Amb 17.000 habitants, la localitat d'Albal ha sigut un dels municipis de l'Horta Sud afectats per la DANA, especialment en les zones d'eixample de la localitat. Dos mesos i mig després del fatídic 29 d'octubre de 2024, José Miguel Ferris (PP), al capdavant de la seua primera legislatura en l'Ajuntament, s'enfronta possiblement al major repte de la seua vida: tornar la localitat a la normalitat després de la major catàstrofe de la història a la comarca.
Han passat dos mesos i mig de la catàstrofe i en quin moment es troba el municipi d'Albal?
Ens trobem com la majoria en una fase de neteja, estem ja acabant amb els garatges i ja no queda pràcticament cap amb llots, sí que queda més d'un buit d'ascensor per desinfectar i netejar, però en línies generals diguem que els problemes de salubritat en sentit estricte han acabat. Estem també avançant en el baldeig dels carrers. Respecte al polígon, no estem del tot contents amb la tasca, el nucli urbà va un poc per davant, però volem que es condicionen i es veja una certa normalitat, perquè hi haja desenvolupament econòmic i la població continue creixent. Per a això és important que els nostres parcs empresarials donen una bona imatge.
Ara mateix, quines serien les principals necessitats dels veïns de la localitat?
En estos moments, jo pense que el que han de fer totes les administracions és intentar accelerar amb el tema de les ajudes. Fins i tot en el nostre cas, no estem sent tan ràpids com a mi m’agradaria. Tots hem d’accelerar els ritmes perquè la gent veja un suport i tinga cert recolzament per a poder tirar endavant. Crec que és fonamental i els ens públics no estem sent tan ràpids com a mi m’agradaria.
Quines han sigut les principals infraestructures municipals afectades? Quant costarà la seua reparació?
Nosaltres tenim aproximadament entre 35 i 40 milions d’euros en danys de tot tipus d’infraestructures públiques: les de serveis socials, la biblioteca, la Casa de la Cultura... També altres aspectes com la senyalització o semàfors. És un gran problema trobar recanvis i es veu clarament que si vas des d'Albal fins a València no funciona cap. Passa igual amb les instal·lacions elèctriques, que hi ha moltes danyades. I considere molt important recuperar els parcs públics com més prompte millor. Crec que és molt important que el veí sàpia que després de tot tindrà un entorn agradable i que no veurà un fangar cada vegada que mire per la finestra. En l’actualitat, els veïns de la zona de Sant Carles o de la Florida han de pujar al centre històric del poble per a poder gaudir d’un parc que estiga en condicions. Ja hi havia certa desigualtat entre zones i la DANA ha fet que s’accentue, i crec que és molt important que des de l’Ajuntament intentem pal·liar-la.
Com va viure vosté la nit de la DANA?
El decret va eixir a les dos de la vesprada amb el tancament d’activitats públiques, a l’aire lliure i l’advertència als veïns de tot el que comentàvem. Llavors ens passàrem la vesprada atenent incidències del vent i en cert moment em passaren un vídeo que mostrava que s’estava desbordant l’antiga rambla a Catarroja. Quan vaig vore que arribava a Albal, vaig anar a l’ajuntament i començàrem a atendre telefonades. La policia i els agricultors es posaren a treballar junts, es rescataren aproximadament 50 persones i s’evacuaren 120. En tot moment vaig comptar amb l’assessorament del nostre director del Pla Local d’Emergències i junts ens posàrem a treballar. Eixa mateixa nit, cap a les dotze, ja habilitàrem el Col·legi Juan Esteve perquè la gent es poguera quedar a dormir. Intentàrem atendre’ls a través de comerciants que ens portaren menjar... La gent també va eixir a ajudar al nucli antic i a partir d’ací ens posàrem a treballar. Des d’aleshores, bàsicament, el treball dels primers dies va ser mantindre l’ambulatori obert, després per una altra banda, desbrossar les vies, garantir els subministraments bàsics... De fet, fórem un dels primers pobles on tinguérem llum i aigua. Va ser un moment molt dur, però crec que no se’ns oblidarà mai, sobretot per a no repetir errors i perquè les administracions actuem més ràpidament.
Com està sent la resposta de les administracions?
