L'Ajuntament de València ha aprovat, aquest matí, durant la celebració del ple municipal, els pressupostos per a 2020, que arriben als 898,4 milions d'euros en el cas del pressupost general -Consistori- i un poc més de 1.000 milions en el cas del pressupost consolidat -en el qual s'inclouen els organismes autònoms i les empreses municipals -. "Els pressupostos més alts de la història de l'Ajuntament", com ha afirmat l'alcalde de València, Joan Ribó, que permetrà millorar "els serveis a la ciutadania i incrementar les inversions en els barris".
Així, els comptes per a 2020 han tirat avant amb el suport dels grups que conformen el govern valencià – Compromís i PSPV –, malgrat els vots en contra dels partits de l'oposició – PP, Cs i Vox -. Per a això, el ple ordinari de novembre s'ha hagut d'avançar dues setmanes, amb l'objectiu de poder aprovar els pressupostos provisionalment perquè puguen complir-se els terminis d'exposició pública i de recepció d'al·legacions i, per tant, procedir a la seua aprovació definitiva abans que finalitze 2019.
Amb els pressupostos de 2020 s'aferma la tendència a l'alça que va començar en 2016 encara que, des de 2018, és més acusada. Si de 2016 a 2017 el pressupost es va incrementar en 33 milions, els següents en 25, 38 i 49 milions.
Un augment pressupostari que es veurà reflectint en l'increment de diferents partides. En aquest sentit, tal com va avançar Ribó, juntament amb el regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, en la presentació del pressupost, en Jardineria Sostenible s'augmentarà la inversió en un 15,4%; en neteja, un 6,3%; o en clavegueram, per a combatre el problema de les tovalloletes, un 25,9% fins a aconseguir els 19,1 milions d'euros.
En detallar d'on es trauen els recursos, "sent que València és la ciutat amb menor pressió fiscal per capita de les cinc grans ciutats espanyoles (segons dades del Ministeri d'Hisenda)", Joan Ribó ha explicat que l'Ajuntament, a més, "ha reduït el deute municipal: dels més de 750 milions de juny de 2015 als 328 amb què acabarem 2020, i d'aquesta manera cada vegada destinem menys diners al deute, i més a la ciutadania. De fet, hem estalviat 12,5 milions d'euros en despeses financeres".