Bravo defensa que la nova llei de Funció Pública "farà que l'Administració siga un motor per a la reconstrucció econòmica i social" després de la COVID-19

La consellera assegura que la norma permetrà que el sector públic "lidere el procés de recuperació del nostre país"

Guardar

gabriela-bravo
gabriela-bravo

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha defensat en el ple de les Corts que la nova llei de la Funció Pública farà que el paper de l'Administració com a "motor per a la reconstrucció econòmica i social siga essencial". La consellera ha comparegut aquest dimecres davant la Cambra autonòmica, que celebrava el debat d'esmenes a la totalitat del projecte de llei aprovat pel Consell el mes de febrer passat.

La consellera, en la seua intervenció, ha defensat "la importància del públic" com s'ha vist durant la pandèmia de la COVID-19, els estralls de la qual "serien pitjors si no haguérem comptat amb el treball del personal" de les diferents administracions públiques.

No obstant això, la consellera ha assenyalat que la crisi sanitària "ha revelat febleses i manques del sector públic que han de ser corregides i més encara condisc la pandèmia ha generat creixents demandes socials que només l'Administració pot satisfer".

En aquest sentit, Gabriela Bravo ha assegurat que la nova Llei de Funció Pública "constitueix una finestra d'oportunitat per a la transformació de l'Administració pública valenciana en aquests temps difícils en els quals es requereix, més que mai, que el sector públic lidere el procés de recuperació del nostre país".

Durant la seua intervenció, la consellera ha explicat que el nou text normatiu s'estructura en 11 títols, amb 191 articles, 29 disposicions addicionals, 12 transitòries, 1 derogatòria, 4 finals i 5 annexos.

Així, ha assegurat que respon als pilars bàsics d'eficiència, eficàcia, professionalitat, coordinació, transparència, servei a la ciutadania i perspectiva de gènere entorn de set eixos: l'organització de l'Administració de la Generalitat; el personal al servei de l'administració Publica; l'estructura i ordenació de l'ocupació pública; l'accés a la funció pública; els drets i deures del personal empleat públic; el règim de provisió de llocs i mobilitat i la perspectiva de gènere.

El nou model organitzatiu

Bravo ha explicat que la norma estableix un nou model organitzatiu per a garantir més eficàcia i eficiència, ja que es redueixen els cossos i escales de l'Administració de la Generalitat dels 201 actuals a 91.

A més, incentiva l'accés a la Funció Pública perquè, tal com ha alertat la consellera, "necessitem contractar a més de 5.000 persones en els pròxims dos anys per a evitar que la nostra Administració col·lapse". Per aqueix motiu, la nova norma incorpora canvis per a fer més àgils els processos de selecció.

Entre aquests canvis, la consellera ha destacat que la llei acaba amb la inseguretat dels opositors "perquè la Generalitat s'obliga a si mateixa al fet que els processos de selecció estiguen conclosos en un termini màxim d'un any des de la convocatòria".

A més, s'arbitraran ajudes econòmiques, "que ja estem concedint, per a les persones que tinguen un bon expedient acadèmic i que no disposen dels recursos necessaris per a preparar una oposició".

També "s'apostarà pel torn lliure que suposarà, almenys el 50% de les places de cada Oferta pública d'ocupació" i per a accedir a les borses de treball, els aspirants hauran d'haver superat "almenys una prova del procés de selecció al qual s'hagen presentat sempre basats en els principis d'igualtat, mèrit i capacitat".

La nova llei també incorpora la figura del personal directiu públic professional "que servirà per a corregir una de les febleses del nostre sector públic", en referència al dèficit de coneixements de matèries relacionades amb la innovació o amb les noves àrees del coneixement científic.

També es delimita el marge de discrecionalitat per al nomenament de llocs de lliure designació i es crea l'Escola Valenciana d'Administració Pública, que substituirà a l'antic Institut Valencià d'Administració Pública, que tindrà rang de direcció general, liderarà la formació del personal de tota l'Administració i del sector públic instrumental.

Finalment, la norma regula el teletreball "garantint tant els drets dels treballadors i treballadores, com la prestació correcta dels serveis públics en els mateixos termes que la legislació estatal", segons ha explicat la consellera.

Una llei que millora la qualitat democràtica

Aquest projecte de llei també ha sigut dissenyat perquè l'Administració valenciana "estiga més i millor preparada per a lluitar contra la corrupció i previndre els seus efectes", segons ha explicat la consellera. Per això, inclou un règim de protecció per a aquell empleat o empleada que denuncie males pràctiques administratives o corruptes.

A més, gràcies a aquesta llei els valencians i valencianes "tindran, per fi, una Funció Pública que garantisca l'atenció a la ciutadania en les dues llengües oficials i que ajude a compensar el dèficit que encara té el coneixement i l'ús del valencià, per a poder fer efectiu el dret recollit en l'Estatut d'Autonomia que qualsevol persona puga dirigir-se i ser atesa en castellà o en valencià", segons Bravo.

El grau de coneixement s'establirà en el Reglament atesos els criteris de proporcionalitat i adequació entre el nivell d'exigència i les funcions a desenvolupar.

D'altra banda, la consellera ha assegurat que la Funció Pública "ha de ser motor i exemple perquè la societat valenciana siga més igualitària, perquè corregir els efectes de la desigualtat també millora l'eficàcia de les polítiques públiques i el funcionament de la pròpia Administració".

D'aquesta manera, la nova norma contempla, entre altres, les següents mesures:

· La revisió de l'ús no sexista del llenguatge i el caràcter vinculant de les mesures acordades en els plans d'igualtat.

· La prohibició de la discriminació directa o indirecta tant en la retribució com en la formació de les plantilles públiques per raó de sexe.

· Mesures que permeten una major conciliació entre la vida laboral i la familiar de les plantilles públiques.

· La prohibició de cessar personal interí o temporal que es trobe en situació de risc durant l'embaràs o si està gaudint del permís de maternitat o paternitat.

· La mobilitat de les treballadores que hagen patit violència de gènere tant en l'àmbit intern de la Generalitat com amb altres administracions públiques.

Per a la consellera, la COVID-19 "segueix ací i per a pal·liar els seus efectes i reparar els danys econòmics i socials que està produint caldrà dedicar ingents recursos interns i externs".

No obstant això, "tal esforç col·lectiu i solidari corre el risc d'arribar tard, o no arribar mai si no posem al dia el nostre sector públic". Per això, aquesta llei és "una gran oportunitat" per a aconseguir "una Administració més forta, moderna, eficaç i eficient que mai per a aquests temps d'incertesa", ha conclòs.

Arxivat a:

Destacats