L'adaptació dels sistemes educatius a la formació online durant la pandèmia de coronavirus ha sigut "molt difícil i desigual". La "feblesa principal" s'ha detectat en "l'escassa preparació del professorat i l'organització dels centres per a ensenyar a distància". Un exemple: a Espanya, quasi el 23% de l'alumnat de 15 anys no tenia experiència en activitats digitals realitzades en el centre abans de la Covid-19 i menys del 10% mancava de dispositius en les seues llars per a atendre la formació no presencial.
Així ho posa de manifest un nou document 'COVID-19: IvieExpress', de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques que, en aquest cas, analitza la resposta del sistema educatiu espanyol davant les condicions d'aïllament imposades per la crisi sanitària.
El paper de les noves tecnologies en l'educació s'ha demostrat fonamental després de les mesures de confinament imposades per la pandèmia, que han situat la formació online com l'única alternativa possible. El punt de partida en competències digitals del professorat, i en experiències prèvies amb l'alumnat en l'ús de les noves tecnologies en el centre, era molt feble.
A Espanya, quasi el 23% dels alumnes de 15 anys no es connectava mai a Internet en el seu centre escolar i, en total, el 70% ho feia menys d'una hora al dia. És a dir, només un 30% dels estudiants d'últim curs d'educació secundària obligatòria rebia formació en format digital més d'una hora diària.
Aquesta "falta d'experiència" en l'ús de les TIC a Espanya és compartida per altres països desenvolupats com Bèlgica, França o Suïssa. No obstant això, la situació en molt diferent en llocs com Dinamarca o Suècia, on més del 70% dels alumnes de 15 anys es connectava més d'una hora diària a Internet en els seus centres per a fer tasques educatives, segons dades de l'informe TREPITJA 2018.
A Espanya, el percentatge d'alumnes que s'enfronta al problema de l'adaptació a un model de formació basat en les noves tecnologies, per no haver sigut entrenat, és molt major que el que té com a obstacle principal la falta d'equips digitals, ja que, segons PISA, menys del 10% dels estudiants de 15 anys manca d'ordinador a la seua casa.
Aquesta última dificultat s'ha pogut esmenar durant el confinament a través de subvencions i ajudes públiques, però la falta d'experiència i competències digitals d'alumnes i professors, que també contribueix a augmentar la desigualtat, ha sigut més difícil de superar pese a l'esforç realitzat, segons destaquen els autors del nou informe de l'Ivie.
Així, Francisco Pérez i Laura Hernández afirmen que és "necessari establir criteris i mínims als quals arribar en l'ensenyament i plataformes digitals a utilitzar perquè l'educació online siga la més homogènia possible". Més encara, adverteixen, "quan es preveu un curs 2020-2021 encara marcat per les circumstàncies sanitàries especials que poden fer recórrer novament a la formació a distància a col·lectius més o menys amplis".
Els experts reclamen així mateix actuacions formatives i organitzatives en els centres perquè les conseqüències educatives de la pandèmia siguen les estrictament inevitables i no depenguen de la capacitat i implicació de l'entorn familiar de l'alumne o de la dedicació extraordinària d'alguns professors.
"DESIGUALTAT" ENTRE CCAA
Segons l'Ivie, l'escàs ús de les TIC és la tònica general a les escoles espanyoles, però s'observen unes certes diferències regionals. Les comunitats on més alumnes es connectaven més d'una hora diària a internet en els seus centres educatius, i per tant partien de major experiència per a rebre docència recolzada en noves tecnologies, eren Catalunya i País Basc, totes dues per damunt del 40,7% mitjana de l'OCDE. Per contra, Castella i Lleó i Galícia se situen en un escàs 20%, mentre que en la Comunitat Valenciana només el 27,3% dels alumnes es connectava més d'una hora diària, tres punts percentuals per davall de la mitjana nacional del 30,5%.Aquest "dèficit" en l'ús de la xarxa es donava en tota mena de centres: públics, concertats o privats i en qualsevol entorn socioeconòmic de les famílies dels alumnes: desfavorable, intermedi o favorable. La regla és una escassa experiència en l'ús de les tecnologies en els centres per a donar suport a la formació.
En l'educació universitària la situació de partida era més favorable. La penetració de les modalitats de formació online era major, a través de cursos no presencials que ja estaven disponibles (MOOC), la utilització de les aules virtuals o l'existència d'institucions especialitzades en ensenyament a distància. Aquestes experiències prèvies i la edat més gran i responsabilitat dels estudiants han permés aprofitar l'ús de les tecnologies per a continuar i avançar amb la formació també durant el confinament.
El nou informe 'COVID-19: IvieExpress' assenyala tres iniciatives que s'haurien d'impulsar per a millorar les garanties de la formació rebuda en els centres no universitaris quan la presencialitat no és possible.
En primer lloc, instar a tots els centres a realitzar, abans del començament del pròxim curs, exercicis bàsics d'autoavaluació de les seues estratègies i capacitats digitals per a disposar d'un diagnòstic de la seua situació, utilitzant l'eina Selfie de la UE.
En segon lloc, tots els centres haurien de disposar, a l'inici del pròxim curs, d'un protocol simple de formació i actuació del seu professorat en l'ensenyament no presencial, que haurien de conéixer les famílies dels alumnes. Les administracions han d'orientar en el desenvolupament d'aqueixos protocols.
Finalment, l'institut proposa que les administracions realitzen durant el primer trimestre del pròxim curs un balanç de la situació de l'ensenyament no presencial, en general i en cada centre de la seua competència, per a adoptar les iniciatives de millora en equipament, formació i organització sobre bases objectives.