Bonig i Catalá: la mirada feminista i femenina del Partit Popular valencià

Les dues líders de la formació popular, Bonig i Catalá coincideixen que “el PP és un partit feminista”

Guardar

bonig catala
bonig catala

Sempre s'ha dit que la visió de les dones és la més realista, la més adequada i fins i tot la que més s'adapta al moment necessari. El moviment feminista ha posat de manifest el fet de comptar amb aquestes visions femenines i feministes no sols en els moments adequats sinó en tots, i d'això es tracta, que les dones tinguen veu, vot, i tot el que es puga tenir. Més enllà de rols, gèneres, procedència, religió, ideologia, nivell social i fins i tot condició, orientació sexual i economia. La política, aquesta gran gènesi del feminisme, ja que només des d'ella es pot construir tot un canvi social, estructural i transversal, compta amb la veu i el paper de grans dones, també en l'escenari polític valencià. I per això, si parlem de dones polítiques, no podem obviar el paper d'elles en un dels partits que ha marcat la vida política del territori valencià, el Partit Popular. Amb un lideratge potent, des de sempre, marcat per la visió femenina de Rita Barberá, i ara amb dues lideresses al capdavant de la cúpula popular de la Comunitat Valenciana, al capdavant d'Isabel Bonig, i la cúpula de la capital valenciana, en mans de Maria José Catalá, les dones del PP aporten aquesta visió realista, necessària, pròxima, però, s'identifiquen amb el moviment feminista? Comparteixen les seues reivindicacions? Quin és el model de feminisme que segueixen Bonig i Catalá? Quina societat volen aconseguir amb les seues polítiques inclusives? Elles mateixes ens ho responen tot.

És feminista el Partit Popular?

Davant aquesta pregunta, tant Bonig com Catalá responen rotundament "sí". La presidenta del PPCV manifesta que "la història del Partit Popular està plegada d'històriques femenines" que no sols han ocupat llocs importants, sinó que han portat endavant una transformació "com és el cas de Rita Barberà amb la ciutat de València, el cas de la primera presidenta del Congrés, Luisa Fernanda Rudi i després presidenta d'una comunitat", però Bonig tira d'historial i posa de relleu el paper d'altres presidentes de comunitats com Esperanza Aguirre, i altres figures en el Govern d'Espanya com Cospedal, Soraya Sáenz de Santamaría, etc. De la mateixa manera, Catalá matisa que "el PP és feminista de fets i no sols de paraules". "La confiança en aquesta etapa del PP en la Comunitat Valenciana està dipositada generalment en dones: la presidenta Isabel Bonig, les dues portaveus adjuntes en les Corts, Eva Ortiz i Elena Bastidas, la presidenta del partit a la ciutat de València com és el meu cas, etc.", comenta Catalá prosseguint que això "no ha estat a base de quotes, sinó a força de valorar el talent de les persones".

Seguint amb aquesta idea, la dirigent del PP a la ciutat de València, Maria José Catalá, relata que "les dones aportem en aquests moments al PP una visió molt necessària i pròxima sobre aspectes socials, sanitaris i educatius" i seguint el llistat de dones referents, Catalá ens destaca a Ana Pastor, Rita Barberá, Teófila Martínez o Luisa Fernanda Rudi que, a més, van ser dones polítiques en temps en els quals no els va anar per a res fàcil.

Parlar de Rita Barberá no és parlar de cap ximpleria, i és que per al Partit Popular no sols ha estat un dels grans pilars polítics, sinó que va ser "la gran alcaldessa", i així ens el trasllada la seua successora en el consistori valencià, Maria José Catalá explicant que no sols ha estat un gran referent polític femení per al partit sinó que "la València que tenim avui és la València que ella va treballar, va pensar, va somiar i va dissenyar". "La meua visió respecte al govern de Joan Ribó és una visió que s'ha aportat molt poc respecte a allò que ja existia", comenta Catalá explicant que "Rita va ser una gran dona, que cuidava, volia i acaronava la ciutat com qui ho fa amb un fill". Així, la presidenta del PPCV, Bonig, ens trasllada que "no hi ha dubte que el PP és un partit que defensa la dona, però no ara, des de sempre", i per això, totes les dones que han comentat són dones "amb un caràcter marcat i que han deixat una impremta important en el partit i en el seu projecte polític".

