Un jutjat de Primera Instància de València ha condemnat a Warner Bros Entertainmet España i a Warner Bros Pictures a indemnitzar amb 25.000 euros a un home per incloure una fotografia seua en la pel·lícula de 'El contable' i associar-la a un mafiós. Estima que s'ha vulnerat el seu dret a l'honor i/o a la mateixa imatge.
Així es desprén de la resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual el jutge estima parcialment la demanda formulada per la víctima, resident a València, contra Warner, i fixa la indemnització de 25.000 euros més els interessos legals corresponents.
El demandant es va adonar que s'havia utilitzat la seua fotografia per la productora del film 'El contable', protagonitzada per Ben Afleck i Anna Kendrick, i dirigida per Gavin O'Connor, i se l'associava a una família mafiosa novaiorquesa.
La seua imatge apareixia en la part superior d'un grup de fotografies de la família Gambino. L'home, empresari, va al·legar que amb això s'havia vist afectada la seua honorabilitat i imatge professional i va assegurar que mai havia consentit l'ús d'imatge per a eixa pel·lícula. Va al·ludir a danys morals i reclamava una indemnització de 250.000 euros sobre la base dels ingressos obtinguts per Warner amb la pel·lícula.
Les mercantils cinematogràfiques es van oposar a aquesta pretensió argumentant que la imatge de l'home li la va proporcionar una autoritat estatunidenca (FBI). Es tractava d'una imatge inclosa en una ordre de cerca emesa l'any 2004 a conseqüència de la imputació del demandant de la presumpta comissió d'un delicte d'estafa informàtica.
A més, Warner va al·legar que la fotografia mancava de rellevància en la pel·lícula. També va sostenir que no s'havia lesionat el seu honor i que no hi havia mal moral. El ministeri fiscal, per part seua, va interessar una estimació parcial de la demanda en veure vulnerat el dret a la mateixa imatge i sol·licitava una indemnització de 15.000 euros.
UN SEGON, EN BLANC I NEGRE
Després d'estudiar els fets, el jutge veu provada l'aparició de la imatge sense cap mena de consentiment, ni exprés ni tàcit, i recull que es veu durant un segon aproximadament en un quadre o panell de fotografies en blanc i negre sota el rètol 'suspected gambino family associates'.Per tant, estima una intromissió il·legítima en el dret a la mateixa imatge del demandant. I al mateix temps, per la forma en la qual s'utilitza la foto, incloent-la al costat d'altres delinqüents buscats per la policia, sospitosos de formar part d'una família mafiosa, considera que es vulnera el dret a l'honor.
Sobre aquest tema, el jutge adverteix que no és el mateix utilitzar la imatge de manera positiva i oferint amb ella valors que fer-ho figurar com un possible delinqüent, que és com apareix en aquest cas.
Malgrat tractar-se d'una obra de ficció, cinematogràfica, el demandant --recorda el jutjador-- no és un actor professional per al qual pot ser irrellevant representar un paper de delinqüent, sinó una persona aliena al món de l'art per al qual adquireix summa importància la forma en què se'l representa o la manera en el qual s'usa la seua imatge.
"Sabut és, d'altra banda, que molts actors i actrius són poc inclinats a interpretar papers en els quals representen a persones malvades o delinqüents", postil·la el jutge, qui posa d'exemple el que deia Bette Davis en la seua autobiografia sobre els seus 'caps' en la Warner: "Els meus patrons creien que, interpretant a un personatge tan desagradable, tirava pedres sobre la meua pròpia teulada... Crec que m'identificaven amb ell i que ens mereixíem mútuament", reprodueix.
PROCEDIMENT PÚBLIC CONTRA EL DEMANDANT
Sobre la quantia a indemnitzar, el magistrat indica que s'ha posat l'accent en els ingressos obtinguts per les demandades en la comercialització de la pel·lícula, però "ni s'explica ni s'entén en quina mesura la utilització de la imatge del demandant guarda relació amb els ingressos obtinguts". Al seu entendre, "més importància" tindria el nombre d'espectadors, encara que no hi ha referències sobre aquest tema.D'altra banda, llisca un matís: ha quedat acreditat que s'havia difós informació per diferents mitjans, i especialment en internet, sobre l'existència d'un procediment penal en el qual s'investigava la possible participació del demandant en la comissió d'un delicte d'estafa. A més, l'home havia estat pres en la presó de Picassent.
Valorant aquestes circumstàncies i tenint en compte les quanties que com a indemnització sol establir el Tribunal Suprem en supòsits de vulneració de dret a l'honor i/o pròpia imatge, així com que en aquest cas el desvalor de la conducta augmenta, en enlletgir a dos drets, s'estableix una indemnització total de 25.000 euros. La resolució ja és ferma.