Xàtiva ha presentat els Pressupostos Participaius DecideiXàtiva25 que compten amb 300.000 euros per a invertir durant els anys 2025 i 2026 entre les propostes que trie la ciutadania. El regidor de Participació al municipi, Héctor Cuenca, ens parla d'esta iniciativa que porta per el lema 'Pressupostos participatius de Xàtiva: Des de 2017 per privilegi de la ciutadania".
Per què era important per a l'Ajuntament reprendre els Pressupostos Participatius després de la interrupció per la pandèmia?
La pandèmia, ente els seus múltiples efectes socials, va tindre un impacte molt fort sobre el teixit associatiu. Si bé és cert que alguns sectors s'han recuperat ràpidament o fins i tot han crescut, com és el cas de les entitats festives, hem detectat que hi ha hagut un retrocés en quant a la implicació de les persones en les associacions, la quantitat de persones associades i els lligams entre les diferents associacions. Amb els pressupostos participatius d'enguany, més enllà de centrar-nos solament en el propi procés de decisió sobre el pressupost, pretenem obrir un espai per a reforçar o tornar a construir aquestos lligams. Considerem que un procés participatiu d'aquestes característiques, en el que es realitzen tallers, en el que les associacions i les persones han d'interactuar entre elles per a fer anàlisis i fer propostes és una bona manera de fomentar que es reprenga aquest contacte, que la gent torne a agafar interés en participar i en implicar-se en els assumptes comuns.
Com ha evolucionat esta iniciativa des de la seua primera edició en 2017? S'han implementat millores en el procés? Com serà el procés?
El Decideix Xàtiva 2025 és fruit de l'avaluació realitzada per l'ajuntament i per les persones implicades en els anteriors processos. D'aquesta avaluació s'han extret aquelles qüestions que generaven més dificultats, que convertien el procés en una qüestió molt estàtica o que generaven decepcions entre les persones participants, i hem realitzat propostes de millora que s'han plasmat en la instrucció que regula el funcionament del procés.
Una de les principals novetats és que hem volgut donar major protagonisme al Grup Motor, que és l'òrgan que ha definit el procés i que s'encarregarà de seguir el seu funcionament i l'execució posterior de les propostes escollides. El grup motor està format per persones que han decidit voluntàriament formar-ne part, sense cap voluntat de representar a ningú sinó simplement de participar i de ser útils a través d'aquest procés.
D'altra banda, s'han fet canvis també en quant a la durada del procés i els límits pressupostaris per proposta. Partiem de dos edicions que van ser anuals i en les quals les propostes podien arribar fins a la meitat del pressupost total, de manera que al finalitzar tot el procés com a molt eixien elegides dos o tres propostes. A més, si ens fixem en el calendari veiem que dediquem quasi mig any a la realització del procés participatiu i per això sols ens quedaven sis mesos per a poder executar les propostes, que habitualment es retardaven més de l'esperat. Amb aquest nou format pretenem en primer lloc garantir que hi hagen un major número de propostes escollides i sobretot que aquestes siguen més fàcils d'excutar i disposar d'un termini més àmpli per a poder fer-ho.
Quin impacte han tingut els pressupostos participatius anteriors en la ciutat? Pots donar-nos algun exemple concret de projectes realitzats?
Gràcies a les dos anteriors edicions dels pressupostos participatius hui tenim a Xàtiva equipaments com per exemple el JOC que és un centre de participació juvenil en el que es duen a terme activitats i programes en els que es tenen en compte les necessitats de les persones joves. Així mateix, hem aconseguit equipaments que tenen un gran ús social, com el pavelló del col·legi Attilio Bruschetti, que no sols utilitza el propi centre sinó que acull les activitats de diferents associacions esportives, aportant vitalitat a aquesta part de la ciutat.
A més, els pressupostos participatius han servit per a donar inici a inversions de major envergadura com per exemple la cobertura de la piscina de Les Pereres, que es va iniciar amb els pressupostos participatius amb la redacció del projecte i que posteriorment l'equip de govern va decidir aportar el gros del pressupost que era necessari per a executar-la.
Una de las principales novedades de este año es la inclusión de propuestas de gasto corriente. ¿Por qué se ha decidido incorporar esta opción?
