Andrés Campos: "sóc l'únic regidor en la història de Torrent que ha reduït el deute en 23 milions en un mandat"

Parlem amb el Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Torrent i Secretari General del PSPV de la Comarca de l'Horta Sud

Guardar

Andres_Campos
Andres_Campos

Regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Torrent, portaveu socialista al consistori i secretari general del PSPV a l'Horta Sud, Andrés Campos és un dels màxims exponents d'un partit que s'ha renovat de dalt a baix i ha sabut envoltar-se de gent de talent. Andrés Campos pot presumir d'una xifra que ho diu tot. En quatre anys de manat el consistori socialista de Torrent ha reduït el deute en 23 milions. El seu secret? Ens ho explica.

En aquests 4 anys de govern, què és el que més destacaries des de l'àrea d'Hisenda?

Des de la part econòmica, diria que el principal és que hem aconseguit baixar el deute en 23 milions d'euros. Quan nosaltres aplegàrem ací hi havia gairebé el 110% de deute, que és el màxim permés per la llei, i ara estem molt per davall del 70%. Abans per a fer qualsevol cosa necessitava demanar un préstec al Ministeri, ara no. L'Ajuntament de Torrent ha tornat a paràmetres tan normals i tan bons que disposa de 6 o 7 milions de capacitat per a tot tipus de mesures, sense necessitat que ningú ens diga què podem o no podem fer. Hem recuperat autonomia i això és importantíssim. Un altre paràmetre que destaque seria el pagament a proveïdors, en el qual destaquem per estar entre les 11 ciutats d'Espanya que paguen dins del terminis establits per llei. Això suposa, primer, que els que firmen amb Torrent saben que és un ajuntament que paga bé i poden ser el més competitiu que vulguen com a empresa, el que ens acaba estalviant diners; segon, que injecta directament diners en l'economia valenciana, ja que ara el 77% de les empreses que contractem són de la província de València. I el tercer que destacaria seria que hem aconseguit que altres organismes (la Unió Europea, la Diputació...) invertisquen en els nostres projectes. Aquests són els tres paràmetres que parlem de la salut i l'estabilitat econòmica de la ciutat ara mateix.

'Al final es tracta de fer una bona gestió des del públic, que els recursos públics siguen eficients.'

Andrés CamposAmb això pareix que s'està trencant el mite que la dreta gestiona millor l'economia. Com ha ocorregut? Quin és el vostre secret?

Secrets no hi ha molts, però sí que hi ha una cosa que marca la diferència. Efectivament el mite s'ha trencat de forma rotunda, igual que el fet de demonitzar allò públic en favor del sector privat. Al final es tracta de fer una bona gestió des del públic, que els recursos públics siguen eficients. Però, com deia, hi ha un paradigma que ha canviat molt tot. Nosaltres hem patit la crisi més cruel coneguda des de l'any 1929, i això fa que prenguem consciència de les coses que no podien continuar de la forma en la qual estaven funcionant. Aleshores, només arribar vàrem fer un pla econòmic-financer, vàrem aplicar indicadors d'eficiència i vàrem engegar uns plans de gestió per tal d'establir un control de les despeses i deixar de retallar per retallar. Tot això sense tocar els impostos i les tasses dels ciutadans, per supost. També hem d'afegir que ara comença a haver-hi més activitat econòmica, tot va sumant. Al final és un conveni de moltes coses on regna la bona política.

Des que està al govern Pedro Sànchez, heu notat algun canvi a nivell institucional amb el govern central?

Un canvi molt important (no sols de Sánchez, sinó de l'autonomia) que s'ha notat en els municipis és que les institucions no són partidistes. Vull dir, que els criteris per a poder obtenir ajudes i subvencions estan siguen objectius des que tenim al nou Consell i a Sánchez a Moncloa. Per tant, ja no ens trobem en situacions en les quals assistíem a reunions per demanar i en funció del color de l'ajuntament teníem millor o pitjor resposta. Les institucions estan sent lleials i hi ha més col·laboració, donant igual el partit o partits que governen a cada municipi. Era un gran problema que estava menjant-se la democràcia de les pròpies institucions. I al mateix temps, eixa normalitat institucional és el que també fa possible que molts municipis que no havíem pogut acudir a eixes possibilitats d'inversió ara les tinguen; ajuntaments de vots tradicionalment d'esquerres que estaven pitjors finançats per una qüestió partidista. La normalitat del Consell i de Sánchez, més que grans canvis, han aconseguit que les institucions responguen a la democràcia que nosaltres defensem.

