El preu mitjà del lloguer a la província de València ha pujat un 53,85% des del seu mínim en 2014. El salari mitjà dels valencians de la província, en el mateix període, ha pujat un 20%, dos terços menys. En la capital, a més, s'ha situat el lloguer mitjà a 10 cèntims d'aconseguir el màxim de la bambolla immobiliària.
Un pis de 100 metres quadrats costava, en 2014, uns 520 euros mensuals. En el cas d'una persona soltera o que fora l'única empleada, amb un sou mitjà de 1478,83€ mensuals en 12 pagues, això suposava poc més d'un 35% del salari dedicat a l'habitatge; quedaven 959 euros per a la resta.
En 2018 el salari mitjà se situa en 1.780,16 euros mentre que el mateix pis de 520 passaria ara a costar 800 euros mensuals. Això suposa un 45% del sou percebut cada mes. El mateix pis, en la zona més cara de València -Ciutat Vella-, costaria 1.070 euros.
La dada és més alarmant si en comptes de parlar de sou mitjà es parla de sou mitjà, és a dir, el més habitual entre els valencians. En tota la Comunitat, segons les dades de l'Agència Tributària, el sou més comú és de 1.307 euros mensuals.
Cada mes, les notícies relatives al lloguer detallen una pujada que, de moment, està lluny de frenar-se. Segons el portal Idealista, al juny el lloguer mitjà en tota la Comunitat va registrar una pujada semestral del 7,5%. Així, un habitatge de 60 metres per a una persona o parella, ha passat de costar 399 euros a 429.
Des d'immobiliàries i interessats en aquestes pujades s'assenyala a l'alta demanda d'aquest règim d'habitatge com la causa, gràcies a causes com la pujada de l'ocupació o la dificultat de compra després de la crisi. No obstant això, els salaris no evolucionen al mateix nivell i, segons l'últim compte, mig milió d'habitatges continuen buits. Uns habitatges els propietaris dels quals -en la seua majoria bancs-, si posaren en lloguer, satisfaria la demanda i baixarien els lloguers.
Forçar la competència
Tant des de l'Ajuntament de València com des de la Generalitat s'ha apuntat a la intenció d'atallar o 'pal·liar' el problema. Tots dos coincideixen en una mesura més probable a curt i mitjà termini que la "limitació" per llei dels lloguers: l'habitatge públic.La construcció de nous habitatges de titularitat pública -l'alcalde Joan Ribó va parlar d'un pla per a construir 600 aquesta legislatura-, amb uns lloguers assequibles fixats, obligaria la resta del mercat privat a abaixar els preus per a poder competir.
Una cosa semblant proposa el Conseller d'Habitatge i Vicealcalde Segon de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau. Per això va proposar, aquesta setmana, la possibilitat que el Govern compre habitatge ja construït per a "fer front a la falta d'oferta d'habitatge públic". Posa l'accent, precisament, en els milers d'habitatges buits que hi ha en la Comunitat, mentre milers de valencians no poden accedir a una casa.