L'Ajuntament d'Aldaia va acollir la primera edició de la Jornada de Salut Mental a través de la qual es pretén “crear un espai per a la reflexió i desestigmatització" d'esta qüestió.
Durant la jornada es va projectar el curtmetratge “Buscant el meu propi nom”, un film sobre els inicis del psiquiàtric de Bétera dirigit per Pau García Pérez de Lara, i inspirat en el llibre ‘Nou noms’ de la psiquiatra María Huertas Zarco. En el posterior col·loqui obert al públic, García va comentar els aspectes més interessants del procés de rodatge, i Huertas va exposar el cas de les dones que van arribar a l'hospital psiquiàtric de Bétera entre 1973 i 1975. Per part seua, l'alcalde, Guillermo Luján, va insistir que la salut mental “és una part fonamental del benestar de les persones, hem de donar-li visibilitat i treballar per a trencar els mites i bandejar els tabús sobre este tema, perquè totes les persones, en algun moment de la nostra vida, podem passar per un mal moment i que la nostra salut mental es veja afectada”. En esta línia, el primer edil es va referir al fet que “travessar esta situació no és cap vergonya ni res a ocultar”, i va concloure posant l'accent en la importància d'“acudir a un especialista si és necessari”.
SASEM Aldaia
L'Ajuntament d'Aldaia compta amb un servici d'atenció i seguiment per a persones amb malaltia mental (SASEM), la finalitat de la qual és la detecció i remissió precoç dels possibles casos greus, la prevenció de les crisis i promoció de la salut i oferir suport per a fomentar o millorar la vinculació de les persones amb malaltia mental greu amb els servicis socials i sanitaris. Així mateix, des de SASEM treballen per a complementar la labor que es desenvolupa des del programa de rehabilitació i continuïtat en la Unitat de Salut Mental, i promocionar el procés d'integració comunitària mitjançant un acompanyament pròxim i flexible que permeta el seu accés als recursos de caràcter social, sanitari, formatiu, ocupacional, d'ocupació protegida i d'oci. Este servici està dirigit a persones entre 18 i 65 anys, i l'atenció pot ser de tipus individual, col·lectiu, familiar o comunitari, segons cada cas.