'Ací els partits tenim una responsabilitat importantíssima, i és la d'intentar trencar els discursos demagògics, de confrontació.'

Últimament els sondejos parlen de la futura entrada de partits d'extrema dreta als municipis valencians, i molts coincideixen que la resposta contra això són les mesures socials. Vosaltres no heu apujat els impostos en quatre anys. Penses que és una bona solució davant d'aquesta problemàtica?

Jo sóc dels que defensa que la baixada d'impostos no és exclusivament d'esquerres. No tracta d'això la qüestió. El que l'esquerra defensa és una redistribució justa de la riquesa i a la que, per tant, hem de contribuir, a més de rebre dels nostres serveis públics la qualitat que necessita la ciutadania per obtindre igualtat d'oportunitats. Per tant, eixa discussió de baixar o pujar no és una qüestió d'esquerres o dretes. Quant a la possible pujada de partits com Vox o en general d'extrema dreta, crec que més enllà de dir-li a la gent que les mesures socials han de vindre acompanyades de mesures econòmiques i tributàries, ha de vindre d'una pròpia forma d'entendre la vida. Ací els partits tenim una responsabilitat importantíssima, i és la d'intentar trencar els discursos demagògics, de confrontació. També els mitjans de comunicació han de ser responsables amb això, ja que són els que poden donar accés a aquests discursos. Més enllà de mesures socials, jo crec que el component principal és l'educatiu i l'augment de propostes per part de la classe política.

En aquesta legislatura, quant és el percentatge del programa electoral que ha pogut complir el PSPV a Torrent?

Crec que estaríem parlant de damunt del 90% del nostre programa electoral. Els torrentins i les torrentines tenim un alcalde que sempre ha considerat que l'important és identificar quins són els 10-15 grans problemes que té la ciutadania, no intentar solucionar 200, i d'això parlava el nostre programa. En primer lloc la consolidació de tributs, que encara que no vam prometre baixar res perquè no sabíem si podríem, s'han baixat coses, com l'IBI les taxes de les terrasses per als hostalers. Però no era una condició important, nosaltres parlàvem de la consolidació dels impostos i de la recuperació de la inversió, i ho aconseguirem. I les coses que no hem complit hem intentat buscar una fórmula alternativa, com és el cas de la targeta per al punt de recollida d'aliments en substitució del menjador social. Això també és una mostra del nostre compromís amb la ciutadania.

torrent_impuestosQuè és el que creus que t'aporta l'alcalde Jesús Ros des de l'equip de govern?

Doncs sobretot la proximitat que té; és un home de carrer i el model d'alcalde que jo crec millor, però dia a dia et sorprén el rigor. Jesús és metòdic, amb uns rituals determinants: s'alça a determinades hores, sol anar sempre als mateixos llocs...És molt escrupolós per a determinats temes, i això li ha atorgat la capacitat de definir una visió de la ciutat que vol molt clara i de començar a treballar en eixa idea des del minut 1. Té clara la seua agenda, els seus objectius i els processos per a complir-los. Darrere d'eixa imatge d'home de poble està un gran gestor, i aprenem molt d'ell.

Eres Secretari General de la comarca de l'Horta Sud. Com veus al PSPV en cadascuna de les demarcacions de cara a les eleccions de 2019?

Jo crec que tenim l'oportunitat de recuperar i consolidar el cinturó roig. És de veres que ara el tenim, i que més que cinturó roig podríem parlar de cinturó multicolor, ja que d'11 alcaldies 6 estan conformades amb pactes. Per tant el que lidera la comarca ara mateix és el progressisme que havíem perdut fa molt. I jo crec, inclús, que serà cada vegada més roig, encara que no tinc cap inconvenient en què forces progressistes com Compromís tinguen bons resultats. Espere que així siga i que d'aquesta manera puguem consolidar el que vam encetar fa quatre anys, que són molts però passen molt ràpid i les administracions són molt lentes. Necessitem més temps.

I quin missatge donaries a l'oposició, després que hagen dit que eres l'únic regidor d'Hisenda que no ha tret els pressupostos?

