25n
25N
25N

L'Ajuntament de Burjassot i la Fundació C.E. Vicente Blasco Ibáñez acorden la creació del "Centre d'Estudis Blasco Ibáñez" en el municipi

L'Ajuntament de Burjassot i la Fundació C.E. Vicente Blasco Ibáñez acorden la creació del "Centre d'Estudis Blasco Ibáñez" en el municipi
22/02/2021 -

L’Ajuntament de Burjassot i la Fundació Centre d’Estudis Vicente Blasco Ibáñez han arribat a un acord per a posar en marxa en el municipi un Centre d’Estudis dedicat a divulgar la figura i l’obra de l’escriptor, periodista i polític valencià, així com per a destacar l’estreta vinculació que aquest va mantenir amb el municipi i els seus veïns.

Després de la reunió mantinguda la setmana passada, s’estan estudiant les possibles ubicacions del Centre d’Estudis on està previst que es desenvolupen, en una primera fase, tallers per a la difusió de la figura de Blasco Ibáñez entre els veïns de Burjassot, especialment els més joves, a la qual seguirà una segona fase en la qual es potenciarà el turisme cultural vinculat a l’autor d’obres tan conegudes en l’àmbit mundial com Sang i Arena o Els quatre genets de l’Apocalipsi, reprenent la ruta “Blasco Ibáñez i Burjassot”, inaugurada en 2017, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement.

La implicació de l’Ajuntament de Burjassot per fer valdre la figura d’un dels autors més rellevants del panorama literari valencià no és nova en el municipi. Entre 1994 i 1998, Burjassot ja va comptar amb un Centre d’Estudis Blasco Ibáñez, que va desenvolupar nombroses activitats, entre les quals va destacar l’acostament al Cercle Blasco Ibáñez de Mentó, localitat francesa en la qual l’escriptor va fixar la seua última residència (Fontana Rosa) i on va morir en 1928, la qual cosa va desembocar en l’agermanament de totes dues ciutats.

Els termes de l’acord són similars als que la Fundació C.E. Vicente Blasco Ibáñez manté amb l’Ajuntament de València i que van permetre la posada en marxa, en 1997, de la Casa-Museu Blasco Ibáñez, en el xalet que aquest va construir a la platja de la Malva-rosa.

Les circumstàncies actuals, derivades de la pandèmia per la Covid-19, han obligat a ajornar l’inici del projecte, que inclou la futura creació d’un Museu Blasco Ibáñez, completant així l’oferta de turisme cultural que ofereix el municipi, que ja compta amb destacats edificis, com el Castell-Palacio de Sant Joan de Ribera, l’Església de San Miguel Arcàngel, o el conjunt monumental de les Sitges, únic en el seu gènere i catalogat com a Monument Històric Artístic de Caràcter Nacional.

Home amb marcada personalitat, profunda trajectòria política i literària, Blasco Ibáñez tenia un estret arrelament amb Burjassot on, com és sabut, va residir llargues temporades, i fins i tot situa alguns passatges d’Arròs i tartana, una de les seues més cèlebres novel·les.

A la casa de la família, que encara es conserva en la Plaça Emilio Castelar, Vicente Blasco Ibáñez va escriure algunes de les seues primeres novel·les. Entre 1901 i 1918 va ser seu del casino republicà de Burjassot, i seu del PURA, el partit “blasquista”. A més, es té constància que en eixa casa va estar, convidat pel mateix Blasco, el seu amic i mestre Constantí Llombart, pare de la Renaixença Valenciana.

La vinculació de Blasco Ibáñez amb Burjassot era tal que durant les campanyes electorals que li van portar a ser Diputat en Corts (entre 1898 i 1906) sempre acudia a Burjassot per a obrir o tancar les campanyes, i va arribar a dir-los als seus veïns: “En les passades eleccions -repetisc- el batalló republicà de Burjassot va decidir la nostra victòria”.

En 1917, amb motiu del seu 50 aniversari, l’Ajuntament de Burjassot va acordar donar-li el seu nom al carrer Major ja en 1931, després de proclamar-se la II República, es va iniciar a Burjassot una subscripció pública per a alçar una estàtua en honor de Blasco Ibáñez, que es va encarregar a l’escultor Francisco Marco Díaz-Pintado.

Finalment, l’acte de col·locació de la primera pedra es va celebrar el 10 de febrer de 1935, presidit pel ministre d’Instrucció Pública, si bé no es va poder inaugurar fins al 17 d’abril de 1938, en plena Guerra Civil. En finalitzar aquesta, l’estàtua va ser destruïda, sent reposada novament en la seua localització actual, en el Passeig de Concepción Arenal, el 17 d’abril de 1982, en un acte que va comptar amb la presència del seu fill, Sigfrido, i el seu biògraf, José L. León Roca. Des d’aqueix moment, la seua estàtua presideix el passeig al costat de les Sitges, un dels punts més populars entre els veïns de Burjassot.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

4 × 4 =