Quant a l’atenció per part de les administracions, no se m’ha respost malament. És cert que hi ha algunes coses, com en el cas del tema de l’institut, que s’ha retardat més del que deuria. En primer lloc, m’he sentit molt recolzat per la Diputació de València en tot moment, l’atenció ha sigut pràcticament diària. També la Generalitat, pràcticament tot el Consell m’ha telefonat i ha parlat amb mi. La delegada del govern també m’ha atés bé, la directora general de Protecció Civil, el comissionat per la DANA, José María Ángel, també m’ha atés d’una manera prou recurrent i, al final, és això el que a mi m’interessa. Lluny del debat polític a les Corts, la realitat és que quan despenge el telèfon perquè tinc unes necessitats com a poble, la gent m’atén i no pensa en el partit en el què estic.
Tal com explica, l’aigua va afectar el terme municipal de manera desigual. En este cas, quin percentatge del municipi es va vore afectat?
En el nostre cas, és probable que es vera afectat més del 70%. Ací s’ha salvat el nucli històric i les zones d’eixample, enfront de les zones noves que estan danyades. En este sentit, ens ha ajudat a avançar amb més celeritat, sobretot els primers dies, que no es vera afectada tota la zona del centre, perquè tenen carrers més estrets i amb infraestructures més antigues del poble.
D’estes infraestructures que em comenta, qui es farà càrrec? Com esteu treballant amb la resta d’administracions?
En primer lloc, nosaltres el que hem fet ha sigut passar ja des del 6 de novembre la relació de tots els nostres danys. Estem esperant que ens diguen per on començarem i de quina manera. És molt important que les administracions supramunicipals ens presten eixe suport, i ja no parle de liquiditat, sinó també d’agilitat en la contractació. Perquè si este municipi normalment maneja un pressupost aproximat de 13 milions d’euros, algú ens ha de dir com reposarem en un període breu o a mitjà termini infraestructures per valor de 40 milions d’euros. I no només això, sinó també com les traurem a licitació, com posarem en marxa els projectes, si ningú ens presta suport. Necessitarem el recolzament de les entitats supramunicipals per a poder seguir endavant. Un exemple ha sigut en el cas dels garatges, el suport de la Diputació de València ens ha permés accelerar molt les tasques.
Hi ha algun projecte previst per a esta legislatura que haurà de passar a un segon pla en este nou escenari?
Pense que no, al contrari. La DANA ha de servir-nos com una oportunitat per a millorar els serveis en què estàvem en precari, perquè tots aquells projectes en què teníem posades les mirades són d’una necessitat imperiosa per al nostre municipi. És possible que es retarden respecte al que teníem previst donats els danys, però no ens han de fer perdre de vista que nosaltres també tenim moltes necessitats. Per part meua, puc entendre cert retard en algunes actuacions, però no puc entendre que eixes reivindicacions queden abandonades.
L’estació d’Albal, que es va vore afectada per la DANA, s’havia d’haver inaugurat a finals de 2024. Quan entrarà en funcionament?
Jo vaig aprofitar les reunions del PMA per a traslladar la necessitat d’esta infraestructura tant al conseller de Transports com a la delegada del Govern, especialment amb la pèrdua del parc mòbil. En tots dos casos, la posició ha sigut sempre de col·laborar i ajudar en tot moment. No va poder ser a finals de 2024 la posada en marxa de l’estació, però sí que se’m diu, i fins ara no tinc cap notícia que ens diga el contrari, que entre finals de gener i principis de febrer hauria de posar-se en marxa. Quant a mobilitat, cal destacar també la línia d’autobús, que encara està en precari, però ja tenim el servei que s’haurà d’anar ajustant i que, des de llavors, haurà d’anar millorant.
Fins a quin punt es va vore afectada l’estació?
L’estació s’ha hagut de refer per dins pràcticament sencera. Tota la instal·lació estava plena de canyes i de fang fins a dalt, fins als dos metres d’altura dins de la pròpia estació, i el pas subterrani tot inundat i fins i tot amb algun animal mort... Allò era un drama. I la veritat és que ADIF, en este cas, s’ha posat les piles per a netejar relativament ràpid, posar la maquinària en funcionament... I ara ens falta la posada a punt i començar a comptar amb un transport més ràpid cap a València.
En quina situació es troben els comerços?