Bé, és que de moment tampoc me'ls ha votat ningú en contra. Com no hem anat a ple, doncs tampoc podem dir que me'ls han tombat. També diré que sóc l'únic regidor en la història que ha reduït el deute en 23 milions en un mandat, que ha acabat la legislatura amb més de 25 milions d'inversions consolidades entre fons europeus i autonòmics, que paga dins dels 14 dies que estipula la llei als proveïdors... Això és un poc com Marc [Márquez]. Si per a ser campió del món em tinc que arrastrar per terra 23 vegades doncs ho firme. Si per a seguir així en la següent legislatura no m'han d'aprovar tres pressupostos, doncs que siga així. També he de dir que sóc el primer que presenta els pressupostos en octubre a la Junta, que els dóna més temps per a estudiar-ho i que els accepta totes les esmenes d'entrada. Per tant, la història no és si aprovar-lo o no, sinó perquè no s'aprova. Estan pensant en els ciutadans de Torrent o estant ja pensant en maig? Que ho diguen ells. Podrien haver-hi presentat un pressupost alternatiu durant aquests quatre anys per a pactar-ho i tampoc ho han fet. Si són capaços de pactar per al 'no', perquè no són capaços de fer-ho per al 'sí'?

Quins van ser els teus inicis al PSPV?

Amb això em passa com tot en la vida, i és que cada vegada em costa més recordar-ho. Jo no coneixia a ningú, era el cas "raro" del jove que volia participar activament d'un partit i que li agradava. Sempre he ficat com a exemple un llibre que m'impactà molt d'una entrevista de Victoria Prego a Felipe González: com parlava de la reconstrucció industrial, les coses que hagué de fer, com afectà això a la classe obrera i sobretot les vagues que li muntaven a Moncloa. Però sobretot m'impactà com deia que això no l'importava perquè el que havia fet era perquè, a llarg termini, tingueren més possibilitats. Així vaig decidir, de molt jove, afiliar-me al PSPV. No coneixia a ningú i tampoc vaig tindre la sort de coincidir amb cap jove més, però em vaig animar. Després de la derrota en 2007 vaig estar treballant molt en la campanya, vam viure aquella època de catàrsi interna i el 2011 comptaren amb mi per a la candidatura a l'alcaldia, que no vaig guanyar. De fet, molta gent ara em pregunta "perquè creus que vas continuar i que no et van matar orgànicament?". Jo crec que és perquè sempre he fet i he dit el que pensava, que no ho veia com una fila que havia de seguir. Em valoren pel que sóc i el que aporte, no pel que vote.

'Entràrem en 2015 amb quasi 9.000 aturats i ara en 2018 hi ha poc més de 7.000'

De totes les xifres referents a l'aconseguit en aquesta legislatura, amb quina et quedaries personalment?

Amb moltes. Entràrem amb quasi 9.000 aturats i ara hi ha poc més de 7.000; és de veres que tota la influència en això no és municipal, no vull penjar-me medalles. Però sí que ha tingut una influència important. També baixar el nombre d'usuaris del punt d'aliments, del Servef (hui ja Labora); augmentar totes les inversions en la ciutat, que generen treball de forma directa o indirecta... Tot això és el resultat que la cosa vaja bé, i que les xifres econòmiques van acompanyades de xifres socials. A més, estem treballant en un mitjà-llarg termini, no soles en el dia a dia. Estem pensant en l'estratègia de ciutat, en infraestructures, en el valor afegit, en la innovació.

'Serem una gran ciutat connectada, el que ens permetrà fer moltes coses.'

Com veus la ciutat de Torrent d'ací a quatre anys?

Torrent és de les ciutats que està avançant, com deia, en intentar donar un valor afegit als seus serveis. Al final, una ciutat ha de tindre una aposta decidida per alguna cosa, i nosaltres ara anem a millorar qüestions de mobilitat; probablement tindrem més espais de vianants en un termini no molt llarg. També una millora en la fluïdesa de les grans artèries amb la connexió del pont de Diputació i de Safranar, que permetrà que la ciutat no es col·lapse tant. I després hem de tindre una forta inversió en els serveis de la ciutadania. Crec que s'hauria de tindre en compte la inversió en tecnologia, sobretot. Totes aquestes coses fa que ens situem en una ciutat d'avantguarda. Quan vorem tot això? Doncs en 10 o 15 anys, però valdrà la pena. Serem una gran ciutat connectada, el que ens permetrà fer moltes coses.

Arxivat a:

Destacats