La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, preveu remetre la Llei de Funció Pública a Les Corts al setembre o l'octubre i ha ampliat a un any el termini perquè estiga aprovat el reglament que ha de fixar el grau de coneixement del valencià en cada categoria de la funció pública.
Bravo, que ha realitzat aquestes declaracions després de reunir-se amb el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, s'ha compromès al fet que el reglament que desenvolupa la norma estiga aprovat en un any perquè té "molt interés" com a consellera i com a valenciana "a tindre aquest instrument per a garantir als valencians que poden emprar la llengua que desitgen i que els funcionaris són capaços d'atendre'ls en ella".
Així, ha explicat que la Llei de Funció Pública incorpora en el seu articulat la capacitació lingüística com un requisit per a l'accés a la funció pública i estableix que els graus de capacitació es determinaran en funció del lloc de treball d'una "manera proporcional a les exigències en la línia que aquests anys ha marcat el Tribunal Constitucional".
En eixe sentit, ha justificat l'augment a un any per a l'aprovació del reglament, davant dels sis mesos inicialment previstos, perquè al mig any era "pràcticament impossible" haver acabat tot els tràmits ja que cal donar audiència pública de 30 dies perquè la ciutadania puga pronunciar-se, després donar trasllat a les conselleries, cal informar l'Advocacia de la Generalitat, pronunciar-se la Intervenció i ha de consensuar-se amb els sindicats.
Sobre aquest tema, ha garantit que en un any estarà aprovat perquè mentre se'n va tramitant la llei en Les Corts es treballarà en eixe esborrany per a "tindre-ho preparat i que quan s'aprove la norma estiga el document llest per a iniciar el recorregut administratiu al que obliga la norma", ha afirmat.
"TEMPS SUFICIENT"
"Afortunadament tenim temps perquè estem al principi de la legislatura pel que hi ha temps suficient perquè la capacitació lingüística estiga incorporada aquesta legislatura a la funció pública", ha recalcat.Bravo ha destacat que d'aquesta manera volen que la llei arreplegue aquest requisit per a garantir el dret dels valencians "fora de tota polèmica" amb una "tècnica legislativa correcta" i evitar així que la llei acabe en el Tribunal Constitucional.
Ha recalcat que "per damunt de tot" la llei pretén garantir que qualsevol valencià puga "relacionar-se amb l'administració en l'idioma que parle" ja que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües cooficials i, per tant, "tenen dret a dirigir-se a l'Administració en la llengua que parlen". "No podem tolerar cap tipus de discriminació per la llengua i tots els ciutadans tenen eixe dret i l'Administració ha d'estar preparada", ha recalcat.
Bravo ha assenyalat que era "molt important" reunir-se amb l'AVL perquè "representa la màxima autoritat en la protecció i el foment de la llengua". A més, s'ha compromès a enviar-li el text de l'avantprojecte abans de la seua remissió al ple del Consell perquè siga aprovat com a projecte de llei perquè els acadèmics puguen realitzar les seues aportacions.
EXCEPCIONALITAT EN L'ÀMBIT SANITARI
D'altra banda, ha explicat que la llei arreplega l'exigència de la capacitació lingüística per a tota la Funció Pública però la disposició addicional contempla una excepció a aquest requisit per a poder cobrir un lloc en l'àmbit sanitari que es necessite ser atès per persones que no tinguen la capacitació, si no hi ha ningú en borsa amb coneixement del valencià.No obstant açò, ha recalcat que "es tracta d'una excepcionalitat que ha d'estar ben justificada i sempre seria de forma provisional, mai definitiva, fins que poguera ser ocupat per una persona amb capacitació".