Rafelbunyol commemora el 8M amb una exposició que recorda a les dones de les primeres dècades del segle passat

“Resignificació i Persistència” és una exposició col·lectiva comissariada per Chiara Carzan i Martíllopis que resignifica la capacitat i la persistència de les dones de primers de segle XX davant les dificultats per mantindre i sostindre les seues famílies i, per tant, la comunitat.

Es tracta de posar en valor les qualitats humanes universals i l'experiència personal de les dones dins d’un sistema opressiu. Uns inicials anys de dictadura, després la república, la guerra i la postguerra, tot just en la primera meitat del segle XX.

L’equip comissari destaca com a significatiu que en les històries d’estes dones la mentalitat dominant estava adreçada i condimentada per la doctrina catòlica, on l’església jugava un paper important, tant com a model educatiu i de model d’estructura familiar o social, com de control i censura.

“Amb esta exposició recordem a les dones que resistiren en un entorn molt hostil que no les deixava ser lliures i encara així van tindre la capacitat de construir xarxes de sororitat i liderar la construcció de “matriarcats” on traslladaven valors de solidaritat i de cohesió social per a resistir el règim que els va llevar drets i llibertats” afirma Alicia Piquer, regidora d’igualtat.

L’exposició i les intervencions relaten com, malgrat que el règim i estructura franquista van limitar les llibertats i van imposar un rol específic a les dones, estes van mostrar força interior i habilitat per adaptar-se a les circumstàncies adverses trobant maneres de mantindre i curar el seu entorn familiar.

Per a l’equip comissari “valors com l'honestedat, el treball dur, la disciplina i la paciència, són els fonaments, creguem, d'esta societat que ara tenim i que sustenta la cura del diferent, de l'ecosistema, del nostre planeta i, sens dubte, la igualtat i la inclusió, tant de gènere, raça o de classe social. Estes dones començaren a construir un “nosotras” i unes xarxes de suport entre dones a contracorrent de l'individualisme consumista i patriarcal”.

Esta enorme feina i el treball gratuït que les dones regalaren a la comunitat el feien fora de l’horari de les feines amb què contribuien a l’economia familiar. No sols havien d'anar al magatzem, a servir o al taulell de la tenda, en acabar començava l’altra feina, la de debò. Per això, “Fora d'Horari” és també el treball que l’artista Isabel Martí ens presenta com un gran mantó construït per un centenar de llençols cosits entre si per a recordar eixos somnis, eixes cures i eixos moments de joia o dolor.

En els elements de la instal·lació Fora d’Horari han participat les alumnes del Taller de costura de l’associació Tyrius de Rafelbunyol i l’alumnat de batxillerat artístic de l’IES Rafelbunyol amb un treball col·lectiu sobre un gran llençol en la mateixa línia de reivindicació.