Des del drac del Patriarca al nom de la platja de la Malva-rosa, passant per un riu convertit en jardí o l'origen de la vacuna del còlera, València té tot un món de secrets per als més xicotets, que poden amenitzar els seus passejos en aquests dies i despertar les ganes de saber més de la ciutat en la qual viuen. Visit València ha recopilat en el seu web algunes curiositats per barris.
La 'València diminuta' ha tornat per a donar suport a les eixides de xiquets i xiquetes per aquesta ciutat que guarda mil secrets i històries curioses. Visit València ha recopilat en el seu blog algunes de les més interessants perquè els seus pares i mares o acompanyants puguen explicar-les i amenitzar els passejos diaris.
Organitzada per barris, la informació arriba a quasi tota la ciutat, amb algunes històries que sorprendran fins i tot moltes persones adultes: des de com funcionen les ones de so a 50 metres de distància, que es pot comprovar a la porta exterior de Museu de les Ciències, a la conversió en Jardí l'antic llit del riu Túria després de la Riuada del 57; o el perquè del nom de la platja de la Malva-rosa, una història que es remunta a 1856 relacionada amb el Jardí Botànic; i per què les gegantesques estàtues de Manolo Valdés, la Dama Ibèrica de l'avinguda de les Corts, i La Pamela, en La Marina, pertanyen a la ciutat de València.
Nombroses són també les curiositats recollides sobre el Centre Històric i l’Eixample: l'edifici número 22 del carrer Pascual i Genís va ser seu de l'oficina del metge català Jaime Ferrán durant el brot de còlera que va assotar a la ciutat l'any 1885: de fet, en un laboratori instal·lat en la seua cuina va descobrir la vacuna contra aquesta malaltia.
Un altre dels relats és la llegenda del Drac del Patriarca, animal que es podrà veure dissecat més endavant, i que va poder ser capturat amb un vestit d'espills. Els continguts inclouen també la Casa dels Gats en el Barri del Carme, i la marca de fins a on va arribar l'aigua en aquesta zona de la ciutat en l'última riuada.
Tal com ha explicat el regidor de Turisme, Emiliano García, «els passejos són un bon moment per a acostar-nos a la nostra història, gaudir d’aquells entorns que estan més pròxims a les llars, i deixar la tecnologia a un costat per a contar històries de viva veu als més xicotets, com feien els nostres iaios. Redescobrirem, valorarem la nostra ciutat i transmetrem el nostre llegat a través dels passejos». Aquests recorreguts diaris d'una hora poden convertir-se, en l'actual situació social, en moments ideals per a ensenyar a xiquets i xiquetes eixa 'València diminuta' i la història de la seua ciutat, ha conclòs.