Samantha Gilabert és una cantant valenciana que va nàixer a la localitat del Comtat, Beniarrés en 1994. La veu de Samantha va començar a ressonar per festivals, actuacions i combois del territori valencià amb el grup Cactus Troop, més conegut com a Cactus, un grup de música en valencià conegut per la seua fusió d'estils, que barreja reggaeton, pop i trap que ha actuat a festivals destacats del panorama musical valencià com el Festivern o el Feslloc.
No obstant això, Samantha va agafar més popularitat fent el pas al panorama nacional en entrar com a concursant en l'onzena edició del concurs de televisió Operación Triunfo 2020 on els valencians i valencianes es van bolcar donant-li suport fent-la arribar fins a les portes de la final quedant així com a sèptima finalista.
"Reina", "artista" i "valenta" són sinònims de Samantha, i no ho diem nosaltres, sinó la quantitat de tweets i missatges que es podien veure tant quan la beniarresina cantava a les gales d'OT com quan esporàdicament publica qualsevol cosa a les xarxes socials. I és que, allò de "valenta" no és per casualitat perquè Samantha va començar a OT per la porta gran, amb una aposta clara i ferma per la seua llengua, el valencià, que l'ha portat per bandera durant tot el programa, ja que des que va entrar interpretant "Que tinguem sort" de Lluis Llach va marcar l'inici d'un fenomen fan que de segur que durarà anys gràcies a la constància, treball i dedicació que defineixen a la valenta i artista Samantha de Beniarrés.
València Extra ha accedit a entrevistar a Samantha, conversa que a continuació podeu gaudir i que també la teniu en format vídeo al nostre canal de YouTube.
José Irún
-Com ha canviat la Samantha d'abans d'OT a la d'ara?
Realment Samantha és la mateixa. Jo no crec que siga una persona diferent ni res, però clar, la meua vida ha canviat i ara, moltíssimes persones em tracten d'una manera diferent, però realment, jo soc la mateixa.-Trobes alguna cosa a faltar de la vida de la Samantha d'abans d'OT?
Sí, trobe a faltar el «postejar» el que em done la gana sense pensar el què opinaran, si faran una notícia al respecte, etc., és a dir, trobe a faltar la llibertat de pujar a les meues xarxes socials allò que jo vulga i em vinga de gust. També, estar tranquil·la a qualsevol bar.-En aquesta mateixa línia, els últims dies a les xarxes socials, tu mateixa has dit que fins i tot ha anat gent a tocar el timbre de ta casa, no?
Realment, jo sé que el preu a exposar-me en una televisió i en un programa com Operación Triunfo, és aquest, però entrar de zero i eixir, de sobte, a cent o mil és el que hi ha. Jo sé que açò passarà i que el «boom» baixarà en un poc de temps, però ara, que encara és el principi de la meua carrera, és un poc xocant.-Com has rebut tot el suport que has tingut, de tots els valencians i valencianes, tant dins de l'acadèmia com quan vas eixir pel confinament?
Si et soc sincera, no sé si soc jo o que, però crec que amb tot açò, estem més units. Vull dir, jo crec que ara qualsevol persona es clava amb mi, i qualsevol valencià ix en la meua defensa i diu: eh! En compte amb Samantha, eh? I això és preciós, perquè en certa manera, en això, estarem units. I em pareix molt bonic. Jo soc molt valenciana, aleshores, tots els valencians amb pedigrí com tu i com jo, se'ns ha de notar que estem molt contents sempre de rebre tant de suport.-Samantha dins del programa sempre ha portat el valencià per bandera sent açò la primera vegada que passava dins l'acadèmia, no?
Com heu vist, a mi sempre se m'escapen moltes «espardenyaes» i açò a OT em passava a tota hora. Jo parlava a tota hora en valencià, i al final fins i tot alguns concursant, com Gèrard que estiueja a Orpesa, sempre em deia: «com es deia açò en valencià?», «i açò?»... És a dir, estaven molt interessats i amb curiositat, i a mi em pareixia una cosa molt bonica. Jo sempre he portat el valencià per bandera i per això vaig començar a OT cantant Lluís Llach.
José Irún
-Com veu Samantha que el diputat Joan Baldoví o el conseller de Cultura, Vicent Marzà feren públic a Twitter que et votaven com a favorita cada setmana?
És molt fort. Quan ho vaig veure em va encantar, i de fet, tinc ganes de conéixer a Joan i a Vicent, de xarrar amb ells i que em diguen «et vam seguir molt», tinc moltes ganes. A veure si fem una quedada i fem una paella, seria bonic.-Quina importància li dones a què certs personatges públics, com aquests dos polítics, es mullen tant dient que tenies el seu suport?
Realment no m'ho esperava però ho valore moltíssim i segur que moltíssima gent els haurà dit que se centren en la seua feina que és «fer política», perquè la gent és així, però que ells diguen : anem a donar suport a una valenciana que parla valencià, que defén la llengua -com ho fan ells-» que vulgues o no, intentes no polititzar-ho, però és impossible. No obstant això, estan en el seu dret de defendre'm. Al cap i a la fi, estem al mateix equip.-Veus que aquest fet visibilitza la part més íntima i personal dels polítics? Al cap i a la fi també són persones, no?
Exacte, clar que tenen la seua part personal, de la mateixa manera que tenen la seua part valenciana i també, açò ha de fer veure a tota Espanya que els valencians no som «Gandia Shore».-Molts valencians ja et coneixíem d'abans per Cactus però ara, què serà de Cactus sense Samantha i què serà de Samantha sense Cactus?
Cactus i Samantha seguiran camins totalment distints però segur que ens trobem. A Cactus li anirà molt bé perquè són uns cracks i uns músics de deu. I a Samantha també li anirà molt bé, o això espere. Trobarà molt a faltar als seus companys de Cactus però és el que hi ha.-Abans em deies que el que més trobes a faltar és publicar a les xarxes socials el que tu vulgues i estar tranquil·la a un bar. Per tant, com portes el que s'anomena el fenomen fan?
La veritat que és fantàstic, estic molt contenta i agraïda i sé que vulga o no, acabaré vivint d'açò i són fans que segurament m'acompanyaran durant tota la meua carrera musical, dure el que dure, i he d'estar agraïda, però també vull que entenguen que per a mi és un poc complicat gestionar-ho tot, perquè de sobte ser una persona pública és estrany. Però si tot va bé i duc una tirada igual, jo m'acostumaré. També és important remarcar que no fa gens de temps de la meua eixida de l'acadèmia i no fa ni un mes que va acabar OT.