La lluita contra un suposat "catalanisme" i conflicte lingüístic s'intensifica en campanya per part del PP i Ciudadanos, però ve de llarg. La candidata a la presidència de la Generalitat pels populars, Isabel Bonig, ha promés recuperar una de les primeres lleis que va derogar el Botànic: "Tornarem a implantar i aprovar la llei de senyes d'identitat del poble valencià, senyes d'identitat que estableix la nostra Constitució i el nostre Estatut d'Autonomia", encara que alguns dels apartats d'aquesta Llei anaven en contra, fins i tot, del criteri del Constitucional.
Bonig es refereix a la Llei 6/2015 del 2 d'abril de 2015, "de Reconeixement, Protecció i promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià". Es tracta d'una norma que va aprovar en solitari dins de la seua campanya per defensar el que, segons el parer de part de la dreta valenciana, és valencià. Una norma després derogada pel Botànic amb el suport parcial de Ciudadanos, malgrat que ara la formació defensa les mateixes línies que el PP.
La norma definia, segons el filtre popular, quins eren les senyes que definien al "poble valencià" i, fins i tot, contemplava la fi de subvencions a entitats que, se suposa, "agravien o menyspreen" aquestes senyes. Era, en definitiva, una eina per a lluitar contra el suposat "catalanisme" i fomentar la separació idiomàtica i cultural de la resta de territoris catalanoparlants. Una cosa contrària a la ciència, la història i fins i tot al criteri del Tribunal Constitucional.
"Entestament en la ignorància"
L'Alt Tribunal va assenyalar en una sentència de 1997 que el valencià i el català són la mateixa llengua. Anys més tard, en 2013, després de nombrosos recursos de la Generalitat en la qual ja estava Bonig, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) es va pronunciar: “Només l'entestament en la ignorància i rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat”.Malgrat això, els populars van tirar avant aquesta llei, que parlava de la "individualitat de la llengua valenciana respecte a les altres, i el seu valor com a patrimoni propi i exclusiu del poble valencià". La mateixa norma detallava que "totes les institucions públiques", des de l'Administració als mitjans de comunicació i les escoles, havien de defensar aquesta individualitat en obediència a "la seua configuració històrica, popular i tradicional". És a dir, deia respectar uns criteris que, precisament, contradiuen al PP.
Aquesta norma també reconeixia la "capacitat docent" de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, dues associacions contràries al rigor històric i científic que neguen la unitat lingüística i defensen les Normes del Puig.
"Segell de valencianitat"
Una de les primeres lleis del Govern del Botànic sorgit després de les eleccions de 2015 va ser, precisament, per a eliminar aquesta "Llei de Senyes". El síndic del PSPV en les Corts, Mata, recorda que era "com donar un segell de valencianitat amb totes les manies i complexos que arrossegava el PP": "Nosaltres no necessitem una llei per a saber que som valencians. Mai va ser útil per als valencians i el Botànic va decidir eliminar-la". Compromís, PSPV i Podem van votar a favor de la derogació, a més de la meitat dels diputats de Ciudadanos. L'altra meitat es va abstenir i el PP va votar en contra.Segons la llei de derogació, la norma aprovada en solitari pels populars, ja llavors, era "innecessària segons tant el Consell Jurídic Consultiu com el Consell Econòmic i Social". De fet, tal com es detalla en la Llei de derogació, el "respecte a la diversitat cultural del poble valencià està recollit i reconegut en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia". Per tant la llei de Bonig és contrària al criteri del Constitucional, del TSJCV i del mateix Estatut que utilitza Bonig com a argument.