En les eleccions autonòmiques de 2011 el partit hegemònic de la Comunitat Valenciana, el Partit Popular (PP), va perdre gran nombre de vots. No obstant això en alguns districtes i barris en els quals sempre havia obtingut una majoria de vots es van mantindre ferms. Uns resultats que, si es comparen amb la renda mitjana per districte, sembla tindre relació.
El districte en el qual el PP va obtenir més percentatge de vots en 2015, un 40,95% del total, va anar en el Pla de Real. Aquest mateix districte és el més ric de València, amb una renda mitjana per llar de quasi 50.000 euros, 7.500 més que el segon districte més acomodat. El mateix ocorre amb l'Eixample; segon lloc en percentatge de vot per als populars i segon lloc en la llista de districtes més rics del Cap i Casal.
En el cas del segon partit més votat llavors, Compromís, ocorre al revés. En el Pla del Real era on pitjor resultats collia, amb un 14,86% dels vots. El districte en el qual més vots va aconseguir és en Pobles del Sud amb un 27,76%, que amb 23.049 euros anuals, té la renda més baixa de València.
La conclusió que donen les dades sobre els resultats electorals és que els districtes rics concentren més el vot a la dreta, PP i Ciudadanos, mentre que els humils més a Compromís, PSPV, EUPV i Podem.
Encara que els barris que voten majoritàriament a l'esquerra concentren un major número de població, la major abstenció en aquests enfront de la mobilització en els rics 'equipara' tots dos blocs. Així, el districte més ric, el Pla del Real, torna a encapçalar una altra estadística: és el barri en el qual menys abstenció es va donar en 2015, 22,9%. El segon districte amb més abstenció, un 32,4%, és Pobles del Sud, on Compromís va ser la força més votada.
| Districtes | Renda mitjana | Abstenció |
| el Pla del Real | 49.943,22 € | 22,91 % |
| l'Eixample | 42.382,77 € | 23,35 % |
| Ciutat Vella | 36.418,82 € | 25,88 % |
| Extramurs | 34.519,90 € | 24,19 % |
| Campanar | 34.331,59 € | 25,86 % |
| Algirós | 32.707,05 € | 24,84 % |
| Pobles del Nord | 32.121,00 € | 23,85 % |
| Benimaclet | 31.278,07 € | 25,16 % |
| Camins Al Grau | 29.434,11 € | 28,55 % |
| Patraix | 29.110,31 € | 25,11 % |
| Quatre Carreres | 27.364,78 € | 30,39 % |
| la Saïdia | 26.986,68 € | 27,90 % |
| Rascanya | 25.873,33 € | 30,31 % |
| Benicalap | 25.526,11 € | 30,05 % |
| Jesús | 25.408,14 € | 27,26 % |
| Pobles del Sud | 25.374,44 € | 30,66 % |
| Poblats Marítims | 24.625,94 € | 32,41 % |
| l'Olivereta | 23.887,63 € | 29,81 % |
| Pobles de l'Oest | 23.048,58 € | 30,24 % |
Panorama nacional
Encara que aqueixa tendència es repeteix en altres comunitats i municipis, en les eleccions generals sembla marcar distància. Partits com Podemos o Ciutadans, de recent formació, reben major percentatge de vots que la resta per rendes de més de 4.500€, segons el CIS. Alguna cosa que té relació, segons Lluís Orriols, més amb el nivell d'educació que amb l'economia.No obstant això, sí que hi ha semblances. Ciutadans, segons el CIS després de les eleccions del 20D, collita pocs vots en les rendes baixes, on Podemos sobreïx. Igual passa amb el PP, que apareix com a força més votada en rendes mitjanes, on rivalitza amb el PSOE.