Tres mesos després del fatídic 29 d'octubre, parlem amb Lorena Silvent, l'alcaldessa de Catarroja. La primera edil ens detalla la situació del municipi, que afronta els treballs de reconstrucció després de convertir-se en un dels més colpejats per la DANA.
Fem esta entrevista després de tres mesos de la DANA. En quina situació es troba Catarroja?
Encara estem treballant en l'emergència. En les comunitats encara hi ha 22 garatges on es treballa en l'extracció de llots i cotxes, i la majoria continuen sense ascensor. Estem treballant en reposició de tapes, senyalètiques, semàfors, fanals, contenidors. També en la recuperació de parcs i jardins. Estem tractant de recuperar l'activitat lectiva, però alguns alumnes encara estan en format en línia. Les tasques de reconstrucció en els baixos comercials estan sent molt lentes, perquè en les zones més afectades en alguns casos no es pot actuar. Esta seria la radiografia després de tres mesos.
Quines han sigut les actuacions prioritàries per a l'Ajuntament des del 29 d'octubre?
Hem posat tots els recursos municipals a disposició de la Direcció de l'Emergència. En una primera fase ens vam centrar en la recerca de persones desaparegudes i en l'atenció a les famílies. També en l'arribada d'aigua potable, facilitar l'accés als barris i instaurar un punt d'atenció sanitària a través de voluntaris. A partir d'ací tot l'aparell de l'Ajuntament es va distribuir en diferents grups de treball una vegada recuperada la normalitat administrativa. En l'àrea d'urbanisme hem fet més de 600 inspeccions d'immobles, perquè els mitjans van arribant de manera molt gradual. Estem treballant en la recuperació de la ciutat, dimensionant les necessitats dels equips tècnics i pressupostàries. Estem elaborant un document per a la reconstrucció en el qual volem que participen tots els grups polítics, també obrir-lo a la societat civil, encaixant-lo en el consell sectorial d'impuls econòmic perquè en forme part la indústria i els negocis. Tot el món està afectat en este municipi.
Quines són les principals necessitats dels veïns de la localitat en este moment?
Algunes de les més importants són acabar amb l'operativa dels garatges, la posada en marxa dels ascensors, accelerar el pagament dels avançaments i ajudes, les baixes definitives dels vehicles en la DGT i la recuperació dels espais de socialització.
Quines han sigut les principals infraestructures municipals afectades?
L'escola de persones adultes, el teatre, l'auditori i les instal·lacions esportives.
A quant ascendix la factura total de danys en el municipi?
125 milions d'euros.
I de quant és el pressupost municipal?
28 milions, i este és el més alt de la història. Només en despeses d'emergència portem gastats 6 milions d'euros.
Encara hi ha una enorme quantitat de comerços tancats. Teniu quantificat el percentatge?
L'Associació Comercial ens indica que només han obert el 25%, és a dir, 100 de 400 negocis. D'eixos, alguns han obert molt en precari per a donar una assistència bàsica. I a nivell industrial, de les 385 naus, només 4 no han tingut danys, la resta estan totes danyades, i sí que és veritat que el sector industrial, encara que per les seues característiques ha recuperat abans l'activitat. No obstant això, estem preparant un pla per a la recuperació dels negocis, ja que molts ho han perdut tot.
En quina línia voleu enfocar este pla?
En una primera fase estem pensant en ajudes directes segons la zona i el sector. També farem un programa de targetes moneder per a reactivar l'economia local i ajudar al mateix temps les famílies que han sigut damnificades. Per últim, necessitem l'ajuda de les administracions superiors perquè caldrà intervindre en propietats privades urbanísticament, ja que han d'escometre grans inversions per a la rehabilitació per a impedir que siguen zones que es queden sense habitar.
Catarroja és el municipi on més vivendes han perdut la seua habitabilitat. Quantes famílies estan afectades?
Nosaltres tindrem al voltant de 3.000 vivendes afectades i altres 3.000 baixos, molts dels quals estaven habitats. En total tenim 45 ordres d'execució, tot de vivendes baixes. En total tenim unes 22 famílies que ens han demanat una solució residencial, però hi ha moltes altres que no ens ho han demanat i s'han buscat una alternativa, i encara que siga de manera temporal, han migrat.
Després de l'accident mortal en Benetússer, hi ha preocupació que puga passar en Catarroja una cosa similar?
Preocupació n'hi ha des del minut u. La seguretat ha sigut clau per a totes les actuacions de l'emergència, per això moltes vegades no es va tan de pressa com ens agradaria, però perquè hi ha moltes incerteses. S'han revisat totes les estructures, però poden haver-hi assentaments dins dels primers mesos. Per això, hem elevat una petició al CECOPI i a la Direcció de l'Emergència perquè s'elabore un pla de revisió d'edificacions de tots els municipis, com es va fer al principi.
Li preocupa que l'exèrcit se'n vaja quan es reduïsca el nivell d'emergència, com està passant en altres municipis?
En el CECOPI ens insistixen que el que hi ha és una reestructuració per a intentar ser més efectius. En este moment, Catarroja som, per desgràcia, el municipi amb més necessitats i estarem en nivell 2 molt de temps perquè encara queda molt per fer. Els reforços no tenen data de finalització, però s’intentarà optimitzar-los. En este sentit, per ara estem tranquils perquè la UME i Bombers estan fent totes les tasques que els passem.
