25n
25N
25N

Xàtiva acollirà en setembre una exposició antològica de l'obra de Rafael Armengol

La magna mostra estarà comissariada per l’escriptor Martí Domínguez

Xàtiva acollirà en setembre una exposició antològica de l'obra de Rafael Armengol
18/03/2021 -

La ciutat de Xàtiva comença a preparar la magna exposició de l’obra del pintor Rafael Armengol que se celebrarà en setembre. Es tracta d’una altra iniciativa emmarcada en la trajectòria d’exposar les creacions dels principals artistes valencians en edificis patrimonials del nucli històric. Aquesta sèrie d’exposicions, que es varen iniciar l’anterior legislatura, han permés posar en valor el ric patrimoni artístic de la ciutat, tot gaudint d’exposicions antològiques d’artistes com ara Toni Miró, Artur Heras o l’actual en marxa d’Andreu Alfaro.

Aquesta setmana, Armegol ha visitat alguns dels edificis on tindrà lloc l’exposició per tal de conéixer de primera mà el context expositiu on es planteja la instal·lació de les obres d’art. El pintor va visitar la ciutat acompanyat, entre d’altres, per l’escriptor Martí Domínguez, qui actuarà com a comissari de la mostra, així com per la regidora de Cultura, Raquel Caballero. L’artista va recórrer espais com ara Sant Domènec, l’Almodí o la Casa de l’Ensenyança.

Rafael Armengol (Benimodo, 1940) és una de les principals figures de l’art valencià actual, amb obra present en 21 museus d’Espanya, França, Polònia i Xile. Nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València en 2011 per la seua consolidada trajectòria artística, per les seues destacades investigacions i experiència en el camp dels llenguatges pictòrics, ha exposat les seues creacions arreu del territori nacional, així com a França, Itàlia, Finlàndia, Bèlgica, Alemanya, Polònia, Regne Unit, Corea, Estats Units, Suïssa, Canadà, Suècia i Xile. En 2004 va obtenir el Premi Alfons Roig per les seues grans aportacions en el camp artístic, concedit per unanimitat.

Rafael Armengol va estudiar a l’escola de Belles Arts de Sant Carles, a València, on va establir relació amb Heras i Boix. Després d’una primera etapa vinculada a l’abstracció, va començar a crear sèries sobre la base de clàssics de la història de l’art que caracteritzaran la seua producció posterior, interpretant aquestes referències pictòriques amb una tècnica personalíssima.

Segons el web de la Col·lecció Gelonch Viladegut «amb un repertori iconogràfic dels més rics de la pintura espanyola, Armengol ha estat capaç de fer ús tant de les obres de l’escola de Rodes, Boticelli, el Bosco, Velázquez, Vermeer, Matisse i fins i tot Andy Warhol entre d’altres, passant per documents fotogràfics i l’imaginari dels mass media, per crear unes obres estètiques, no exemptes de crítica i ironia […] Armengol ha conjugat el pop art, l’art cinètic i la fotografia, fins a arribar al neoimpressionisme més actual jugant amb la codificació i descodificació cromàtica en les seues últimes obres».

Col·lectiva homenatge a Ovidi Montllor

Tanmateix, abans, durant el mes de maig, hi haurà una convocatòria artística de relleu, ja que l’exposició col·lectiva «Vint-i-cinc vacances. A Ovidi Montllor» recalarà a la ciutat. Es tracta d’una mostra itinerant impulsada pel pintor alcoià Toni Miró i que comissariarà a Xàtiva el programador cultural Juli Verger. Aquesta exposició, en homenatge al cantautor, està composta per una selecció d’obres de Pepe Azorín, Neus Bou, Joan Castejón, Mercè Díaz, Fuencisla Francés, Lluïsa Fuster-Vercher, Artur Heras, Carme Jorques, Xavier Lorenzo, Aurelia Masanet, Sento Masià, Eduardo Mier, Antoni Miró, Maria Dolors Mulà, Perceval Graells, Lluïsa Pérez, Bea Rico, Roc, Pau Sellés Alòs, Silvia Sempere, Josep Sou, Ramón Urbán, Aurora Valero, Silvia Viana i el Grup Matèric.

D’altra banda, cal recordar que l’exposició “Alfaro a Xàtiva. Diàleg amb la Història”. allarga la seua presència a la capital de la Costera fins al pròxim mes de maig. Les peces d’Alfaro podran visitar-se a diferents enclavaments emblemàtics de la capital de la Costera, com el pati renaixentista del Museu de l’Almodí (s. XVI), el convent de Sant Domènec (s. XIII-XIV), la plaça de Calixt III o de la Seu o l’antic Hospital Reial, una autèntica icona de l’arquitectura valenciana de segle XVI. L’exposició combina espais exteriors amb l’interior d’aquests monuments, mostrant-se en un recorregut entre construccions pertanyents a diversos estils arquitectònics, donant lloc a un entorn propici per a l’arribada de l’escultura minimalista d’Andreu Alfaro.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 × 5 =

museo prehistoria