Respecte a la seua visió de feminisme i del moviment que encapçala tots aquests ideals d'igualtat, equitat així com una societat més justa i igualitària, les dues líders responen que el seu reflex en aquest moviment el consideren valorant diferents aspectes. Així, Isabel Bonig explica que "si quan es parla de moviment feminista s'entén com un moviment que defensa els drets de les dones, evidentment jo soc dona i defense això", però d'altra banda, "no m'identifique amb uns certs postulats d'aquest moviment o de part de l'esquerra que vol identificar aquest moviment amb una tendència política concreta i determinada, excloent, així, a la resta". Sobre aquest tema la presidenta del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, sincera, diu que "el moviment feminista té molts camins, molts aspectes i és molt ampli", però, que ella "ho defense, sí". No obstant això, per a Bonig, només hi ha "un determinat feminisme incloent, no excloent". De la mateixa manera, Catalá se sincera dient que "el feminisme és molt més ampli del que és visible", per la qual cosa "hi ha uns moviments feministes, que respecte moltíssim, però som moltes més les dones que no ens sentim identificats amb ells". "Les coses no es resolen cada 8 de març sortint al carrer, es resolen tenint referents de dones i fomentant-los en les àrees STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) perquè les nostres nenes vulguen ser en un futur enginyeres o metgesses". D'altra banda, el camí cap a la igualtat salarial per a Catalá s'ha de fer "des de les institucions" iniciant programes i projectes per a fer-ho efectiu. I també "s'ha de fomentar el teletreball i la conciliació real i efectiva per a permetre el creixement professional de les dones quan volen tenir família", comenta Catalá, concloent que "el feminisme s'ha de treballar els 365 dies de l'any", i personalment "respecte molt a la gent que ix el 8M, però la resta de l'any cal continuar treballant".

Davant un feminisme o un moviment feminista mixt o no mixt, és a dir, amb homes o sense, tant Catalá com Bonig advoquen per un moviment amb homes. Per això, expliquen que "hi ha homes al nostre costat completament feministes", i per això Catalá especifica que "el primer home feminista que tinc al meu costat és el meu pare", ja que "ha estat una referència per a mi com a home feminista al 100%". "El meu pare té dues filles i sempre ha apostat clarament per la nostra vocació professional amb un tracte cap a les dones que, per exemple, trobe a faltar en l'alcalde Joan Ribó", a això Catalá declara que "tant de bo Ribó fos igual de feminista com ho és el meu pare". En aquest sentit, Catalá critica "la manera de tractar o parlar a una dona jove, la manera de valorar el treball d'una dona jove, les maneres de parlar o de dirigir-se, amb aquesta superioritat, que per part meua rebutge absolutament de Joan Ribó". "El meu pare mai tractaria a una persona jove i professional amb aquesta altivesa i amb aquesta manera de parlar amb la que no em sent gens identificada", explica Catalá.

Bonig, per part seua, coincideix amb Catalá "per un feminisme amb dones i homes". D'aquesta manera, la presidenta del PPCV valora molt positivament "tot el que s'ha aconseguit" i ha estat "un procés en el qual l'home també ha jugat un paper fonamental", i per això, "pense que se'ls ha de fer participar, perquè, de manera contrària, no es pot avançar". "En aquest sentit, no crec en el feminisme com una lluita amb la qual les dones hagen d'ocupar i mantenir uns rols que hem criticat tota la vida als homes, jo crec que això no és progrés sinó que estaríem perpetuant rols dels quals tant ens hem queixat", comenta Isabel Bonig explicant que "una de les coses que menys m'agraden del moviment feminista és la criminalització que es fa de l'home i l'exclusió que es fa de l'home". "A mi aquest feminisme no m'agrada res", declara Bonig.

I enguany, com viuen Bonig i Catalá el 8M?

