Ahir, dia 6 de febrer, Cristina Civera va ser reelegida com a candidata del Partit Socialista a l'alcaldia de Museros per a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig, després de huit anys liderant el càrrec.
L'actual alcaldessa repeteix com a cap en una llista que presenta alguns canvis i noves incorporacions en els primers set llocs, respecte a la presentada en les passades eleccions. En paraules de la candidata: "Una candidatura que conjuga la bona gestió, la continuïtat, l'experiència i la joventut amb les noves incorporacions".
I és que Civera segueix amb la motivació de realitzar en aquest possible tercer mandat tots els projectes que s'han posat en marxa anteriorment i que, per motius externs com la pandèmia, s'han hagut de frenar o posposar, ja que, segons ella comenta, "sí o sí, abans van les persones que la resta de plans" i, arran d'això, "queden molts projectes per acabar i idea per a dur a terme".
El seu objectiu principal com a candidata i com a extensió de les propostes del programa electoral del PSPV-PSOE és fer de Museros un poble productiu, democràtic, sostenible i solidari, mitjançant mesures com l'augment d'inversions i major igualtat, i apostant sempre per la joventut, la societat, les tradicions i el futur.
"El meu objectiu principal és centrar-me en les necessitats i empatitzar amb les preocupacions dels meus veïns i veïnes per a fer de Museros un poble millor".
A més, queda pendent el desenvolupament del Pla General d'Ordenació Urbanística consistent en la construcció d'un col·legi nou, frenar la pujada de preus del sòl i aconseguir un creixement controlat del poble pel que fa a edificació i demografia, mesures les quals l'oposició va rebutjar tenint en compte que "encara es treballa amb normes subsidiàries de 1982".
Malgrat el fre polític que va suposar la pandèmia en la seua segona legislatura, la candidata aposta per treballar per a aconseguir un poble millor, amb més serveis de qualitat i benestar social per a tots els veïns i veïnes, posant especial atenció en les persones i definint el futur polític com un marc de "convivència, tolerància i respecte".