La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, ha demanat disculpes aquest dijous com ja fera ahir el president de la Generalitat, Ximo Puig, als professionals sanitaris, que "es mereixien més". "Més protecció en els primers moments, més previsió, més mitjans humans des del primer minut", ha assegurat.
Així s'ha pronunciat en la seua compareixença davant Les Corts per a explicar la gestió de la pandèmia del coronavirus, en la qual ha assenyalat que aquesta s'ha guiat sempre per l'anàlisi, l'evidència científica, el rigor i la prudència. "Malgrat això, hem comés errors, indubtablement", ha admés.
Ha recordat que Puig, "en un exercici d'humilitat poc comuna en política, va fer autocrítica i va demanar perdó" i ella se suma a aqueixes disculpes als sanitaris: "Veient-los com treballen, veient-los com lluiten per cada vida, veient el tracte humà que dispensen als malalts, veient la seua capacitat de lliurament, de sacrifici, de generositat i de servei públic, veient-los el rostre de cansament acumulat, autoexigència i responsabilitat, qui seria capaç de no voler tot el millor per als nostres professionals?".
"Sóc la màxima responsable i responc d'aquesta gestió", ha asseverat, al mateix temps que ha afirmat que si fins hui en la Comunitat la incidència del virus ha sigut menor que en altres territoris "ha sigut gràcies a l'enorme esforç dels professionals sanitaris en el seu conjunt, a la disciplina i la responsabilitat de la ciutadania i al sistema públic de salut que tant ens ha costat alçar i que van ajudar a alçar-ho tantes persones majors a les quals no hem pogut acomiadar".
Barceló ha començat la seua intervenció recordant als 1.132 morts per Covid-19 a la regió, valorant el treball dels professionals sanitaris i d'altres serveis essencials i mostrant les seues condolences a les famílies dels quatre sanitaris que han perdut la seua vida desenvolupant el seu treball.
"Són dies molt tristos per a tots", ha dit, i ha recordat que darrere de cadascuna de les xifres de contagis i defuncions que ofereix cada dia hi ha "una vida, una família i una història".
La consellera ha centrat la primera part de la seua intervenció davant la Diputació Permanent a repassar la cronologia dels fets que van esdevenir des de finals del mes de gener fins a la situació actual de contagis en l'autonomia, així com les decisions preses per a fer front a l'expansió del virus: "Des del primer moment hem tractat d'actuar avançant-nos als possibles escenaris, d'avançar-nos a decisions que han resultat fonamentals i tractant de gestionar amb urgència i sense descans perquè el nostre sistema sanitari poguera donar resposta sempre".
Ha subratllat el treball fet des de Salut Pública, que va permetre mantenir la traçabilitat dels casos positius fins al 14 de març, la qual cosa va fer possible guanyar "dies valuosos" que van permetre afrontar la fase de mitigació "amb una menor pressió assistencial que altres comunitats".
ELS DIES MÉS CRÍTICS, DEL 2 Al 8 D'ABRIL
Barceló ha explicat que, com en la resta del país, en la segona quinzena de març es va produir un augment exponencial de positius, ingressos i morts. El 28 de març, ha precisat, es va aconseguir el màxim d'ingressats en un sol dia als hospitals (368), l'endemà es va arribar al pic de detecció de positius en un dia (750) i el 3 d'abril es va aconseguir la xifra més gran de morts, amb 68 defuncions.La situació més crítica quant a pressió assistencial es va produir entre el 2 i el 8 d'abril, quan es va registrar el nombre més gran de persones ingressades en les UCI. Van ser 7 dies amb una xifra entorn de 380 pacients diaris en vigilància intensiva.
"Vull recordar que Madrid es va arribar a situar en més de 1.500 pacients al dia en UCI o que les dades acumulades de Catalunya en les unitats de crítics van multiplicar pràcticament per quatre els de la Comunitat Valenciana. Assenyalant això no pretenc arrogar-me cap mèrit, però sí que prenguem perspectiva. Perquè van ser dies molt durs per a tota Espanya", ha puntualitzat.
A partir d'aqueix moment, les xifres han anat descendint progressivament, ha indicat, i hui dia les xifres deixen 10.735 positius, 5.388 altes i 1.132 defuncions. La Comunitat se situa entre les cinc autonomies amb menor incidència del virus.
La consellera també ha informat del nombre exacte de proves que es realitzaran en la Comunitat dins de l'estudi de seroprevalença coordinat pel Ministeri de Sanitat. Seran 6.600 proves: 2.400 a Alacant, 2.940 a València i 1.320 a Castelló.
La participació serà voluntària, amb el consentiment informat de cada membre de la llar, incloent-hi l'assentiment dels menors entre 8 i 15 anys. El seu objectiu és el d'estimar la prevalença d'infecció, avaluar els canvis per a monitorar l'evolució de la pandèmia, amb especial atenció a l'aparició de noves infeccions derivades de la transmissió.
EL "PIRATEGE SALVATGE" PELS SUBMINISTRAMENTS
La consellera ha dedicat també part de la seua compareixença a abordar un dels aspectes "més durs" durant aquesta crisi, la compra de subministraments sanitaris dels quals depenia la seguretat dels sanitaris, que ha estat marcada per la "competició feroç entre països" i el "piratege salvatge entre països, amb empreses i proveïdors que en alguns casos han resultat ser un frau"."Des de molt abans de la declaració de la pandèmia hem estat fent totes les gestions necessàries per a adquirir material de protecció", ha dit, remarcant que la gestió "no ha resultat gens fàcil" i s'han arribat a tindre "dificultats en alguns departaments de salut i en serveis concrets a causa de la manca que s'ha pogut produir en moments puntuals" o a l'arribada de material que ha hagut de ser retirat de manera immediata.
RESIDÈNCIES: LA CARA "MÉS DURA" DEL VIRUS
Barceló també s'ha referit a la "cara més dura del virus", que s'ha revelat en les residències de majors. "Els primers brots, a Torrent i a Alcoi, van revelar la virulència que tenia la Covid entre persones ja per si mateix vulnerables", ha dit, per a recordar que es van posar en marxa mesures perquè Sanitat poguera realitzar una vigilància activa en aquests centres."El 76% de les residències no han tingut cap cas de coronavirus", ha destacat la consellera. Així mateix ha precisat que amb les dades acumulades fins hui s'han realitzat 8.196 proves en centres; 1.671 persones residents han donat positiu, dels quals 372 han requerit hospitalització; 493 treballadors han donat positiu en total i han mort 394 persones. Així mateix, s'han tancat els brots de 47 residències.
UN "PAS EN FALS" POT FER RETROCEDIR
Barceló ha assenyalat que en aquests moments la societat s'enfronta a una fase complicada, la "volta a la normalitat que no serà mai la mateixa" i ha advertit que "qualsevol pas en fals pot fer-nos retrocedir en el camí de la contenció que hem aconseguit"."Sóc molt cauta davant el panorama que se'ns obri per davant. I sóc prudent perquè sabem tots el que aquesta pandèmia és capaç de provocar si es perd el control. El desescalat i el desconfinament seran el pas necessari per a tornar a la normalitat, i hem d'actuar amb prudència, precisió i de manera proporcionada", ha afirmat.
Així, ha conclòs: "Aquesta lluita ens deixarà seqüeles, algunes d'elles inesborrables. Els qui han perdut a un ser estimat, els qui han patit i els qui passen situacions de dificultat compten amb tot el nostre suport, amb la nostra ajuda i amb la nostra promesa que continuarem treballant sense descans per a reparar, cuidar i protegir. Cada pèrdua és irreparable".