En les anteriors edicions solament es podien presentar propostes que feren referència a inversions, però en canvi als tallers participatius i també en part de les propostes presentades sorgien necessitats i idees que consideravem que havien de tindre cabuda dins d'aquest procés. Amb els pressupostos participatius pretenem donar solucions col·lectives als problemes o les necessitats que hem detectat conjuntament i açò no sols es pot fer a través de les inversions, actuant sobre l'espai físic, sinó que en moltes ocasions les solucions poden ser més imaginatives i més precises si ampliem les possibilitats a que es pot destinar el pressupost.
Amb aquest canvi ampliem l'abast dels pressupostos participatius, ja que al estar limitats solament a inversions deixaven fora projectes com per exemple el foment de la diversitat, la cultura o l'esport, que abans havia de fer-se indirectament a través de la inversió en les seues infraestructures però que en aquesta edició es podran destinar els recursos directament a propostes com campanyes, serveis o activitats puntuals.
De quina manera s'està intentant arribar a tots els veïns i veïnes i no sols als grups interessats?
L'objectiu amb els tallers de detecció de necessitats i d'elaboració de propostes que s'han realitzat era crear aquest espai en el que es poderen relacionar les persones que no formen part de cap associació amb persones que si que ho fan. Hem destacat els tallers com el sistema prioritari per a la presentació de propostes perque voliem fomentar aquesta dimensió col·lectiva del procés. En els tallers hem detectat participants que compleixen els dos perfils, el de persones implicades en entitats, però també el de persones que sense formar-ne part de cap han decidit acudir als tallers per a aportar la seua visió.
D'altra banda, amb el termini de presentació de propostes per internet pretenem canalitzar les propostes que les associacions ja tenen més treballades i que ja tenen entitat pròpia per si mateixa, perque responen a reivindicacions o necessitats que ja fa temps que s'han detectat, de manera que alliberem temps i espai per a que en els tallers sorgisca un debat més lliure entre les persones que hi participen i puguen apareixer idees que provinguen de les persones no associades.
Així mateix, qualsevol persona té la possibilitat de presentar la seua proposta fins el dia 9 de març a través de la web, per a que aquelles persones que no poden dedicar tant de temps a participar en associacions o en espais com els tallers puguen fer-nos arribar les seues propostes per a que siguen incloses en el procés.
Els tallers temàtics semblen una eina clau en la detecció de necessitats i elaboració de propostes. Quin tipus d'assessorament tècnic rebran els participants?
Com et deia, per a nosaltres els tallers són l'espai principal per a la creació de propostes, per això les propostes que sorgisquen dels tallers passaran directament a la fase de revisió tècnica sense necessitat de ser avalades, al contrari que les que es presenten a la web. Açò ens permetrà donar prioritat a aquestes propostes en la revisió tècnica, de manera que abans de que acabe aquesta fase realitzarem una sessió de reformulació de propostes amb el grup motor, per tal de replantejar aquelles propostes a les que se li haja trobat algún inconvenient en la revisió tècnica.
Hem intentat evitar al màxim introduir qualsevol tipus de limitació durant el desenvolupament dels tallers per a que no es descartaren propostes per qüestions tècniques o administratives. En aquest sentit enteniem que la participació de personal tècnic o inclús de la part política podia acabant convertint els tallers en un debat bidireccional entre participants i ajuntament més que en un procés de diàleg col·lectiu o que la nostra presència podia coartar la llibertat d'aquest debat. No obstant això l'equip dinamitzador dels tallers ha sigut l'encarregat d'introduir en el debat els requisits mínims que han de complir les propostes segons la instrucció de funcionament dels pressupostos participatius. Les qüestions tècniques les resoldrem amb el grup motor en la sessió de reformulació de propostes, una vegada realitzada la revisió tècnica i amb les propostes d'esmena o millora que puguen traslladar des de les tècniques de l'ajuntament.
Quines mesures s'han pres per a facilitar la participació de persones sense accés a mitjans digitals?
Durant el termini de presentació de propostes les persones que vullguen fer-ho però no sàpiguen o no tinguen els mitjans necessaris poden posar-se en contacte amb el departament de participació ciutadana per correu electrònic, per telèfon o presencialment a la casa de la joventut per tal de que se'ls assessore sobre el funcionament de la plataforma o se'ls assistisca per a presentar una proposta.
Per a la votació final s'establiran punts d'assistència en diferents espais de la ciutat en els que les persones podran votar sense necessitat de disposar de mitjans electrònics.
Perquè una proposta passe a la votació final, necessita el suport de 25 persones. Per què s'ha establit aquest requisit i com s'espera que afecte a la diversitat de propostes?
