La Junta de Govern local de l'Ajuntament de Torrent acordarà hui la proposta d'establiment de la taxa per prestació del servei de recollida i transport de residus sòlids urbans.
La nova normativa obliga que la taxa finance per complet el servei, i que reflectisca el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus.
Esta nova taxa del Govern ens obliga a repercutir als ciutadans la quantitat, en tota Espanya, de 47,6 milions d'euros del cost de la recollida i transport de residus, la qual cosa condiciona als Ajuntaments i els deixa sense capacitat de reacció. A més, el caràcter legal de la nova taxa com "no deficitària" també suposa restringir la concessió i import de les reduccions i bonificacions que els Ajuntaments poden aplicar per a reduir les tarifes.
És la primera vegada en la història dels Ajuntaments, un govern d'Espanya, el del socialista Pedro Sánchez, obliga a tots els Ajuntaments a imposar una taxa, la ja coneguda com a "basurazo de Sánchez".
L'Ajuntament de Torrent assumia fins ara el cost de la recollida del fem. Després de l'aprovació Llei estatal 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, en particular l'article 11.3, s'obliga els Ajuntaments a aprovar, abans del 10 d'abril de 2025, una taxa específica, diferenciada i no deficitària, a través de sistemes de pagament per generació i que reflectisca el cost del servei de recollida i transport del fem.
Es preveu que un total de 34.760 i 2.700 empreses que desenvolupen activitat econòmica es vegen afectades per esta taxa. En el cas dels habitatges, s'estima que el 70% es trobarà en les quatre tarifes més baixes.
HIPOCRESIA I CINISME DEL PSOE DE TORRENT
En les últimes setmanes el PSOE de Torrent ha iniciat una sèrie de crítiques sobre la pujada de la 'taxa del fem' que el seu propi govern ha provocat, obligant els Ajuntaments a implantar-la als seus veïns, en una actitud cínica i hipòcrita, sense aportar cap explicació o aclariment sobre la llei aprovada pel seu partit i el seu president.
Cal recordar que la Llei del 'basurazo', va ser aprovada en 2022, i el PSOE va estar absolutament en silenci, pel fet que l'any 2023 hi havia eleccions municipals i no convenia parlar llavors per l'impopular de la mesura, de la 'destralada econòmica' que anaven a repercutir a les butxaques dels ciutadans.
És sorprenent, com menys, com sol·liciten que es reactive la 'subvenció Recicla', que cobria el cost de la Taxa TAMER entre els anys 2009 i 2017, i que va ser eliminada per ells mateixos en un Ple celebrat durant les festes patronals d'eixe últim any, per a desviar l'atenció.
Esta decisió implicava que els ciutadans de Torrent començaven a pagar de la seua pròpia butxaca la Taxa TAMER, la qual cosa en el seu moment va denunciar el Partit Popular. Els socialistes una vegada més, es contradiuen en demanar la reimplantació d'una mesura que ells mateixos van decidir eliminar i que, en el seu moment, van considerar innecessària, com es va reflectir en el Ple per part de l'alcalde en eixe moment.
La Taxa TAMER és un impost metropolità que es cobra juntament amb el rebut de l'aigua i la finalitat de la qual és sufragar els costos derivats del tractament i eliminació de residus sòlids urbans. Des de l'any 2009 fins a 2017, els torrentins no van haver de fer front a esta taxa, gràcies a la subvenció municipal coneguda com "Recicla", instaurada per l'Ajuntament de Torrent sota el govern del Partit Popular.
És paradoxal que el PSOE que va impulsar la pujada de la TAMER ara critique les conseqüències d'una llei que ells mateixos han promogut des del govern central.
FINANÇAMENT LOCAL
És necessari i urgent que s'aborde una reforma del finançament local, la Llei reguladora de les bases del règim local és de 1985 i en aquell moment se'ls va assignar unes competències molt concretes. Amb els anys els ajuntaments han anat canviant les funcions i han assumit competències que en principi no els són pròpies, per a respondre a una necessitat local, però no s'ha modificat la normativa ni el seu finançament i això fa que l'esforç cada vegada siga més titànic per a mantindre els comptes dels Ajuntaments.
Exigim al Govern d'Espanya que aborde simultàniament, la reforma del finançament autonòmic i local, a més d'afrontar el deute pendent amb els Ajuntaments. Perquè els ajuntaments, als quals contínuament es "menysprea", no poden continuar sent "els germans pobres de l'administració", som. L'administració menys dotada econòmicament i, per tant, amb menys capacitat per a respondre a les demandes dels ciutadans, quan som la primera porta on toquen.
Que es tinguen en compte les reivindicacions de les corporacions locals amb la finalitat d'aconseguir un equilibri real i sobre la base de criteris objectius, en el repartiment dels recursos de l'Estat, que siga conforme amb les noves funcions i noves competències que exercixen els Ajuntaments. On es tracte la insuficiència de fons per a cobrir totes les competències municipals, la falta d'autonomia financera i la dificultat per a gestionar els recursos de manera eficient.
L'últim greuge contra l'administració local, ha sigut el 'cupo català', el qual no permetrem, que particularment per als ajuntaments suposarà la ruptura de la caixa comuna de la solidaritat territorial i on els municipis perdran recursos econòmics. Els ajuntaments i els veïns no poden ser els que paguen eixe cupo català que trau de la caixa única el que és de tots.