25n
25N
25N

El jaciment de València la Vella, protagonista en el Museu de Prehistòria

El centre prepara una exposició sobre ‘Visigots’, en el qual l’excavació de Riba-roja serà fil conductor

El jaciment de València la Vella, protagonista en el Museu de Prehistòria
15/10/2019 -

Entre el 29 de Juliol i el 16 d’agost ha tingut lloc la quarta edició del Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València la Vella a Riba-roja, en la comarca del Camp de Túria. Han participat estudiants i llicenciats de diverses universitats espanyoles (Barcelona, Girona, Madrid, Màlaga, Múrcia, Rioja, València i Tarragona), de Portugal (Porto) i Itàlia (Roma).

Com en anys anteriors, l’organització del projecte s’ha fet des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) de Tarragona i la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria. Igualment, el finançament ha vingut una vegada més de l’Ajuntament de Riba-roja i de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

Segons paraules del diputat de Cultura, Xavier Rius, “estem convençuts que el jaciment de València la Vella aportarà claus de valor per a la comprensió de la història després del període romà a València. Els arqueòlegs ens ho estan demostrant amb el seu treball sostingut”. També trasllada la seua felicitació “al gran treball de difusió i gestió que està fent l’Ajuntament de Riba-roja al voltant de la cultura visigoda i dels seus espais”.

L’excavació ha estat dirigida pels arqueòlegs Josep M. Macias, Esperança Huguet, Miquel Rosselló, Francesc Rodríguez i Karen Fortuny, coordinats per Albert Ribera. S’ha continuat l’excavació de la zona al darrere de la muralla, en la part occidental del jaciment, on han aparegut dos grans sitges molt a prop d’on es trobà un altre el 2018. Al seu interior s’han recuperat diverses ceràmiques en molt bon estat de conservació, que han donat el millor conjunt de vaixella fins ara recuperat al jaciment.

A la mateixa zona, en campanyes anteriors, també es van identificar restes de fabricació de vidre. Les troballes d’aquesta zona sud-oest, amb un camp de sitges per emmagatzemar cereal i els indicis clars d’activitat productiva, indicarien que seria una zona centrada en afers artesanals i econòmics.

Comprensió de l’urbanisme

Al centre de la part meridional es va fer una trinxera allargada per conéixer la situació topogràfica d’aquesta nova àrea de treball. Els resultats, aparentment modestos, per l’única aparició de dos murs de maçoneria paral·lels, un d’un metre d’ample i l’altre de 60 cm, van ser molt interessants en l’àmbit de la comprensió general de l’organització urbanística i del sistema constructiu de la part occidental del jaciment, constituïda en l’actualitat per unes 2 hectàrees de terreny en pendent dividit en tota una sèrie de bancals a cotes diferents. La meitat oriental, al contrari, de dimensions similars, forma un espai pràcticament pla.

Entre ambdues parets hi ha una espècie de corredor que connecta directament amb una de les torres de la muralla. En relació amb els murs es van identificar anivellaments del terreny sobre la roca geològica. La seua part superior formava la superfície de circulació del període visigòtic. El mur més ample, que no casualment està al límit entre esta zona occidental més accidentada i l’oriental plana, deu ser la paret d’una ampla terrassa, planificada per a l’organització urbanística regular de l’assentament antic.

El marge actual es va construir paral·lel i entre els dos murs descoberts i amb les pedres dels murs antics. Caldria suposar que la meitat occidental de València la Vella estaria formada per espais terrassats, el que parla d’una arquitectura i un urbanisme ben estructurats i que, a hores d’ara, sols comencem a endevinar.

Un edifici emblemàtic

També es van reprendre els treballs a la part septentrional, a la zona més alta, la denominada acròpolis, on es coneix un edifici que ja havia estat objecte d’excavació al curs de 2016 i, abans, el 1980. Ara es va treballar a una bona extensió i es va ampliar el sector anterior. S’ha continuat descobrint el bon paviment de morter de calç que ja es va localitzar el 2016. També s’ha comprovat que una trinxera de la Guerra Civil, amb un trajecte d’una mena de ziga-zaga, el va tallar en un bon tram. Els murs meridionals de l’edifici ja es van trobar en 2016 i aquesta campanya s’ha identificat un altre mur, molt deteriorat pel canvi de nivell del turó, que tancaria la part oriental.

Un altre mur visible, encara per investigar, podria delimitar la part septentrional. De moment, no hi ha cap indici del seu final cap a l’oest, tot i que tota la zona forma una elevació allargada en direcció est-oest i més estreta en sentit nord-sud. Tot i que seria una mica prematur proposar una identificació per l’edifici que corona l’acròpoli i domina visualment tot el jaciment, un bon tram del Túria i de l’entorn general, sembla evident que seria de caràcter públic i un dels més importants de València la Vella. Probablement, la propera campanya es podrà proposar la seua identificació.

D’altra banda s’han fet treballs de neteja de la vegetació intrusiva que està afectant a tot el jaciment i que, a poc a poc, va amagant i deteriorant amb les seues fortes arrels les restes arqueològiques. Gràcies a això, s’ha alliberat una de les torres de la muralla, precisament la millor conservada, que ja feia anys que no era visible.

Com a objectes mobles destacats, cal esmentar el conjunt de ceràmiques recuperades a les sitges, vàries desenes de monedes, la majoria de bronze i alguna d’argent, i una menuda figureta d’un bou de bronze.

Preparatius

Després de quatre campanyes ja es comença a conéixer en algun detall la topografia de València la Vella, sempre emmarcada en el període que va des de la segona meitat del segle VI a les darreries del VII, tot i que, esporàdicament, apareixen alguns objectes anteriors, com unes poques monedes ibèriques i romanes, que podrien circular encara a l’etapa visigoda, o la figureta del bou de bronze, que sembla ibèrica. També s’han identificat alguns fragments de ceràmica del període islàmic, però sempre als nivells superficials.

Dintre del projecte, en marxa des de 2016, s’havia previst la realització d’una Exposició sobre els visigots entorn de València, que està ja en avançat procés d’execució, fruit de la col·laboració del Museu de Prehistòria de la Diputació de València i de l’equip que treballa a València la Vella. La data de la seua inauguració serà a mitjan desembre del present 2019. Allí ja es podran veure les troballes més significatives de València la Vella, a més de les d’altres jaciments importants del mateix període, des del Palau de Pla de Nadal, també a Riba-roja, als vestigis de la ciutat de València.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quatre × quatre =

programacion rialto
ficcions 2019-2020
ficcions 2019-2020