Per part seua, la presidenta del PP valencià explica que "sempre he encarat el 8M com crec que s'ha de fer i, sobretot des de les posicions que som conscients, òbviament, que nosaltres, les polítiques, tenim una visibilitat que moltes dones no tenen". D'aquesta manera, Bonig reivindica les anomalies que encara hi ha i lluita per la conquesta de drets que encara queden, "reconeixent la figura de la dona i sobretot treballant". "Hem de reconéixer no sols a les dones que treballem en primera línia, sinó les que treballen tots els dies siga dins o fora de casa i que han estat fonamentals en la transformació de la societat", explica Bonig. Malgrat això, Bonig se sincera dient que "no he estat especialment reivindicativa en manifestacions", però "sí que pense que és un dia que cal recordar, que s'ha de posar damunt de la taula tot allò que s'ha aconseguit".

D'altra banda, Catalá explica que "la pandèmia no m'ha fet renunciar a visibilitzar aquest dia", i d'aquesta manera, la líder del PP a l'Ajuntament de València, entén la visibilitat "però no entenc en absolut les manifestacions de fa un any, que em van semblar irresponsables, igual que no em pare responsable sortir actualment al carrer, però no pel 8 de Març, tampoc per Hasél o per a celebrar les Falles". Així, Catalá advoca per altres maneres de visibilitzar el 8M com, per exemple, l'acte organitzat enguany pel PP de València amb el qual es comptaran amb dones vinculades a tots els sectors del món de les falles i faran un acte en línia "per a unir la reivindicació feminista amb la d'aquests sectors que ara mateix estan tan febles per la pandèmia i que té a dones com a grans referents". "Tindrem una altra activitat de partit en la qual comptarem amb Ana Pastor, un referent clau del qual ha estat el PP durant molt de temps i que exemplifica l'aposta per les dones i el seu talent", comenta Catalá.

En aquest mateix sentit, Catalá explica que he participat sempre en tots els actes institucionals, del que no participe és de les manifestacions", i així, fa un temps Catalá va ser vicepresidenta de la comissió d'igualtat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i per això, "fa temps que estic vinculada al moviment feminista i per la igualtat".

Quant a polítiques d'igualtat en els respectius escenaris polítics d'ambdues, les dues líders del PP té un fort i potent marc de canvis, per això, Bonig detalla que una part important del seu discurs busca ajudar a l'emancipació i l'evolució de la dona en el treball, és a dir, la llibertat de la dona per a decidir el seu futur quant a la formació i al treball. Així, la presidenta de la formació popular explica que "amb els governs del PP es va generar més ocupació per a les dones arribant gairebé al 50% de dones i homes cotitzant", i per això, "l'arribada d'Aznar en poder va ser la gran eclosió la incorporació de la dona al mercat laboral".

Per a Bonig aquesta és una política clau: "decidir si la dona si vol treballar com si no vol treballar", perquè la dona té, evidentment, "un ritme biològic i ara com ara l'única que potser mare és la dona".

De la mateixa manera, altres claus són el pacte contra la violència de gènere, un tema que reivindica Bonig com que "el gran pacte el va dur a terme el PP, a pesar que participaren tots els partits amb l'abstenció de Podemos", ja que això és una cosa que "em fot moltíssim que aquest tema existisca, un tema que és una xacra", però de la mateixa manera Bonig explica que "m'afecta que aquest tema s'aborde des d'aquestes posicions tan radicals, tan sectàries, excloent a la gent per un lloc i per un altre". I d'altra banda, Bonig creu que en aquest país "sembla impossible arribar a determinada mena de qüestions i crec que s'ha de dur a terme des de la conciliació, ja que aquesta continua sent la gran assignatura pendent".

Per a Bonig, "no pot ser que el fet de ser mare siga d'herois o heroïnes", "ja no es tracta d'una qüestió religiosa, cal donar suport a la maternitat" i 'per això flama al fet que "el suport a la maternitat no ha de ser una cosa de dretes ni d'esquerres" sinó un tema en el qual "tots els partits hauríem de posar-nos de debò a treballar", explica.