L'objectiu principal dels pressupostos participatius no és simplement oferir un llistat de propostes per a que la gent puga prioritzar segons les seues necessitats, idees o gustos. Com he comentat abans, per a nosaltres és tan important el procés en si com els resultats, i per això hem volgut donar més importància a aquelles propostes que parteixen de reflexions col·lectives, del treball conjunt i de l'intercanvi d'opinions. No obstant això, partim de la base que la participació ciutadana és un dret individual consagrat a la Constitució i que per tant hem de donar a qualsevol ciutadà o ciutadana la possibilitat de traslladar les seues propostes directament. Ara bé, amb la fase d'avals el que pretenem és que la necessitat o la idea que ha decidit aportar aquesta persona compte amb una suma de voluntats, és a dir, que tot i no ser una proposta sorgida d'un debat o una reflexió col·lectiva compte amb l'aval de més persones que compartisquen el mateix anàlisi o les mateixes solucions.
Així mateix, el fet d'haver de sumar avals a la proposta garanteix que les propostes que passen a la votació final partisquen d'una òptica més comunitària i no es centren en qüestions excessivament personalistes, concretes o que solament tinguen impacte sobre un número molt reduït de beneficiaris finals.
Quins criteris seguiran els serveis municipals per a avaluar la viabilitat tècnica i econòmica de les propostes?
La revisió tècnica de les propostes es centrarà fonamentalment en verificar que les propostes compleixen les normes del procés, que es troben dins dels límits pressupostaris marcats i que responen a qüestions de competència municipal. En aquest sentit, els diferents departaments analitzaran aquestos aspectes i, en cas de que alguna no en complisca algun, indicaran si aquest és esmenable o no, així com el motiu i els aspectes que caldria modificar per a que la proposta fora viable. Posteriorment, en la reformulació de propostes el grup motor serà qui s'encarregarà de tindre en compte aqueste svaloracions i decidir finalment quines propostes passaran a la votació.
Una vegada seleccionades les propostes guanyadores, quins són els terminis estimats per a la seua execució i quins reptes poden sorgir en aquest procés?
Un dels principals canvis respecte a edicions anteriors és que els pressupostos participatius han passat a ser biennals, decidint sobre el pressupost de dos anualitats, de manera que garantim més temps per a l'execució de les propostes. D'aquesta manera també simplifiquem el procés a nivell administratiu, ja que encararem el pressupost de 2026 amb les propostes escollides i ja es podran incloure per la seua quantitat definitiva i per al seu objectiu específic, podent començar a executar-les només començar l'any. No obstant això, en el pressupost de 2025 s'han reservat 60.000€ que ens permetran iniciar les redaccions de projectes, estudis tècnics o altres qüestions prèvies a l'execució de les propostes en el segon semestre de 2025, així com executar algunes de les propostes de despesa corrent més fàcils de dur a terme.
Al llarg de tot aquest procés comptarem amb el grup motor per a realitzar el seguiment de l'execució de les propostes, en principi de manera trimestral, pel que un dels principals reptes serà executar aquestes propostes de la manera més transparent i traçable possible, per a garantir aquest seguiment i control per part de la ciutadania.
Quines expectatives teniu respecte a la participació dels veïns i veïnes de Xàtiva en aquesta edició? Quin missatge els enviaries per a animar-los a involucrar-se?
El nostre objectiu és consolidar els pressupostos participatius com un canal directe de participació entre la ciutadania i la institució que permeta obrir la gestió municipal a la societat que vaja més enllà de l'elecció de les persones que els representen, però sense pretendre substituir aquest sistema. Per això aquest procés està dirigit fonamentalment a aquelles persones que volen fer ús del seu dret a la participació en els assumptes públics, amb la finalitat d'ampliar el número de persones que estan disposades a fer-ho i que exerceixen els seus drets ciutadans de manera activa.
A les persones que estiguen interessades en participar els diria que ara més que mai és moment de participar i d'implicar-se en l'avanç de la democràcia. Segons aquella frase atribuida a Clara Campoamor, "la llibertat s'aprén exercint-la", així com la democràcia. Si deixem d'utilitzar els nostres drets i la nostra democràcia correm el risc de deixar d'entendre per a que els necessitem i que quan algú ens els vullga llevar no valorem la seua importància. Per això crec que hui en dia participar, en aquest procés o de manera habitual en qualsevol associació, és la millor manera de mantindre vives les nostres llibertats i de fer avançar la democràcia.