Hui en Converses publiquem la segona part amb el President de Diputació de València, Toni Gaspar. Present i futur de la institució, balanç dels socis de govern i per descomptat un desig de futur en aquesta recta final dels governs del canvi d'aquesta legislatura.
Fa uns mesos vàreu anunciar unes comissions per a tractar d'analitzar les funcions de Diputació i Generalitat. Com una forma de buidar-la? Com es troba aquesta comissió?
Al que arribàrem el president [Ximo Puig] i jo és a una qüestió de trellat, i és: "anem a veure quines de les coses de les quals fa la Diputació li correspondria fer a la Generalitat o quines les podria fer millor la Generalitat per a utilitzar els diners de tots de la millor manera". No tenia sentit que ells feren una cosa i nosaltres la mateixa. Això és l'esperit, després com vulga vestir-ho cada un és altra cosa. Jo sempre dic que no hi ha cap institució sagrada: si s'ha de llevar es lleva i si no, el que m'interessa és fer les coses de la millor manera possible. També crec que aquesta institució ha donat molta glòria als ajuntaments, però estem en el segle XXI i cal plantejar-se delegar més en els ajuntaments, que són majors d'edat. La Diputació ha d'anar minvant, de reclassificar-se o de reorganitzar-se. Aleshores, el que hem fet els dos presidents és que s'assenten, que creen una comissió tècnica i que fiquen negre sobre blanc totes les coses que s'han comentat i es quantifiquen. Sé que hi ha necessitat que diguem coses tots els dies, però els processos no són tan ràpids.Quin és el model de futur de la Diputació segons la teua visió?
Tenim una societat que demana respostes, que les institucions no siguen omnipresents ni omnipotents. La institució no ho és tot, també està la societat civil, i ambdues han de col·laborar. Això és el que ha de ficar-se dins l'engranatge de la Diputació. Quan no hi havia Generalitat, el president de la Diputació era el virrei de la província. Això ha canviat, però hi ha més coses a canviar encara. Fa 40 anys tenia sentit, perquè l'Estat donava els diners a la Diputació i aquesta repartia, però hui en dia? Perquè no des del Ministeri es donen recursos als ajuntaments i estalviem burocràcia, i el que quede de Diputació es dedica a coordinar? S'ha de refinar i d'optimitzar els recursos per arribar al segle XXI. Mentre siga president respectaré la institució de la Diputació com el que més, però això no tindrà per què estar renyit amb el meu pensament que cal tirar endavant.'El que has de fer és el que creus, perquè qui fa el que creu és el que guanya.'
Quin balanç fas d'aquesta legislatura amb els tres quatre socis de govern en coalició?
En principi pensava que amb quatre partits no anàvem a traure els pressupostos, però els hem tret i hem fet moltes coses i canviat moltes altres. Inclús moltes vegades no estant d'acord. La diferència és enriquidora, i puc dir que m'he acostumat a treballar així. És més lent, perquè abans el president dictava i executava i ara has de parlar amb els teus i amb els altres, però és de veres que en eixe trànsit millores molt el projecte. Veus la geometria, veus aristes que no veies. També és que tot el món va en eixa direcció, ja no hi ha moltes majories absolutes. S'ha d'administrar des de la diferència perquè cada vegada som més diferents i diversos, i això requereix diàleg. Hi ha qui no ho veu o ho està començant a experimentar ara, però és productiu. Mira el govern del Botànic per exemple.Eleccions rere eleccions has pujat sempre el teu percentatge de vots. Quin és el teu secret?
El truc a nivell de partit és que mai he canviat i he sigut coherent sempre amb els resultats, encara que no guanyés. No fer guerres intestines i col·laborar. Igual he sigut una veu discordant en algunes coses, però jo sé que mai he canviat: em té igual guanyar que perdre, el que prefereix és dormir tranquil totes les nits. Per altra banda, la història sempre està per escriure. El món d'ara no té res a veure amb el de fa 2 o 3 anys. El que has de fer és el que creus, perquè qui fa el que creu és el que guanya. I també és important dir que, encara que cada poble és un món, cal intentar sempre governar per a tots, els que t'han votat i els que no. Eixe és el meu principal criteri.'Molta gent que vol que es comencen a construir les coses des d'una altra perspectiva, que fem bona política. I per a això necessitem creure en la nostra professió,'