Quant a tot el sector comercial, com vinc reivindicant des de fa temps, necessitem una ajuda extra en els polígons, perquè amb els nostres mitjans no donem a l’abast amb totes les necessitats que hi ha; necessitem més suport institucional. D’altra banda, tenim el xicotet comerç. En estos moments, treballem en companyia de l’Associació de Comerciants, que s’està movent molt per a intentar reivindicar totes aquelles accions que puguen ser necessàries per a restablir els negocis. El primer que necessiten és cobrar i després, per part nostra, a través de la Fundació Caixa Rural d’Albal, hem aconseguit una línia de finançament extraordinària a la d’Amancio Ortega, que és de mig milió d’euros més, i amb això generarem una altra línia de subvencions per a xicotetes empreses, autònoms i micropimes. Eixa línia ja està en marxa, i en breu entrarà el diner en les arques de l’Ajuntament i obrirem el termini perquè els comerciants tinguen una ajuda extra per part nostra.
Es percep una reobertura paulatina?
Sí, estan reobrint poquet a poquet, però depén un poc del nivell de danys i de la capacitat del propi comerç. A mi em preocupa especialment aquells comerços que només tenen un autònom dins, que han de reposar tot el mobiliari i depén tot d’ells, perquè això pesa, ja que al final este comerciant només compta amb les seues mans per a treballar i necessita un suport extra per a poder tirar endavant.
Fa molt poc s’han publicat les bases de les ajudes de la Fundació Amancio Ortega. Albal ha sigut un dels pobles que més ha tardat en traure-les. Per què? Com funcionaran?
Cada poble té la seua autonomia dins del que s’acorda en les bases conveniades amb la fundació, i en el nostre cas hem optat per tardar més a canvi que l’ajuda estiga repartida entre més col·lectius. Nosaltres tenim tres línies d’actuació perquè volem arribar al màxim nombre de ciutadans possible.La línia 1 és per a les cases, entre 8.000 i 2.000 euros segons el nivell de gravetat de l’afectació en la casa.
La línia 2 és per a autònoms d’Albal, en què, si han perdut facturació del 29 d’octubre al 15 de novembre, tinguen una ajuda de 1.000 euros per a poder compensar esta facturació. Hem volgut incloure també els agricultors, que tant han ajudat este poble, i les treballadores de la llar, amb l’objectiu de protegir col·lectius més vulnerables. La línia número 3 és per a vehicles: fins a 2.000 euros per als cotxes i fins a 500 euros per a les motos. D’altra banda, pense que era molt important també que cap ciutadà d’Albal es quedara esperant fora de les portes de l’ajuntament una ajuda, que estiguera obert i que poguérem atendre’ls sense que hagueren d’esperar dos dies o vindre un dia i no poder accedir.
El dia de la DANA, el 29 d’octubre, l’Ajuntament va prendre diferents mesures, com la suspensió de les classes, el tancament de parcs i jardins i la recomanació de no moure’s de manera innecessària. Considera que en este sentit totes les administracions van tindre la mateixa precaució?
Bé, és evident que no, perquè si no, no haguera passat el que va passar. M’he proposat a mi mateix no parlar malament de cap administració i vull que es sàpiga que no ho faig pels polítics, sinó perquè la gent continue confiant que tenim un Estat que respon, i incloc ací la Comunitat Autònoma. Vull que la gent sàpia que l’administració pública respon quan hi ha algun problema, encara que, per descomptat, hi ha hagut errors. Molts. No s’han de tornar a repetir.
En el primer ple després de la DANA va demanar disculpes. Per què?
Crec que la gent es mereix una resposta i, encara que jo no sóc el culpable de la situació en este municipi, sí que en sóc el responsable. M’haguera agradat telefonar cadascun dels afectats, visitar cadascun dels comerços, però en pro de la celeritat no s’ha pogut fer. Ho vaig fer de cor i des d’aleshores he continuat cometent errors, segurament, i hi ha hagut coses que no han eixit tan ràpid com jo volia, però jo he continuat treballant.
Quin missatge li agradaria traslladar a la ciutadania en estos moments complicats?
Jo, com sempre, vull agrair a la gent sobretot el tracte, perquè sé que, malgrat l’enfadament i que molta gent s’ha quedat amb ganes de dir-me moltes coses, sempre se m’ha respectat i he pogut eixir al carrer amb normalitat, tot i que hi ha hagut moments en què jo mateix ho dubtava. Agrair la paciència que estan tenint i dir-los que, independentment que hi haja coses que no eixiran bé o ràpid, continuarem treballant perquè es reposen tots els serveis que la gent mereix i que en buscarem més. No deixarem de reivindicar i de lluitar perquè els nostres 17.000 veïns tinguen cobertes les necessitats que tenien abans del 29 d’octubre.