Hui, divendres 12 de febrer, es compleixen 82 anys d'un dels capítols més negres de la història de Xàtiva: el bombardeig de l'estació de tren per part de l'aviació italiana del bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola. Una acció que va deixar un total de 145 víctimes mortals i més de 200 ferits.
Per a commemorar aquesta efemèride, com és tradició, l'Ajuntament de Xàtiva ha preparat per a aquest divendres una sèrie d'actes, en aquesta ocasió adaptats a les mesures sanitàries i de seguretat establides per la pandèmia de Covid-19, sota el nom de "Rècord permanent".
A les 11.00 hores està prevista l'ofrena d'una corona de llorer per part de l'Ajuntament de Xàtiva davant el monument de l'Aixopluc, enfront de l'estació on es va produir la massacre. Des del consistori fan una crida a la ciutadania perquè col·labore en aquest acte encenent un ciri o realitzant una ofrena de flors al monument entre el divendres 12 i el diumenge 14 de febrer, realitzant una foto i penjant-la en les xarxes socials amb l'etiqueta #XativaBombardeig1939.
D'altra banda, hui també s'estrenarà el curt-documental "1939, bombardeig a Xàtiva", que es penjarà a les 12 hores en les plataformes digitals de l'Ajuntament i el diumenge es retransmetrà en la televisió Comarcal. Així mateix, entre hui i el diumenge s'instal·laran banderoles commemoratives en l'estació de tren en memòria de les 145 víctimes.
Ofrena realitzada per la ciutadania en 2020.
UN DOCUMENTAL REVIU L'ATAC
A causa de la pandèmia, des de la Regidoria de Memòria Històrica s'han reinventat enguany per a poder continuar celebrant aquest homenatge, tradicionalment multitudinari, des de casa o evitant aglomeracions amb una ofrena escalonada. "Enguany no ens podrem retrobar davant l'Aixopluc, però mantenim viu el seu record amb accions com ara l'ofrena floral o un documental en el qual portem treballant des de fa un any com a homenatge a la ciutat", explica la regidora Raquel Caballero.El plat fort de les celebracions d'enguany serà una pel·lícula que compta amb la participació, entre altres persones, de Pep Gimeno "Botifarra", que posa la veu en off. "Al setembre-octubre de 2019 vam començar amb aquest projecte, teníem localitzats molt pocs familiars de les víctimes i gràcies a un gran treball d'investigació hem pogut trobar a més gent. Ha sigut una experiència molt bonica", destaca Cavaller, que incideix en el treball realitzat per diverses persones de la ciutat que ha permés tindre "molt de contingut; hem entrevistat molts familiars i a moltes persones que van viure el bombardeig".
A més d'aconsellar veure aquesta pel·lícula "amb el temps que mereix", Caballero ha demanat a la ciutadania "que realitzen el seu homenatge particular portant un ciri o una flor al monument de l'Aixopluc durant aquest cap de setmana i que es facen una foto per a compartir-la en les xarxes".
Aixopluc.
20 BOMBES DE 250 QUILOS
El 12 de febrer de 1939 un grup de 5 bombarders Savoia-Marchetti S.M.79 del 27é Grup de l'Aviació Legionària, procedents de Palma, van enlairar amb destinació a Xàtiva. Cap a les 11.30 hores del matí, encara que altres fonts assenyalen l'atac una hora abans, l'esquadrilla de bombarders es va acostar a l'estació ferroviària de la ciutat, on en eixe moment estava entrant un tren militar republicà que transportava a la 49a Brigada Mixta.El comboi anava amb destinació al Front de Llevant i en eixe moment hi havia presents en les andanes una gran multitud de dones i xiquets per a rebre als soldats de la brigada, a més del personal ferroviari. En eixe moment els avions van llançar la seua càrrega, unes 20 bombes de 250 quilos que van caure en el terreny de l'estació i els voltants.
L'estació no disposava de bateries antiaèries i l'atac va agafar totalment per sorpresa als presents i als veïns i veïnes de la ciutat, donant poc temps perquè la població poguera refugiar-se.
EL GUERNICA VALENCIÀ
Al voltant de 109 persones van morir en l'acte, els cadàvers dels quals, la majoria desfigurats, van quedar en el sòl de l'estació i escampats per la zona, penjant membres mutilats en els arbres. En total van morir 129 persones entre militars, ferroviaris i civils (entre ells 14 dones), i més de 200 persones van resultar ferides, traslladant-se a hospitals militars de la zona.L'estació va quedar destrossada i les instal·lacions ferroviàries greument danyades. Les baixes de la Brigada Mixta van ser tan elevades que es va renunciar a la seua reconstrucció, repartint els supervivents entre altres unitats de l'exèrcit republicà.
A causa del gran nombre de víctimes i destrucció material, alguns autors han denominat a aquest esdeveniment com el Guernica valencià, malgrat que va caure en l'oblit durant molt de temps després de la Guerra Civil.
L'any 2007 va ser erigit un monument en commemoració de les víctimes, l'Aixopluc, per part de l'artista local Miquel Mollà i cada any es realitza un homenatge i diferents activitats al seu voltant.