Llíria

Exhumen els cossos de sis víctimes de la repressió franquista en el cementeri de Llíria: "Estem en el camí"

Els seus familiars "descansen" amb l'"esperança" de "donar-los una sepultura digna", "tancar ferides" i "completar el duel"

1 minut

Familiars de les víctimes de la repressió franquista afusellades en el cementeri de Llíria

La segona fase dels treballs d'exhumació dels cossos afusellats i enterrats en fosses comunes en el cementeri de Llíria ha donat com a resultat la localització de sis víctimes de la repressió franquista, dels 100 cossos que s'estima es troben enterrats en aquest lloc.

Així ho ha concretat aquest dissabte en declaracions als mitjans la tècnica arqueòloga d'ArqueoAntro --empresa arqueològica a càrrec de les labors d'identificació-- Inés Blay Gil, abans de la presentació dels avanços aconseguits en els treballats d'exhumació de les fosses del cementeri de Llíria.

Blay ha detallat que quatre dels cossos exhumats es trobaven en taüts i tots ells "presentaven signes evidents de violència, com a fractures perimortem o projectils associats". "Aquests taüts ens fan pensar que no es tracta d'una fossa comuna, sinó de fosses individuals, per la qual cosa és possible que en el moment d'enterrar els cossos alguns familiars arribaren a temps de rescatar a les víctimes i enterrar-lo a part", ha explicat.

En aquest sentit, l'arqueòloga ha ressaltat el paper dels familiars a l'hora de localitzar les fosses "després de 80 anys de silencis", i ha destacat que "és comú que es posaren encreuaments en el lloc on se suposava que estava enterrat un familiar". "Nosaltres ens guiem per eixos signes a l'hora de fer els sondejos", ha apuntat, i ha agregat que "va haver-hi sort" perquè sobre la fossa en la qual s'han trobat les restes --fossa número 6-- hi havia una creu d'una persona afusellada el 30 d'octubre de 1939.

Precisament, a l'acte han assistit nombrosos familiars de represaliats del franquisme que mantenen l'"esperança" de trobar els cossos dels seus sers estimats en alguna de les 11 fosses situades en aquest cementeri per a poder "descansar" i "tancar ferides", així com de "donar una sepultura digna" als morts i "completar el duel".

Molts d'aquests familiars encara desconeixen si podran trobar les restes dels seus éssers volguts, encara que en la seua majoria asseguren que aquests van ser afusellats en el cementeri de Llíria. En aquesta línia, Blay ha recalcat que la següent fase consistirà a "continuar amb la cerca en les tres zones d'actuació".

"JUSTÍCIA, VERITAT I RECONEIXEMENT"

El president de l'Agrupació de Familiars Víctimes del Franquisme en Fosses Comunes 'Cementeri de Llíria', Sergio García, que aquest dissabte és "un dia molt important i especial" en el qual els familiars de les víctimes "han pogut veure com van avançant els treballs d'exhumació" de les fosses comunes situades en el Cementeri de Llíria.

"Volem reivindicar que estem ací agafant el testimoniatge i el testimoni dels nostres familiars per a donar-los justícia, veritat i reconeixement, que al cap i a l'últim és el que busquem", ha expressat García, al mateix temps que ha assegurat que les famílies estan "en el camí" de trobar als seus éssers estimats. "Hui és un dia per a dir que l'hem aconseguit, que som ací i que tenim raó", ha manifestat.

En aquest sentit, ha reivindicat que "després de quatre anys de lluita" els familiars podran "tancar ferides i capítols de les seues vides" i començar a "completar el procés de duel", i ha demanat a les administracions públiques que "tinguen més empatia" amb les víctimes de la repressió franquista. "A més de Paterna, també hi ha més fosses en la Comunitat Valenciana que han d'alçar-se", ha apuntat.

El president de l'agrupació ha asseverat que els avanços en l'exhumació de les fosses del cementeri de Llíria són per a ell una "satisfacció personal", perquè espera que els treballs arqueològics troben els cossos del seu besavi i el seu oncle, afusellat el 24 d'octubre de 1939.

"Estem a l'espera que es troben una creu i una clau que la meua besàvia i la meua rebesàvia van posar en els cadàvers per a identificar-los", ha assenyalat, i ha enaltit la figura d'"eixes dones, aqueixes persones hui majors, que van posar encreuaments en els cossos perquè en el futur es poguera vindre a identificar-los".

"SENT MOLT DESCANS"

Vicenta Ruiz García és neta de Vicente Ruiz Cristal, veí de la Pobla de Vallbona que va ser afusellat en aquest cementeri el 3 de juny de 1939, i sap "de tota la vida" que el seu avi està enterrat a Llíria.

"Això ja ho porte anys ficat i va ser una casualitat que ahir m'assabentara que hui feien aquest acte", ha subratllat Vicenta, que s'ha mostrat "molt emocionada" i amb "molta esperança que tot vaja avant i es puga traure a les persones i donar-los una sepultura digna". "Sent molt descans i tinc moltíssimes ganes d'acabar amb això", ha destacat.

Lucía Zaragozá, filla del soldat republicà Vicente Zaragozá, ha lamentat que va conéixer "molt poc" al seu pare perquè només tenia dos anys quan va ser afusellat. No obstant això, ha afirmat que sí que recorda tota l'"època del silenci" de la postguerra quan "no es podia dir res i si parlaves, malament". També ha recordat en un dia "molt important" a la seua mare, ja que "ella no li ho esperaria mai".

Per part seua, María Ortiz Madrid, filla del veí del Pilar de la Foradada Ginés Ortiz Sánchez que també va ser afusellat en el cementeri de Llíria, ha viatjat des de Múrcia amb la seua filla, el seu gendre i el seu fill per a assistir a l'acte. "Encara que siga major i em vaja a morir demà, si jo no puc recollir les seues restes, que els recullen els meus fills", ha declarat "plena de molta emoció", i ha contat que la seua mare "va morir sense saber on estava" el seu marit.

Etiquetes: