El tren a Castelló tarda 17 minuts més ara que en 2004 per l'abandó econòmic de l'Estat

Els usuaris del servei de rodalia han passat de 25,4 milions en 2006 a 15,5 en 2018

Guardar

renfe_cercanias
renfe_cercanias

Segons l'Associació Valenciana pel Transport Públic (Avtp), l'Estat espanyol és un dels pocs a Europa que no té una Llei de Finançament del Transport Públic. Així, no hi ha una norma que obligue a respectar temps de finançament i a fer-ho respecte al pes poblacional de cada territori. Des de 2006 a 2019, el servei de rodalia valencià ha perdut quasi 10 milions d'usuaris. El Pla de Rodalia que el Ministeri va presentar en 2010 amb suposada vigència fins a 2020, no s'ha complit.

Segons l'Avpt aquesta pèrdua de viatgers és degut, sobretot, a la falta de recursos -econòmics i humans. Segons Renfe, a les diferents obres escomeses en diferents trajectes durant aquesta època. La veritat és que en 2006 utilitzaven aquest servei de l'Estat 25,4 milions de persones. Segons les últimes dades disponibles, de 2018, aquest número ha descendit fins als 15,5 milions.

Avpt

"Transferència efectiva"

Des de Compromís tenen uns càlculs aproximats i una ruta a seguir per a la "dignificació" del sistema ferroviari valencià dependent de Madrid. Carles Mullet, el portaveu de la formació al Senat, va assenyalar com a futura exigència al Govern que es forme la "transferència efectiva" a la Generalitat del "servei de rodalia". Des de la coalició valencianista volen que siga competència de la Comunitat la gestió de la xarxa de Rodalia en el territori valencià -encara que encara seria de l'Estat-. No obstant això, assenyalen que seria necessària una "inversió prèvia" de, com a mínim, "3.606 milions d'euros".

"Vivim una situació caòtica constant, amb retards, paralitzacions o anul·lacions de serveis, falta de planificació, on anar en Rodalia s'ha convertit en una aventura de risc", denúncia Mullet. La promesa del Ministeri de Foment per a rodalia entre 2010 i 2020, assenyalava la creació de dues noves estacions a València -Aragó i zona universitària-, la prolongació de la línia d'Alacant-Elx i d'Alacant-Villena. Una falta d'inversió que deixa a milers d'usuaris potencials sense la possibilitat de triar aquest transport públic.

Pitjor servei més car

La qualitat del servei, segons apunten des d'Avtp, no ha fet més que descendir: cancel·lació de trens, retards i fins i tot obres no planificades fetes durant el dia que suspenen el servei. Un context, no obstant això, que ha portat a prendre la decisió d'encarir el preu dels bitllets: el senzill ha passat de costar 1,2 € en 2008 a 1,8 en 2019 -des de 2015-. És una xarxa, a més, que no està integrada en els títols de transport que sí que són vàlids en Metrovalencia, Bus i Tramvia.

El problema principal, darrere de tot, és la falta de majors inversions de l'Estat i una política que "augmente les freqüències" i porte el transport públic on encara no arriba: una millora del servei i la seua qualitat que, "sens dubte, faria augmentar el nombre de viatgers". Un exemple d'aquesta demanda, assenyalada per l'Avtp, és l'aplicació de l'horari nocturn de Metrovalencia. En només sis mesos, va superar els 155.000 viatgers. De moment, la gestió de Rodalia ha portat al fet que viatjar entre València i Castelló siga hui més lent i tediós que fa una dècada; d'una hora i entre 14 i 20 minuts a una hora i 21 a 32 minuts.

Destacats