La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha iniciat els treballs de la passarel·la que permetrà la connexió entre els dos marges del riu Clariano, entre el parc de la Paduana i el parc inundable de “Les Mamàs Belgues” de la Cantereria. Es tracta d'una actuació inclosa en el projecte de restauració del riu Clariano entre el Pont Vell i el Pont Nou d'Ontinyent, plasmat en el protocol de col·laboració entre l'Ajuntament i la Confederació en gener d'enguany, amb un pressupost superior al mig milió d'euros.
El regidor de Territori, Óscar Borrell, explicava que “és una actuació que dona continuïtat al treball que hem realitzat per regenerar l'entorn de la Cantereria, un espai en el qual entre fons europeus, estatals, autonòmics i municipals s'han invertit més de 7 milions d'euros per a eliminar riscos per a les persones i al mateix temps transformar este lloc en un espai verd per al gaudi de la ciutadania. L'objectiu sovint apuntat pel nostre alcalde Jorge Rodríguez de fer que el riu siga un punt d'unió en lloc de separació entre els barris, adquirirà la seua màxima expressió amb el conjunt d'esta actuació”, apuntava.
Dins del conveni signat entre CHX i Ajuntament, la primera es comprometia a la cessió gratuïta al Consistori de la passarel·la per als vianants inundable, mentre que l'Ajuntament posava a la disposició de la Confederació els terrenys necessaris per a dur a terme el projecte i també es comprometia al manteniment periòdic de l'espai fluvial restaurat, realitzat en una superfície que ronda els 30.000 m², equivalent a una longitud fluvial de 575 metres. De moment, els treballs avancen segons el que es preveu i s'ha executat la majoria d'estos, quedant pendent la construcció que s'ha iniciat ara de la passarel·la i l’actuació en la coberta vegetal de la part de ribera propera al Molí Descals.
Les primeres labors realitzades en el projecte de restauració van consistir en l'adequació i rebuig del llit, amb la retirada d'enderrocs i vegetació morta, així com l'eliminació de les espècies exòtiques invasores de ribera, en la seua majoria canya comuna (Arundo donax) i alianto (Ailanthus altissima). Actualment, diverses zones del llit compten amb la presència de cobertures negres de geotèxtil que permetran esgotar el rizoma de les plantes i que han de romandre en el terreny al voltant de 18 mesos. Transcorregut este temps, es procedirà a la plantació d'espècies autòctones de ribera que facilitaran la recuperació de l'ecosistema original del riu i, a més, suposaran la millora de l'estabilitat dels marges del llit.
D'esta manera, es distingixen dos úniques zones de plantació: zona de ribera, on es plantaran espècies autòctones arborescents típiques d'esta mena de boscos com a baladre, marfull, salze, majuelo i taray; i zona de riba, més pròxima al llit d'aigües baixes, on es plantaran espècies hidròfites, que podran estar en contacte constant amb la làmina d'aigua.
En el moment de la signatura del conveni el projecte va ser descrit com a “fita històrica” per part del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, qui va destacar que “una de les mesures incloses en el Pla de Gestió del Risc d'Inundació és la desclassificació del sòl afectat per risc de risc d'inundació, i això és el que ha fet ací, eliminant l'ús residencial en la zona baixa del barri de Cantereria, retornant al riu l'espai que mai degué perdre”, concloïa.