (E.S.O.) de centres escolars de 15 municipis amb menys de 20.000 habitants de la província de València.
Davant aquesta nova realitat, els especialistes que s'han encarregat de l'elaboració d'aquest informe, que analitza els impactes reals, positius i negatius, de l'ús i abús de les TIC per part de la població infantil i juvenil, adverteixen que la intervenció preventiva amb la població infantil i adolescent és "imprescindible", donades “les problemàtiques detectades", i urgeixen al fet que "s'anticipe a edats on no es produïsquen encara situacions de risc”.
Entre les mesures preventives que poden adoptar pares i docents, s'apunta l'establiment de límits i normes en relació al temps total i a la franja horària de connexió a Internet; aportar major informació sobre possibles usos abusius i problemàtics; aplicar mesures de seguretat online, així com donar informació i formació per a evitar o gestionar l'exposició a ciberassetjament, ús de dades personals, ‘sexting’ i ‘sextorsió’, entre altres pràctiques.
Com ha assenyalat l'assessor tècnic d’E-Value i coordinador de l'estudi, Víctor J. Villanueva, per part seua: “Les estratègies de prevenció es dissenyen tenint en compte que es requereix d'enfocaments educatius que no demonitzen el seu ús i doten als adolescents d'una formació tecnològica, que incloga com utilitzar-les per a extraure el seu màxim rendiment i com evitar un ús inadequat”.
Com usen els joves les TIC
La mitjana de temps de connexió al dia se situa entre 3 i 4 hores: el 43% de joves es connecta entre 1 i 3 hores al dia; el 19,4%, entre 3 i 5 hores; el 13,9%, durant més de 5 hores, i el 10,7% es connecta durant tot el dia. És important apuntar que, entre 9 i 11 anys, el 6% es connecta més de 5 hores al dia i el 3%, durant tot el dia. Quant a la franja horària preferent, és de 14 a 21 hores. No obstant això, hi ha un 9,2% dels menors participants en aquest estudi es connecta també a partir de les 24 hores quasi tots els dies.Respecte als usos vinculats a relacions interpersonals, xics i xiques tenen un patró d'ús similar. Si bé les xiques ho empren amb major freqüència per a comunicar-se amb les seues amistats i els xics per a augmentar els seus seguidors en les xarxes socials. Així mateix, les xiques empren Internet amb major freqüència que els xics en treballs acadèmics, per a veure sèries o partits i per a pujar informació online. Els xics, per part seua, puntuen més alt en la realització de descàrregues online, jocs en xarxa o seguir a *youtubers, així com en participació en fòrums o blogs.
Abusos més freqüents
En relació a l'ús problemàtic d'Internet, els resultats mostren una mitjana d’11,1 punts. No obstant això, el 25,4% dels adolescents s'identifiquen a si mateixos com a "usuaris problemàtics", el 26% en el cas dels xics i el 22,6% en el de les xiques.De la mateixa manera, entre l'exposició a riscos online els més esmentats són el ‘sexting’, això és, la petició d'enviament de continguts de tipus sexual; l'ús sense permís de dades personals publicades prèviament en xarxes socials; el ciberassetjament; el contacte a través de xarxes socials amb una persona que ha utilitzat una identitat fictícia; la suplantació d'identitat en una xarxa social o ser víctima de ‘sextorsió’ per part d'una persona amb qui ha compartit continguts íntims propis i li ha fet xantatge amb difondre'ls.
Entre el total de participants s'observa que el nivell de coneixement sobre seguretat online és mig-alt. Les xiques mostren un major nivell de coneixement sobre seguretat online que els xics, però, no obstant això, aquests compten amb un major nivell d'aplicació de mesures de seguretat online.