L'Ajuntament de Benetússer, a través de l'àrea de Patrimoni, ha conclòs la primera fase del projecte de rehabilitació integral del Molí Arrosser iniciada el mes de desembre passat. A través de l'anàlisi arqueològica i arquitectònica de l'edifici, la iniciativa té com a objectiu la conservació del passat patrimonial en un espai museístic adaptat per a la interacció de la ciutadania amb la història de la localitat. Per a això, primerament s'ha dut a terme un estudi arqueològic amb la finalitat de conéixer en profunditat el valor dels objectes i de la història constructiva, així com el funcionament de totes les estructures del cos més antic del molí.
D'aquesta manera, a través de les excavacions dels sòls i dels murs, s'ha pogut constatar la cohabitació de restes pertanyents a les tres grans etapes del conjunt arquitectònic com són el molí medieval, el molí hidràulic i el molí industrial de Benetússer. "La rehabilitació integral de l'edifici és un projecte que ens permet, d'una banda, descobrir i valorar el nostre passat i, per l'altre, condicionar l'espai per a convertir-lo en el Museu d'Història que albergarà totes les troballes trobades a Benetússer, donant a conéixer a la ciutadania la joia del nostre patrimoni, que inclou tota la maquinària del mateix molí d'arròs", indica la regidora d'Hisenda i Patrimoni, Reme Navarro.
Durant els últims mesos, els estudis arqueològics han aportat informació molt rellevant gràcies al descobriment de troballes que permeten establir una cronologia clara de l'evolució de l'edifici i que el confirmen com a peça fonamental dins del conjunt d'arquitectura hidràulica que s'estén per l'horta valenciana des d'època islàmica fins a l'actualitat.
Així, a través dels sondejos en terra s'han trobat una sèrie de murs que es poden situar entre els segles XV i XVI, que confirma l'existència del molí nomenat per les fonts històriques. Seguidament, s'ha obtingut un important cabal d'informació sobre una important remodelació datada en el segle XVIII i que es correspon amb el molí hidràulic tradicional de la població benetussina. D'aquesta època s'han conservat nombrosos murs en alçada corresponents a les antigues façanes del cos de l'edifici i, entre les troballes, ha destacat l'excavació d'un dels dos passatges de l'aigua de la séquia, coneguts com els cacaus, on estava allotjada la mola que proporcionava el moviment al molí hidràulic.
Aquest descobriment permetrà, en un futur, comparar aquesta tecnologia tradicional amb la de la turbina del molí industrial. D'aquesta última etapa, datada entre finals del segle XIX i principis del XX, s'ha extret gran quantitat d'informació tant a escala estructural com a través de la maquinària, en excel·lent estat de conservació i exemple de gran qualitat patrimonial dins de la Comunitat Valenciana.
Finalment, durant aquesta primera fase, també s'han dut a terme treballs de tipus arquitectònic mitjançant l'estudi estructural de la fusta, element predominant en la construcció del Molí Arrosser.
La informació aportada ha permés als tècnics establir uns criteris d'intervenció de cara a abordar l'etapa següent amb l'objectiu de condicionar i consolidar l'estructura d'un edifici que albergarà les instal·lacions i els serveis necessaris per a convertir-se en un espai museístic visitable.