L’IVAM presenta una gran exposició en col·laboració amb la Tate dedicada a l’artista francés Fernand Léger, renovador del cubisme

L’IVAM presenta una gran exposició en col·laboració amb la Tate dedicada a l’artista francés Fernand Léger, renovador del cubisme
02/05/2019 -

El director de l’IVAM, José Miguel G. Cortés, i el comissari, Darren Pih, han presentat l’exposició ‘Fernand Léger i la vida moderna’, organitzada pel museu en col·laboració amb la Tate Liverpool, que presenta a Léger com un artista compromés socialment que va crear el seu propi llenguatge innovador que lidiava amb el món que l’envoltava.

La mostra, que s’exhibeix del 3 de maig al 15 de setembre, reuneix un centenar d’obres, entre pintures, dibuixos, tèxtils, cinema i fotografia, realitzats per Fernand Léger des de 1918 fins a 1955, que mostren “un artista multidisciplinari”, com ha destacat Cortés, “que va crear un estil propi, quelcom que pocs artistes han aconseguit”.

Les obres de l’exposició procedeixen de museus com Tate Liverpool, Moderna Museet, Victoria & Albert, Centre Pompidou, Musée des Beaux Arts de Lió o el Reina Sofía. Per al director de l’IVAM, “Fernand Léger va ser un artista de la seua època i del seu temps, imbuït d’aquell món fragmentat, modern i industrialitzat dels anys 30 que li va tocar viure”.

El comissari Darren Pih ha explicat que “Fernand Léger va entendre que havia de canviar el llenguatge de la pintura. Encara que en les seues obres vegem formes abstractes, resulten recognoscibles, la qual cosa enllaça amb les obres de cubistes com Picasso o Braque”. A partir de trobar el seu propi estil, la seua història s’eixampla, s’obri i es ramifica i deixa com a llegat una obra exquisida i enorme. No obstant això, Léger no es mou només en un pla estètic. Estava convençut que l’art havia d’estar lligat a la realitat social del seu temps. I en el seu cas es tracta d’una societat industrial i urbana.

“Léger creia que en tots els objectes quotidians podem trobar la bellesa”, ha explicat el comissari sobre l’obra ‘Nature morte à la chope de bière’ (1921), en la qual es reconeix un pitxer de cervesa en primer pla. La seua obra “vol connectar amb la classe obrera, vol crear un art per a tota la societat”.

Junt amb les obres que expressen la vivacitat de l’era moderna, l’exposició també inclou la pel·lícula experimental ‘Ballet mécanique’ (1924) que l’artista va realitzar en col·laboració amb Dudley Murphy i Man Ray on mostra el seu interés i admiració pel cel·luloide. “Va entendre que el cinema era un nou mitjà d’expressió vàlid per a arribar a les masses”, en paraules del comissari. La tercera sala mostra el fotomural que el pintor francés va fer amb l’arquitecta Charlotte Perriand per al pavelló d’agricultura de l’Exposició Internacional de París el 1937, i que ocupa tota la paret.

Léger també es va comprometre amb els esdeveniments polítics del seu temps (quan va tornar dels EUA després de la Segona Guerra Mundial, es va afiliar al Partit Comunista). Va concebre l’art modern com a vehicle de l’educació, així com un mitjà per a elevar la qualitat de vida col·lectiva. Entre les últimes obres de l’exposició es troba ‘Els constructors’ (1950), en la qual veiem uns obrers que construeixen els engranatges d’una arquitectura metàl·lica amb un cel blau intens de fons. “Aquesta obra conté un missatge personal de Léger: la unió fa la força”, com ha comentat Darren Pih.

Aquesta exposició, que dedica l’IVAM a Fernand Léger, confirma que la seua defensa d’un art accessible per a tots i la seua renovació del llenguatge artístic continua sent rellevant hui. Una influència que va ser especialment important per als artistes de l’art pop, com ha destacat el director de l’IVAM, que ha anunciat la presentació de l’exposició d’Equip Crònica i les avantguardes que aprofundirà en els vincles d’artistes com Fernand Léger amb Equip Crònica.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

onze + quatre =

turismo salou
Torrent semana agricultura
liria