L'excavació de la Fossa 126 del cementeri de Paterna ha permés localitzar les restes de 144 víctimes de la repressió franquista. Després de set mesos d'intervenció a la fossa més nombrosa del territori valencià, hui s'han acabat els treballs d'exhumació dels cossos.
La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a la finalització d'aquestes feines realitzades per l'empresa Atics i que han trobat les restes de 143 homes i una dona.
Rosa Pérez Garijo ha assegurat durant la visita que "les exhumacions a la fossa més nombrosa del nostre territori són un pas imprescindible per construir un país on la impunitat no es torne a imposar sobre la dignitat, la decència i la veritat".
La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica ha destinat 447.700 euros als treballs de recerca, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic a la fossa més gran del territori valencià.
Pérez Garijo ha afirmat que s'estan dedicant "els recursos necessaris, ni més ni menys, a aquesta tasca dolorosa, però tan necessària, perquè dur a terme exhumacions és una prioritat que també va quedar reflectida al projecte de pressupostos de 2022", ha indicat la consellera.
Saques i afusellaments
En el cas de la Fossa 126 es tracta de víctimes assassinades en el curs de cinc afusellaments massius que el règim franquista va perpetrar un any després del final de la Guerra Civil al Terrer de Paterna. La primera saca es va produir el 27 d'agost de 1940. Hi pertanyen les restes de les 36 víctimes trobades a la part més profunda de la fossa.
De la saca del 29 d'agost se n'han trobat 52 víctimes, mentre que de la de l'11 de setembre se n'han recuperat restes de 33 més. 11 més pertanyen als afusellaments de l'endemà. Les 24 restants, les més superficials, van ser assassinades el 14 de setembre del 1940 i havien estat exhumades el 2012, durant la recerca de José Celda, un veí de Massamagrell buscat per les seues germanes i que va poder ser identificat.
Els estudis antropològics han permés detectar la presència d'una dona, una dada que coincideix amb la informació extreta del registre del cementeri. La seua identificació definitiva, com la de la resta de víctimes els familiars de les quals hagen aportat material genètic que es puga comparar, es realitzarà a través de la Universitat de València i la fundació Fisabio, que ja han aconseguit identificar huit víctimes de la Fossa 112 amb tècniques de seqüenciació massiva d'ADN que permet una alta fiabilitat amb mostres de familiars de segon i tercer grau.
Cementeri de Paterna
Al Cementiri Municipal de Paterna hi ha al voltant de 135 fosses comunes on van ser dipositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades al Terrer, situat a uns 500 metres del cementeri i en altres llocs del municipi.
En total van ser assassinades 2.238 persones provinents de diferents municipis valencians, així com altres localitats del territori espanyol. Eren homes i dones compromesos amb la defensa dels valors que representava la II República; valors de llibertat, igualtat, progrés, solidaritat i ciutadania.
El cementeri de Paterna és el lloc on es constata l'execució del nombre més gran de crims contra la humanitat, un cop acabada la guerra. A Espanya, només el cementiri de l'Est de Madrid el supera en nombre. L'inici d'aquest genocidi va començar el mateix dia 3 d'abril de 1939, dos dies després de la declaració de la fi de la Guerra Civil, i va durar fins a l'any 1956, moment en què es va produir el darrer assassinat d'un guerriller antifranquista al Terrer.