L'ADN confirma que els ossos trobats en 2019 en la fossa de La Romana pertanyen a una de les xiquetes d'Alcàsser

Guardar

fotonoticia_20201109130305_1920
fotonoticia_20201109130305_1920

Uns ossos trobats el juny de 2019 en la fossa en la partida de La Romana, lloc en el qual van aparéixer enterrats fa 28 anys els cadàvers de les tres xiquetes d'Alcàsser, pertanyen a una de les menors assassinades, segons han confirmat a Europa Press fonts judicials.

Fa un any, un jove va trobar quatre ossos en la zona i una anàlisi d'ADN ha permés confirmar que pertanyen a una de les xiquetes d'Alcàsser, tal com es desprén d'un informe que s'ha traslladat al Jutjat d'Instrucció número 6 d'Alzira (València) que va investigar els fets. Aquest informe ja ha sigut traslladat a la família de l'adolescent.

Els ossos no van ser llavors trobats ni recollits pels investigadors del cas durant l'alçament dels cadàvers el 27 de gener de 1993, tal com ha publicat Las Provincias, que ha apuntat que la troballa de les restes humanes va tindre lloc per part d'un veí de Piles que va acudir amb la seua núvia al paratge de La Romana per a deixar un ram de flors en el lloc on van assassinar a Míriam, Toñi i Desirée.

Per aquests assassinats únicament ha sigut condemnat Miquel Ricart, qui va passar 21 anys a la presó pel segrest, violació i assassinat de les tres menors, de 14 i 15 anys, que van desaparéixer el novembre de 1992 i els cossos dels quals van ser localitzats dos mesos després. A Ricart se li va condemnar a 170 anys de presó i va eixir en llibertat en 2013 després de desactivar-se la doctrina Parot.

Ricart, conegut com 'El Rubio', va ser l'única persona condemnada. L'altre considerat autor d'aquest succés, Antonio Anglés, va fugir i figura en parador ignorat des de llavors.

ANGLÉS

El jutjat d'Alzira que va portar el cas va emetre al febrer una comissió rogatòria internacional per a prendre declaració a tripulació i al capità del 'City of Plymouth', el vaixell en el qual en 1993 va fugir a Irlanda com a polissó Antonio Anglés, que va aconseguir escapar-se del vaixell.

El jutjat va ordenar aquesta diligència després de rebre un informe de la Policia espanyola arran d'unes declaracions de la tripulació del vaixell en un programa de televisió, en el qual li feien constar a la jutgessa la necessitat de tornar a interrogar als mariners en relació amb la fugida del polissó.

La jutgessa va emetre l'ordre en continuar activa la requisitòria de crida i cerca d'Anglés, per la qual cosa s'ha d'investigar qualsevol indici o pista que sorgisca. Va reclamar que tant Regne Unit com Escòcia practicaren aquestes diligències d'interrogatori als testimonis membres de la tripulació.

La petició es va fer a aquestes autoritats perquè Regne Unit és el lloc en el qual resideix en l'actualitat Kenneth Farquharsib Stevens, el capità del vaixell del qual va aconseguir fugir Anglés. Aquesta persona ja va ser interrogada per la policia irlandesa en 1993 per a tractar de descobrir com es va poder produir la fugida, encara que sense aconseguir cap esclariment. La versió dels fets del capità es va incloure en el sumari, que llavors instruïa un altre magistrat, però no es va considerar necessari ampliar-la.

En una entrevista en el programa 'Equip Investigació' de la Sexta, el capità detallava que quan el 24 de març de 1993 la Policia va pujar al vaixell, el fugitiu ja no estava dins. Primer se li va ficar en un "cuartucho", després en una cabina buida tancada amb clau i amb gent "a prop vigilant", però va escapar en una barca inflable que degué deixar caure a la mar des de set metres d'altura, indicava el capità en l'entrevista.

Un avió francés va localitzar al polissó en la barca, després d'un missatge de radi, el van pujar de nou a bord i el van tornar a ficar en la mateixa cabina, en el qual "atrancaren" finestres i porta amb taules. "Era impossible que ell obrira la porta des de dins", apuntava el capità. No obstant això, quan va arribar la Policia després d'atracar a Dublín, s'havia anat. "Algú va haver de deixar-li eixir i haver recol·locat la fusta. No va poder escapar d'aqueixa cabina sense ajuda", indicava el capità.

Destacats