València, la Fonteta i els aficionats al bàsquet no oblidaran esta màgica nit en la qual el València Basket segellava la temporada del seu 30 aniversari amb un fermall d'or històric. El conjunt taronja aconseguia el cel amb la seua primera Lliga Endesa a derrotar per 87-76 en un encontre que va dominar quasi des de l'inici. Amb un primer quart igualat. El segon quart va servir per a trencar el partit, el tercer va fer somiar a l'afició i l'últim contenir la respiració per a cridar al final Campions, campions!
El primer quart va servir per a mesurar-se les forces i les ganes. Tots dos equips estaven equilibrats. Va començar manant el València Basket en el marcador que va tenir en Sastre el seu millor anotador en estos primers 10 minuts. La bona defensa desplegada pel conjunt taronja va fer que aconseguira estar 4 punts a dalt a l'inici de la trobada, va ser la màxima distància assolida en este període doncs el Real Madrid a poc a poc va ser arrapant punts fins a empatar en diverses ocasions frenant així la possibilitat que els de Pedro Martínez dominaren un marcador que va ser alternant el domini. Al final un punt separava a tots dos equips 19-20.
Un bon inici de segon quart va fer que transcorreguts 3 minuts Pablo Laso haguera de demanar temps mort per a frenar el parcial de 4-0 (28-21, min 13) del conjunt taronja que va augmentar en el següent minut a 31-23. La Fonteta gaudia amb el joc desplegat pel seu equip. Cantant i animant perquè el seu equip creguera que la tercera victòria i la Lliga era possible. La distància va créixer fins als +10 amb el triple de Rafa. El Madrid encara no havia trobat com frenar l'encert en el tir dels locals i a poc a poc s'anava ficant nerviós doncs la defensa taronja tampoc li deixava crear joc i els errors i fallades van ser a més a mesura que es consumia el quart. Sato i Thomas es van encarregar d'anar augmentant la distància que va arribar a ser de +20 (43-23, min 17). Sastre, que seguia sumant punts a hores d'ara, amb 11 punts i Thomas amb 12 eren els màxims anotadors. Sergio Llull amb 7 punts i Felipe Reyes i Ayón amb 6 van ser els encarregats d'evitar que la sagnia blanca fóra a més posant el marcador 48-31 al descans. La Fonteta podia somiar.
El descans no va servir per a una altra cosa que no fóra mantenir el ritme instaurat en el segon quart. Amb Sastre com a bandera tots i cadascun dels jugadors taronja s'anaven sumant a la festa. Defensa, rebot, triples, esmaixades, atacs perfectament estudiats, alguna que una altra jugada de somni... tot eixia amb una Fonteta lliurada a crit de València-València. El tercer quart va servir per a mantenir la distància en el marcador, el Real Madrid ho intentava però esta vegada el marcador estava lluny i a poc a poc el peix xicotet es va anar menjant al gran. El conjunt de Pedro Martínez va arribar a posar el +23 en el marcador (60-47, min 34). Llull, Rudy Fernández i Ayón van ser els encarregats d'anar reduint la distància en el marcador. Els últims minuts del quart, el València Basket va cometre una sèrie d'errors que van permetre que el Real Madrid acabara a tan sols 11 punts el quart (67-56). A 10 minuts de fer història, d'entrar en l'Olimp, calia estrényer i la Fonteta no fallava, animava, volia la Lliga...
L'últim quart va començar amb rebot defensiu i un triple de Diot. Però el Real Madrid es va posar a 10 (71-61). L'últim període es va convertir en un intercanvi de cistelles i, malgrat anar per sota, el Madrid va començar a creure en les seues possibilitats. El gat a l'aigua li'l portaria qui aconseguira mantenir la concentració i les forces. Tocava patir. Els primers cinc minuts els blancs van baixar la diferència a 6 punts (75-69) amb un triple de Carroll. Un triple de Sato (al tercer intent) i una cistella de Sikma tornaven a posar distància en el marcador 80-71 faltant quasi 4 minuts per al final. Els últims tres minuts van ser eterns, la Fonteta no va deixar al seu equip al crit de 'Si es pot, sí que es pot'. Sastre des de la línia de tirs lliures posava el +10 en el marcador (81-71). Un rebot de Dubljevic faltant 2 minuts acabava amb la cistella de Sato (83-71) que embogia a l'afició. Després del temps mort comanda per Laso, Taylor endollava un triple. El Madrid volia morir matant però el València Basket va saber aguantar la pressió i la renda de deu punts faltant un minut i la esmaixada final de Sastre posava la guinda al pastís. 87-76 per a alçar la primera Lliga Endesa de la història del Valencia Basket.