Hi ha hagut certa polèmica amb les ajudes de la Fundació Amancio Ortega perquè les quantitats només s'han repartit entre entresòls…
La Fundació Amancio Ortega va actuar molt ràpidament. La Diputació de València va fer una redistribució, però no sabem d'acord amb quins criteris. No han sigut ni poblacionals ni segons el nivell de danys. En este sentit, anàvem a prioritzar les vivendes per a evitar conflictes i, si dividim entre les que tenim danyades, han eixit a 1.800 euros per vivenda. Vam fer el pagament directe del 80% perquè ja teníem els números de comptes, i la resta de persones tenen fins al 31 de gener per a presentar-ho. Acabat eixe termini, el sobrant es podrà redistribuir entre totes les sol·licituds que estiguen ben tramitades. Hi ha alguns carrers on el nivell de l’aigua no va arribar a destruir o devastar tot l’immoble, i hi ha gent que ha retornat l'ajuda perquè es torne a repartir.
Ja li ha telefonat o s'ha vist amb Carlos Mazón?
No. Continuem igual i, de fet, ens hem assabentat per la premsa que ha vingut a Catarroja, que ha estat en l’àrea industrial i no ha sigut capaç de telefonar-me ni de contactar amb mi. Tinc comunicació amb la Generalitat a través de les àrees delegades, però el president de la Generalitat ni m’ha telefonat, ni he tingut una reunió de despatx, ni una videoconferència, res. Entenc que no vol que se’l vincule amb esta gestió, perquè una altra cosa no puc entendre.
També hi va haver cert conflicte amb la visita no avisada dels Reis…
Allò va ser una visita privada, cosa que no és habitual, a la zona del Mercat, que va estar menys afectada i on s'havia fet un gran esforç per recuperar-la. I el que vaig voler posar en relleu és que no visitaren les zones de treball perquè teníem més de mil efectius treballant en vespres de Nadal. No volem que la gent es quede amb la idea que en Catarroja tot funciona bé, perquè encara queda molt per fer.
Com està l'ànim entre els veïns? Sap que les imatges dels primers plens han donat la volta a Espanya…
Estem passant un procés de dol i estem en una fase d’acceptació. I, com és obvi, tens sentiments de ràbia, de tristesa, de soledat… Però és important treballar de manera comunitària per a poder eixir d'esta situació. En el dia a dia, els veïns i les veïnes empatitzen amb la seua alcaldessa, perquè els alcaldes i alcaldesses en este cas som també veïns afectats. A mi no em fa falta que ningú em conte el que està vivint este poble. La gent es queixa dels seus problemes individuals. Els meus problemes són tots. No obstant això, també cal fer valdre el treball que s’està fent des de les institucions, la qual cosa no vol dir que no s’hagen fet coses malament. Però cal reconéixer eixe treball.
Hi ha hagut bastant malestar amb el tema del suposat bàndol del dia 29. És una bona oportunitat perquè explique com es va fer, quan i per on.
L'Ajuntament de Catarroja no té un servei de bàndols des de fa més de 20 anys. El que tenim és la megafonia que va en els cotxes de protecció civil i policia local. El dia 29 estàvem pendents de l’evolució del barranc, i quan es desborda a l'altura de Catarroja, al voltant de les 18.30 hores, el primer punt per on comença a eixir-se'n és per la zona més baixa del polígon industrial. Llavors, la patrulla que està allí comença a anunciar que s’allunyen del barranc. És allí la primera zona on se sent i hi ha gent de les indústries que se’n van anar gràcies a eixe avís. Però clar, això no és un bàndol per a una població de 30.000 habitants, només el van escoltar les persones que circulaven per allí.
L'Ajuntament es plantejarà millorar els sistemes d'emergència?
Per descomptat. Estem preparant el que seria la nova agenda urbana de la reconstrucció i ahí es recolliran pautes que tinguen a veure amb mesures d'autoprotecció. Esta situació ha de servir per a pensar en com arribar a tota la població o al major nombre de gent possible i com implantar sistemes d’alerta millors.
Hi ha algun projecte que al principi de la legislatura fora prioritari i que ara ja sabeu que passa a un segon pla?
Tots. Ara comença una nova legislatura en Catarroja.
Per a maig de 2027, creu que Catarroja estarà com estava abans de la DANA?
El que sí que vos puc assegurar és que vaig a deixar-me la pell perquè s’avance al màxim possible, i crec que podrem tindre el major nombre d’espais de la via pública reconstruïts. Quant a les infraestructures, dependrà del ritme de les obres, perquè sabem que el finançament serà del 100%, però no els temps.
Estem pràcticament en la recta final cap a les Falles. Com esteu organitzant actes com la Crida i l’Ofrena?
A Catarroja tenim 10 associacions falleres i, juntament amb la Junta Local, van decidir que volien tirar avant, que no volien donar per perdut l’exercici i que, per descomptat, s’anaven a adaptar a les necessitats i a la realitat de cada moment. Dit això, nosaltres, des de l’Ajuntament, com no pot ser d’una altra manera, els donarem suport i adaptarem tot el que té a veure amb l’ús de la via pública. Haurem d’anar jugant amb les ubicacions; potser no es podrà tallar un carrer o no es podrà tallar tants dies… Quant a la Crida, es farà una adaptació ací, en la Plaça Major, i sobre l’Ofrena, l’itinerari dependrà de les obres de reconstrucció.
I ja per últim, m'has parlat en preguntes anteriors sobre el fet que els alcaldes també són veïns afectats. Quin és l’ànim de Lorena Silvent i el seu equip?
Estem cansats, però il·lusionats, perquè tenim l’oportunitat de millorar la nostra ciutat i en això treballarem tot l’equip: a donar solucions a la ciutadania i a dissenyar, juntament amb la ciutadania, esta nova Catarroja.