La defensa de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre amb el PP Eduardo Zaplana ha puntualitzat a la jutgessa del cas Erial, que li investiga per presumpta malversació, blanqueig i prevaricació, que intentar portar una vida normal "no sembla gens reprotxable" ni "susceptible d'incrementar" el risc de fugida, sinó al contrari, suposa un element d'arrelament en desenvolupar activitats socials, familiars o esportives a la ciutat. Amb això, estima que la instructora, en la seua última resolució dictada, realitza comentaris "gratuïts" sobre la seua assistència a restaurants o gimnasos.
Així es desprén del recurs d'apel·lació davant l'Audiència, al qual ha tingut accés Europa Press, que ha interposat el lletrat de Zaplana contra la resolució de la magistrada instructora d'Erial -–case en el que s'investiguen presumptes suborns a canvi d'adjudicacions de les ITV i el Pla Eòlic Valencià–-, en la qual se li denega la supressió o reducció de compareixences setmanals en el jutjat.
Zaplana va requerir aquesta mesura més flexible per dos motius fonamentals: absència de risc de fugida i arrelament; i el seu delicat estat de salut que es podria veure agreujat davant un contagi per coronavirus. La instructora va rebutjar la seua sol·licitud i va asseverar que no concretava que haguera deixat de fer una vida normal, és a dir, que no assistira a esdeveniments públics de tota mena com a restaurants, cafeteries o gimnasos. També va dir que no li constava cap prescripció mèdica sobre aquest tema.
Enfront d'aquesta decisió, el lletrat de Zaplana ha decidit fer un pas més i presentar un recurs davant l'Audiència tornant a requerir la supressió o, alternativament, la reducció de compareixences. I ha aprofitat el seu text per a lamentar que la resolució de la jutgessa recorre a arguments aliens al debat plantejat, "com es tractara de brillants ocurrències", com el dir que "hospitals i metges bons hi ha a tot el món" o que "no concreta que la vida de Zaplana haja deixat de ser normal".
Al seu judici, és "difícil" entendre que el fet que l'investigat porte una vida normal, es convertisca en un argument en contra seua. La defensa recorda que a Zaplana "en cap moment" se li ha prohibit assistir a cafeteries o restaurants o fer esport, i afig: "El fet que intente portar una vida normal no sembla gens reprotxable ni susceptible d'incrementar els riscos per al bon fi del procediment".
"Al contrari", ha postil·lat el lletrat, qui ha afegit: "La seua reintegració a la normalitat i a les activitats socials, familiars o esportives, no és sinó un element d'arrelament que, si haguera de ser valorat a l'efecte de la mesura cautelar discutida, ho seria per a entendre que disminueix un eventual risc de fugida".
D'altra banda, respecte a la frase de la magistrada que "metges bons n'hi ha a tot el món", fins i tot en els paradisos fiscals, l'advocat afirma que, amb independència que aquesta frase siga més o menys afortunada, no contradiu la realitat que Zaplana ha sigut operat en La Fe de València i és allí on rep tractament i és atés.
"Potser té raó la magistrada i hi haja grans metges a Trinitat i Tobago, les Illes Turks i Caicos o en Vanatu, però el que tracta a Zaplana està molt més a prop i no sembla el més oportú, per al seu delicat estat de salut, recórrer a cap d'aqueixos països a continuar amb el tractament de la seua leucèmia", postil·la el lletrat.
SENSE INDICIS
El lletrat de l''expresident' manté en el seu escrit que no existeix ni risc de fugida ni d'ocultació de proves. I, a més, en contra del criteri de la jutgessa, qui apunta amb "afirmacions que es repeteixen com a mantres" que els indicis contra el seu client es reforcen amb l'avanç de la instrucció, que aquest extrem no és així. "Més aviat al contrari", ha advertit.Referent a això, posa com alguns exemples que en els "abundants" toms formats amb la documentació remesa per les autoritats suïsses, uruguaianes, andorranes, panamenyes o luxemburgueses, el nom de Zaplana "no apareix ni una sola vegada com a titular, apoderat, autoritzat o beneficiari" de cap compte, societat o estructura. I postil·la que en cap dels "centenars o milers" de transferències, ingressos, reintegraments o traspassos que es relacionen en les Comissions Rogatòries es troba l'exministre de Treball.
I l'advocat també desvirtua els dos possibles indicis contra ell: els papers oposats en un domicili de Zaplana denominats "full de ruta"; i la declaració "pactada" de l'advocat uruguaià Fernando Belhot, que li va reportar "impunitat" gràcies a un pacte amb el fiscal. És el considerat testaferro de l''expresident'.
Sobre el primer punt, afirma en el seu escrit que almenys dos dels documents que es diu que van ser deixats en el pis de Zaplana quan el va vendre, el 18 de desembre de 2006, són "necessàriament" posteriors a aqueixa data. Així, estima que els mateixos "no són sinó un bast muntatge sobre la base del qual es pretén de manera inconsistent, encara hui, relacionar a Zaplana amb les companyies i projectes que refereixen els papers".
Respecte a Belhot, el lletrat adverteix que la seua declaració no es veu sustentada per cap dels documents que obren en les comissions rogatòries i, particularment, en els retornats per les autoritats uruguaianes.