25n
25N
25N

L'Audiència de València ordena seguir la causa contra Rubén Trenzano en rebutjar el recurs contra el seu processament

L'Audiència de València ordena seguir la causa contra Rubén Trenzano en rebutjar el recurs contra el seu processament
23/10/2020 -

La Secció Quarta de l’Audiència Provincial de València ordena seguir la causa contra el director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat, Rubén Trenzano, després de desestimar el recurs que aquest va presentar contra el seu processament.

D’aquesta manera, l’òrgan judicial –que també desestima el recurs del ministeri fiscal– confirma l’acte del Jutjat d’Instrucció número 9 de València que va processar a Trenzano en considerar que hi ha indicis de falta de veracitat en un document en el qual va assegurar que s’havien fiscalitzat les ajudes al foment del valencià concedides en 2015 i 2016 a dues empreses vinculades a Francis Puig, germà del president de la Generalitat, Ximo Puig. Suposa que el jutjat decretarà l’obertura de judici oral al director general de l’executiu autonòmic.

La causa va sorgir arran d’una denúncia de la portaveu adjunta del PPCV, Eva Ortiz, en relació amb la presumpta falsedat en algunes de les manifestacions contingudes en un document emés l’abril de 2018 per la Direcció General dirigida per Trenzano sobre les ajudes al foment del valencià.

En concret, en l’escrit es denunciava que el director general havia faltat a la veritat en afirmar que les empreses valencianes nomenades i beneficiàries d’una subvenció en 2015 i 2016 d’ajudes al valencià “van presentar la justificació de despeses realitzades en el termini establert en les respectives convocatòries”.

Inicialment, el jutjat va acordar el sobreseïment de la causa en entendre que corresponia a l’àmbit contenciós-administratiu i no veure indicis d’il·lícit penal, però l’Audiència va revocar aquesta decisió i va acordar continuar el procediment per a poder determinar, no sols els continguts del document, sinó “principalment, les intencions i voluntat del denunciat” a l’hora d’emetre’l.

Així, el jutjat va acabar acordant aquest estiu el processament de Trenzano després de tenir en compte, entre altres coses, les declaracions d’un funcionari cap de secció que va dir que en les subvencions d’aquests anys no va haver-hi pla de control per diversos motius, com una malaltia amb baixa mèdica seua, canvi del procediment de tramitació de subvencions durant l’anualitat 2016 o problemes tècnics.

Així mateix, va declarar que aquests dos expedients no es van controlar fins a 2018 “perquè no hi havia res que els fes dubtar i no havien sortit en el sorteig, aplicant el sistema aleatori” de control. I el realitzat en 2018 va suposar la conformitat i legalitat de les subvencions concedides.

Contra l’ordre de processament van apel·lar tant Rubén Trenzano com la Fiscalia. Ara, l’Audiència dona resposta a les seues al·legacions i confirma el processament argumentant, en primer lloc, que el document de Trenzano sobre l’ajuda “és una resposta d’una autoritat o funcionari públic, revestida de les formalitats pròpies citades, a una sol·licitud formal, on es constaten uns fets com a certs i es resol o adopta un acord, en la seua part final, en el sentit que no escau iniciar un procediment d’imposició de sancions administratives i reintegrament de la subvenció”.

“En el supòsit específic que ens ocupa, no resulta desencertat el criteri del magistrat a quo de reputar document oficial el qüestionat document d’actuacions”, assevera en un acte datat el 21 d’octubre i consultat per Europa Press.

Quant a la falta a la veritat en la narració dels fets, l’Audiència assenyala que és una qüestió “que haurà de debatre’s i dilucidar-se també en judici”, però apunta que en el document signat pel director se sosté que “no es detecten irregularitats després de la realització de les actuacions de control exigides per la legalitat”.

“Però això no va poder ser així –adverteix l’Audiència– quan el pla de control de les subvencions es va aprovar amb posterioritat i és lògicament després quan s’inicien les actuacions de comprovació i control. Es conté, no una exposició d’opinions o inferències de l’autoritat signant, sinó una narració de fets com a certs, quan en realitat no semblen ser-ho”.

I a més, prossegueix, es tracta de fets referents a “aspectes molt importants, no accessoris i una falta a la veritat en l’exposició de fets tan destacats, efectuada per empleat públic en document oficial, violenta, prima facie, el bé jurídic protegit en la tipificació dels delictes de falsedat documental, quan s’infringeix la confiança de la qual en el tràfic jurídic gaudeixen els documents d’aquest tipus com a mitjans de prova de la realitat a la qual es refereixen”.

“Fonament incriminatori sòlid”

Per tant, “sense perjudici del que s’acredite en judici, existeix segons el parer d’aquest tribunal, un fonament incriminatori sòlid a l’efecte de la continuació del procediment abreujat”, afegeix.

També reflexiona l’Audiència sobre l’atribució com a autor a Rubén Trenzano, alguna cosa que, a parer seu, “no es pot entendre discutible”. “Diu el Ministeri Fiscal que Trenzano és un filòleg, que es limita a signar la resposta redactada per un tècnic del seu gabinet, que declara en la instrucció com a testimoni i ho assumeix. Però la veritat és que, a més que aquests delictes no són de pròpia mà, l’investigat no diu que signés en blanc, o sense llegir, o sense saber el que posava, o enganyat; ni ho diu ni, en conseqüència, ho prova”.

Quant a l’al·legació que no va haver-hi intenció falsària per part del director general, que “l’única cosa que podia fer Trenzano era confiar en el que se li indicava des del seu servei i que desconeixia en aquest moment” la relació de les empreses amb el germà de Ximo Puig, l’Audiència creu que “bastaria la consciència d’estar faltant a la veritat en el document oficial, i el que es planteja, en tot cas, haurà de resoldre’s en sentència, després del judici”.

En conseqüència, “com dels esdeveniments objectius atribuïts acreditadament a Ruben Trenzano es dedueix presumptament que el seu comportament va haver de ser necessàriament conscient, no es pot donar per provada la falta d’intencionalitat, per a revocar l’acte de transformació a procediment abreujat recorregut, simplement per la mera negació efectuada amb evident interés autoexculpatori”.

“En tot cas, serà en judici on haurà d’acreditar-se plenament tot això, fins i tot l’alternativa subsidiària de comissió per imprudència (…), sostinguda per l’acusació ja exercitada, com destaca el Ministeri Fiscal, en el cas que s’acredités i entengués que va haver-hi per part de l’ara investigat, una infracció del deure de cura externa o deure objectiu de cura, al no cerciorar-se degudament de si eren certs els fets rellevants que deixava constància en el document controvertit”, finalitza.

D’altra banda, l’Audiència sí que estima el recurs d’apel·lació interposat per la representació de Trenzano contra l’acte del jutjat que va denegar l’establiment d’una fiança a càrrec de la querellant per a la seua deguda constitució com a acusació popular, i acorda, en el seu lloc, que ha de prestar fiança en la quantia, termini i forma que fixe el Jutge d’Instrucció.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × quatre =