El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat, en l'acte de clausura del 43 Congrés Confederal d'UGT, una "reforma fiscal urgent" que permeta aplicar una fiscalitat progressiva per a "assegurar l'estat del benestar".Així ho ha manifestat durant la seua intervenció en la tercera i última jornada del congrés nacional de l'organització sindical, en la qual també han participat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler; la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo; la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, i el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilidad, Arcadi España.En el transcurs de l'acte, el president també ha advocat per "adaptar les normes que restringeixen la despesa, el dèficit o el deute a la realitat", a més de mantenir els fons de recuperació o el suport del Banc Central Europeu fins a assegurar "una recuperació vigorosa".Puig ha assegurat que aquestes mesures permetran garantir la "igualtat d'oportunitats" en el que serà una dècada "decisiva" i al mateix temps "d'oportunitats", caracteritzada per "canvis profunds en la manera de produir i de consumir als que no cal témer".El president ha explicat que cada revolució tecnològica des de fa tres segles ha comportat més ocupació i riquesa i menys hores de treball, per la qual cosa ha considerat com una obligació "impulsar una transició digital i ecològica que siga justa amb els treballadors".Així mateix ha assenyalat que en aquesta transició, és necessari establir calendaris realistes i adaptats a la situació de cada sector implicat, com el de la ceràmica o l'automòbil, "sense maximalismes inversemblants, sense que la teoria force el motle de la realitat", i ha apostat per un nou model innovador en el qual el sector públic siga "més potent", augmente la seua cooperació amb el sector privat, i fomente la participació de la ciutadania en l'economia.
Referència a Europa
En el transcurs de l'acte, Ximo Puig ha agraït la decisió de celebrar el congrés confederal d'UGT a València, com a mostra que cal "superar vells centralismes i els espais de fronteres que volen alguns" i ha assegurat que és l'única manera d'entendre "l'Espanya real, policèntrica, diversa i plural".El cap del Consell s'ha mostrat convençut que la Comunitat Valenciana pot "aportar una cosa molt valuosa en aquest període crucial" perquè ha demostrat la "corresponsabilitat" d'un poble que ha sabut afrontar la difícil situació "unit i amb diàleg social", així com amb "serenitat enfront del soroll, gestió enfront del despropòsit, i acords enfront de la confrontació".En aquest sentit ha posat de manifest que, gràcies a les mesures adoptades a cada moment, la Comunitat Valenciana s'ha constituït en referència europea. En concret, el president ha destacat que la Comunitat Valenciana és la regió europea amb menor incidència acumulada per coronavirus, així com el territori d'Espanya que més diners ha aportat a la recuperació mitjançant el Pla Resistir, dotat de més de mil milions per a ajudar empreses, autònoms i treballadors a afrontar la reactivació.
Via valenciana enfront de l'individualisme
Durant la seua intervenció, el president s'ha referit al canvi que ha suposat la pandèmia en tots els escenaris, tant en l'europeu, amb l'ambiciós paquet de recuperació econòmica i financera amb el qual Brussel·les ha respost, enfront de l'asfíxia econòmica aplicada davant la gran recessió fa una dècada; a Espanya, amb un robust escut social implementat pel Govern amb 40.000 milions en un any, enfront de la política de retallades i desmantellament públic entre 2011 i 2018; i entre comunitats autònomes, "amb un model valencià -la via valenciana- en el qual no es deixa a ningú arrere, enfront del model egoista i individualista d'algun govern autonòmic".Sobre aquest últim aspecte, el president ha mostrat la seua preocupació sobre l'individualisme extrem d'alguns governs i d'una part de la societat que "menysprea la vida pròpia i la vida del proïsme, i que parlen de llibertat". Puig ha assegurat que la llibertat que propugnen no és possible "sense igualtat i sense justícia social", i ha destacat la figura de tots els "ugetistas" que, al llarg dels cent trenta-dos anys d'història de l'organització sindical, "han donat la seua llibertat, i també la seua vida, per aqueix afany de justícia social".Finalment, ha realitzat una defensa de l'ideal de la fraternitat, senyal d'identitat del moviment sindical recolzada en la premissa que "els problemes de cadascun són el problema de tots", i ha animat a continuar amb el treball que els sindicats realitzen per "revertir tota classe de desigualtat".
