L’Orgull LGTB+ 2020, tot i la pandèmia mundial, s’ha pogut visibilitzar al carrer d’una forma simbòlica, però, a la mateixa vegada, especial. I és que, el col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, ha inaugurat l’Orgull 2020 amb un acte simbòlic d’ocupació de l’espai públic amb la bandera arc iris i la lectura del Manifest: "Les dones lesbianes, trans, bisexuals i totes aquelles que no complim la cis-heteronorma, ocupem el nostre espai i fem un pas endavant en la lluita del col·lectiu LGTB+".
Un caràcter festiu però també reivindicatiu ha protagonitzat l’acte organitzat per Lambda, és per això que amb l’arribada de les persones que han acabat els 26.000 km i el desplegament de la bandera arc iris a la mateixa plaça de l’Ajuntament, el manifest ha estat llegit per tres dones LTB de diferents edats i origen, representant així la interseccionalitat que els travessa. "Som dones Lesbianes, Trans, Bisexuals, Asexuals, Intersexuals... però també amb discapacitat o diversitat funcional, migrades, grosses, som VIH+, racialitzades, majors, pobres...", explicava el mateix manifest.
La crisi sanitària, econòmica i social de la COVID-19 ha aprofundit amb situacions discriminatòries que ja eren molt preocupants abans del confinament, "com que la violència intragènere és una realitat a abordar amb urgència", declara Lambda. També, el fet que les persones LGTB+ més joves han conviscut amb famílies que no respecten la seua identitat de gènere o la seua orientació sexual i estan patint violències terribles, o que les persones migrants sense papers són excloses contínuament del sistema, per la qual cosa, Lambda exigeix "la seua regularització ja".
Amb el consistori de la ciutat de fons i un mostrari que donava a conéixer la campanya de l’Orgull 2020 del mateix col·lectiu, s’han visibilitzat tretze rostres de dones referents per al col·lectiu i moltes d’elles, a penes conegudes. Des de creadores o artistes com Frida Kahlo, Lili Elbe, Carmen de Mairena, Cristina Ortiz "La Veneno" i Gloria Fuertes, fins a pensadores com Virgina Wolf, Audré Lorde, Monique Witting i Judit Butler però, també activistes LGTB+ com Stormé DeLarverie, Kanako Otsuji i Silvia Rae Rivera, a més d'una dona sense rostre que representa Margarida Borrás, la primera dona trans que va ser assassinada per intolerància a mitjans del segle XV.
Hui, les dones LTB s’han posat al capdavant de tot el col·lectiu LGTB+, de les persones no binàries i dels homes que estan als marges, com al seu dia ho van fer les dones trans racialitzades, migrades i treballadores sexuals a les revoltes de Stonewall o Barcelona. D’aquesta manera, amb el manifest, el col·lectiu ha exigit "una llei integral per a les persones trans i d’igualtat social i no discriminació de les persones LGTB+ d’àmbit estatal, que ens protegisca enfront de la invisibilitat, la intolerància i els actes d’odi que, lamentablement, encara patim".
D’aquesta manera, a l’acte que s’ha realitzat aquest matí a la plaça de l’Ajuntament de València, una xicoteta representació de Lambda ha recorregut els últims quilòmetres dels 26.000 km per la diversitat i els drets de les dones LTB que han sumat al llarg de tot el mes de juny on finalment han participat unes 716 persones inscrites. Mentre feien esport, han sumat quilòmetres del seu esforç a aquesta causa i han descobert les realitats del col·lectiu en diferents països d’Àfrica i Amèrica com el Marroc, Equador, Nigèria i Brasil entre altres.
Davant de la bandera arc iris estesa a la plaça de l’Ajuntament, s’ha reivindicat "el dret a ser qui som, a decidir què fer amb els nostres cossos i a visibilitzar-nos lliurement", amb Orgull antifeixista, perquè la presència de l’extrema dreta posa en perill real els avanços conquerits del col·lectiu, però també de la democràcia. També, s’ha posat un major èmfasi amb el tema de les dones trans i la seua acceptació com a dones dins del moviment feminista, ja que en els últims dies alguns corrents i fins i tot, el mateix PSOE, "volen retornar-nos als marges de la societat, excloent, invisibilitzant-nos, negant la nostra identitat i criminalitzant-nos" amb el nou argumentari "feminista", amb el qual es nega a les dones trans formar part del moviment feminista.