En el cas de governar la ciutat, Catalá explica que sense deixar de costat que porta, "molt a gust" la motxilla d'haver estat consellera d'Educació, la visió del món i les prioritats "canvien quan passes per aquesta àrea i et consciencies de la importància de la societat del futur". "Soc una gran defensora de l'educació com a eina fonamental per a canviar les coses", i per això com a alcaldessa de València "promouria unes beques específiques per a l'FP i d'accés a la universitat per a les dones estudiants que vulguen fer àrees STEM, també donaria visibilitat i ajudaria a les dones esportistes, no sols dels esports més vistosos, sinó totes les dones referents en diferents modalitats i en esport adaptat". De la mateixa manera, "també és molt important treballar amb les empreses de la ciutat perquè creuen plans de conciliació i incentivar que es creuen i es realitzen", comenta Catalá com les tres primeres mesures en les quals se centraria, qüestions fonamentals, ja que "en la meua pròpia experiència puc dir que les dones joves ho tenim molt difícil" començant que "ens hem de guanyar el respecte tots els matins". Coincidint amb Bonig, Maria José Catalá advoca per unes polítiques de foment de la maternitat molt més estimulants "per a fomentar la mateixa natalitat i invertir la piràmide poblacional perquè en un futur se'ns mantinga el nostre sistema social i, també, perquè a les dones se'ns ajude en el nostre camí professional" al que declara que "això no parla d'ideologia, no és de dretes o d'esquerres, és d'intel·ligència política".

En aquest sentit, la desocupació és un altre dels grans problemes que afecten la dona i per això, Catalá, al capdavant de l'oposició del consistori valencià relata que "en aquests moments 6 de cada 10 persones desocupades a la ciutat són dones", i insisteix que "és un percentatge molt alt" prosseguint que "des del mes de febrer, 23 dones al dia han anat a l'atur a València". D'aquesta manera, Català insisteix que "la inserció laboral ha de ser una altra de les grans prioritats" juntament amb "el combat contra la violència masclista".

Per part seua, la presidenta del PP de la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, detalla que "hi ha hagut algunes accions de polítiques actives, en el sentit positiu, que han permés una incorporació de la dona", però critica que "s'ha arribat a un punt en el qual ja no es tracta que hi haja un 40% de dones en les llistes, sinó que ara han de ser les llistes cremallera, i després entraran altres col·lectius", concloent que "al final això es desnaturalitza". "Crec que tot això són debats intencionats dins de l'esquerra primer, per a posicionar ideològicament en un extrem al PP, quan no és veritat", comenta Bonig insistint que "el PP, com qualsevol mena d'institució té representació de la societat", i al final, al PP "hi ha gent creient, no-creient, catòlica, no catòlica, homosexual, heterosexual, etc.".

Sense allunyar-nos de l'actualitat, sembla que enguany les reivindicacions feministes s'han centrat en el col·lectiu transsexual tant quant a la seua inclusió o la seua exclusió com pretén la teoria Trans-Exclusionary Radical Feminist (TERF). D'aquesta manera, per a conéixer la posició del PP quant a aquest moviment, la seua presidenta, Isabel Bonig, detalla que "per a abordar tots aquests temes en els quals entra molt la consciència i la moral, jo soc més partidària de donar llibertat de consciència i no abordar-lo des de posicions maximalistes, de confrontació". "Clar que hi ha un problema amb les persones trans", confirma Bonig, al que insisteix que "jo soc de les quals opine que el PP ha de tenir resposta a aquesta gent perquè no podem ocupar-nos només de l'economia, que és fonamental, però hi ha qüestions socials que el PP ha d'abordar i posicionar-se, com la situació de les persones trans".

Per a això, Bonig partidària d'abordar la situació "des del respecte a la persona, a la seua dignitat i a la seua llibertat" explica que "aquests posicionaments" que mostren que "el col·lectiu de dones trans necessita ser atés siga el problema que siga, em sembla una batalla que està tenint Podem amb l'esquerra clàssica que és el feminisme". No obstant això, Bonig insisteix que "clar que el gènere continua determinant algunes qüestions", però "jo també demanaria a tots els moviments que foren conscients de la realitat", ja que "una cosa és que es legisle un problema o una necessitat a la qual cal donar solució" i una altra cosa "és fer d'això una categoria general", conclou Bonig.

Destacats